Cercle Artístic de Sant Lluc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
La seu del Cercle Artístic de Sant Lluc al Palau Mercaders.[1]

El Cercle Artístic de Sant Lluc és un centre de pràctica artística i forment cultural fundat a Barcelona el 1893 per Joan Llimona, Josep Llimona, Antoni Utrillo, Alexandre de Riquer, pel regidor Alexandre M. Pons i un grup d'artistes seguidors del bisbe Josep Torras i Bages,[2] com a reacció a l'humor anticlerical del modernisme i al Cercle Artístic de Barcelona, que consideraven frívol. Es caracteritzaven per la seva moral rígidament catòlica (que fins i tot prohibia el nu artístic), pel culte a les virtuts familiars i pel desig d'entroncar amb la humilitat dels gremis medievals.

La primera seu del Cercle, l’any 1893, van ser les golfes de la xocolateria Cunill del carrer Call. L’any 1895 el Cercle es traslladà al carrer Boters núm. 6. Entre 1903 i 1936 l’entitat passà a ocupar la planta baixa de casa Martí, projectada per l’antic soci Puig i Cadafalch i abans seu del dels Quatre Gats. Després d’un llarg tancament i d’un bienni d’acollida provisional a l’Institut Balmesià, l’any 1953 el Cercle inaugurà la nova seu al Palau Castells de Ponç del carrer del Pi, 16. L’entitat posteriorment fou desallotjada i engegà una campanya per a l’obtenció d’una nova seu, aconseguida finalment per cessió de l’Ajuntament de Barcelona del Palau Mercaders, al carrer de Mercaders 42.

Entre els seus presidents figura Lluís Serrahima, i entre els seus membres s'hi poden comptar Dionís Baixeras, Iu Pascual, Antoni Gaudí, Joaquim Vancells i Vieta, Joaquim Renart i Garcia, Ramon Sunyer i Clarà, així com Joaquim Torres-Garcia, Josep Pijoan, Feliu Elias, Darius Vilàs, Francesc d'Assís Galí, Eugeni d'Ors i altres artistes aconfessionals que assistien a les seves aules de dibuix. Hom considera que van marcar moltes de les característiques del noucentisme.[2] En la seva etapa anterior a la Guerra Civil, va recollir una biblioteca notable amb nombre rellevant de revistes catalanes i estrangeres.

Acabada la guerra civil espanyola donà suport a les activitats d'entitats com l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i de la Coral Sant Jordi, i va emparar les primeres actuacions dels Setze Jutges i d'Els Joglars. També fundà el Premi de Dibuix Joan Miró.[2]

El 1993 va rebre la Creu de Sant Jordi.[3] i el Premi ACCA.

El 2011 va ser declarada associació d'interès cultural per la Generalitat de Catalunya.[4]

Membres il·lustres[modifica]

Referències[modifica]


Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Coord.: 41° 23′ 10″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.386001°N,2.177024°E / 41.386001; 2.177024