Meridià

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cercle de latitud)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Gladiador meridià».
Infotaula de geografia físicaMeridià
Longitude (PSF).png
Modifica el valor a Wikidata
TipusMeitat Modifica el valor a Wikidata
Convergència de dos meridians.

Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud. Serveix per mesurar la longitud com a part del sistema de coordenades geogràfiques.[1] Un d'aquests meridians es pren de referència:[2] és el meridià de Greenwich, primer meridià o meridià 0°, i determina l'origen de les longituds, és a dir, el punt 0.[3] La longitud es mesura en graus (º), minuts (') i segons (") cap a l'est (hemisferi oriental) o l'oest (hemisferi occidental) del meridià de Greenwich, i pot anar des del 0° als 180° E (est), o des del 0° als 180° O (oest).

El meridians defineixen línies d'igual longitud, amb una mateixa distància angular que un meridià de referència, com ara el meridià de Greenwich. Els meridians no són, doncs, cercles màxims, sinó la meitat d'un cercle màxim: semicercles. La longitud de tot meridià és doncs la meitat de la circumferència d'un cercle màxim: 20.003,93 km. Els meridians i l'equador es tallen sempre en angles rectes. La posició d'un punt al llarg del meridià determina la latitud geogràfica, mesurada en graus cap al nord o cap al sud de l'equador.

La intersecció del meridià i l'horitzó determina una línia sobre el pla horitzontal anomenada meridiana; la seua intersecció amb l'esfera celeste determina els punts cardinals nord i sud. La seva perpendicular talla l'esfera celeste en els punts cardinals est i oest.

Meridià magnètic[modifica]

El meridià magnètic és una línia imaginària d'igual longitud que connecta els pols magnètic sud i nord de la Terra. El meridià es pot usar en relació horitzontal de les línies de força magnètica al llarg de la superfície de la terra. Per tant, l'agulla d'una brúixola serà paral·lela al meridià magnètic, mentre que la longitud d'est a oest és totalment geodèsica.

L'angle entre el meridià magnètic i el vertader (geodèsic) és la declinació magnètica , que és rellevant a l'hora d'orientar i navegar amb una brúixola. Els navegants van ser capaços d'utilitzar l'azimut (l'angle horitzontal o la direcció de la brúixola) del Sol naixent i ponent per mesurar la variació magnètica (diferència entre el nord magnètic i el vertader).

Meridià vertader[modifica]

El meridià és l’arc que va d’un pol a l’altre, passant per l’observador, i que es contrasta amb el meridià magnètic, El meridià vertader es pot trobar mitjançant observacions astronòmiques acurades, i el meridià magnètic és simplement el paral·lel a l'agulla de la brúixola. La diferència entre el meridià vertader i el magnètic s’anomena declinació magnètica , que és important per al calibratge correcte dels rumbs marcats per les brúixoles.[4]

Henry D. Thoreau va diferenciar el meridià vertader del meridià magnètic. Va observar que la brúixola variava uns quants graus quan va observar la línia de visió del veritable meridià des de casa seva. Així va poder comprovar la declinació de la brúixola abans i després de fer el reconeixement.

Pas del meridià[modifica]

El pas del meridià és el moment en què un objecte celeste passa el meridià (longitud) on se situa l'observador. En aquest punt, l’objecte celeste es troba en el seu punt més alt. Quan el sol passa per dos punts mentre es lleva, es pot calcular una mitjana per trobar el temps de pas del meridià. Els navegants van utilitzar la declinació del sol i l’altitud del sol al pas del meridià local, per tal de conèixer la seva latitud amb la fórmula: Latitud = (90 ° - altitud del migdia + declinació

La declinació de les estrelles són els seus angles al nord i al sud de l’equador celeste. És important tenir en compte que el pas del meridià no es produirà exactament a les 12 hores a causa de la inclinació de la terra. El pas del meridià es pot produir als pocs minuts per motiu d'aquesta variació. El cercle meridià és l'instrument que permet determinar amb precisió el moment del pas dels astres per un meridià local.

Història[modifica]

Es considera que Eratòstenes es va basar en la suposició que Alexandria i Siene es torbaven sobre el mateix meridià per fer la primera estimació del diàmetre de la Terra,[5] però en realitat es troben a una distància de 3º de longitud l'un de l'altre. És important recordar la dificultat de mesurar amb exactitud la longitud geogràfica abans de la invenció del cronòmetre al segle xviii per John Harrison.

Al llarg de la història, les principals nacions amb interessos marítims han definit diferents meridians com a meridià zero; entre els més coneguts cal esmentar: el meridià de París a 2º20'14" E, o els meridians de diferents illes Atlàntiques (São Miguel a 25º30' O, a les Açores; Fuerteventura a 14º O o el Hierro a 18º O, a les Canàries).

L'Atlas Cosmogràfic de Gerard Mercator (1595) fa servir un meridià proper a 25º O com a meridià zero (proper a l'illa de Santa Maria a les Açores).

El terme meridià deriva del llatí "meridies", fent referència al migdia. Efectivament, és al migdia local quan el Sol es troba exactament al damunt del meridià, dividint les hores del dia en dues parts iguals.

Es va acceptar internacionalment el meridià de Greenwich com a meridià zero a la Conferència Internacional del Meridià, que va tenir lloc el 1884 a Washington DC (Estats Units).

Geografia[modifica]


Curiositats[modifica]

El traçat de l'avinguda Meridiana de Barcelona coincideix amb un meridià terrestre (2º10'20") i és perpendicular a l'avinguda del Paral·lel, que coincideix al seu torn amb el paral·lel terrestre 41º22'34" nord.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meridià
  1. «meridià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «meridià inicial». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «primer meridià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Principal Facts of the Earth's Magnetism and Methods of Determining the True Meridian and the Magnetic Declination (en anglès). Universitat de Califòrnia: U.S. Government Printing Office, 1919, 1919, p. 100. 
  5. Rawlins, Dennis «The Eratosthenes-Strabo Nile Map. Is It the Earliest Surviving Instance of Spherical Cartography? Did It Supply the 5000 Stades Arc for Eratosthenes' Experiment?». Archive for History of Exact Sciences, vol. 26, nº 3, 1982, pàg. 211-219.
  6. «Avinguda Meridiana». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 13 abril 2015].

Bibliografia[modifica]

Martínez, J.J.; Muñoz, M.; Navajo, N.. Geodèsia física (en català). 1. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 2015, p. 156. ISBN 8498805481, 9788498805482. 

Enllaços Externs[modifica]

Meridians. Xarxa geogràfica