Cercle polar antàrtic

De Viquipèdia
Infotaula de geografia físicaCercle polar antàrtic
Imatge
TipusCercle polar i regió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
Antarctic circle.svg Modifica el valor a Wikidata
 66° 34′ S, 0° 00′ E / 66.57°S,0°E / -66.57; 0Coord.: 66° 34′ S, 0° 00′ E / 66.57°S,0°E / -66.57; 0

El cercle polar antàrtic és un dels cinc paral·lels principals que assenyalen els mapes de la Terra. La regió al sud d'aquest cercle es coneix com l'Antàrtida, i la zona immediatament al nord s'anomena zona temperada meridional. En tot punt al sud del cercle polar antàrtic hi ha almenys un dia de l'any en què el Sol està sobre l'horitzó durant 24 hores seguides. De la mateixa manera, hi ha almenys un dia en què el Sol roman sota l'horitzó durant 24 hores seguides.[1] Això (i les estacions de l'any) és perquè l'eix de rotació de la Terra es troba inclinat actualment (època 2010) 23° 26′ 16″ respecte al pla de l'òrbita terrestre al voltant del Sol;[2] això també és cert dins del cercle polar equivalent a l'hemisferi nord, el cercle polar àrtic.

La posició del cercle antàrtic no està fixada i actualment es situa a la latitud 66° 33′ 42.354" (època 2022) al sud de l'Equador.[3] Aquesta xifra pot ser lleugerament inexacta perquè no permet els efectes de nutació, que pot ser de fins a 10″. La seva latitud depèn de la inclinació axial de la Terra, que fluctua dins d'un marge de més de 2° durant un període de 41.000 anys, a causa de la força de mareas resultant de l'òrbita de la Lluna.[4] En conseqüència, el cercle antàrtic està actualment desplaçant-se cap al sud a una velocitat d'aproximadament 145 m (476 ft) per any.

Història[modifica]

La idea del cercle antàrtic es troba al text Geografia d'Estrabó, on atribueix la idea original a Parmènides d'Elea, citat per Posidoni.[5] Parmènides va dividir la Terra en cinc zones, dues de les quals adjacents als pols.[6] Aristòtil, citat per Estrabó, va definir les dues zones temperades com estar entre els tròpics i els cercles àrtics.[5]

Sol de mitjanit i nit polar[modifica]

Relació de la inclinació axial de la Terra (ε) amb els cercles polars i tropicals
Articles principals: Sol de mitjanit i Nit polar

El cercle antàrtic és la latitud més al nord de l'hemisferi sud en què el centre del sol pot romandre contínuament sobre l'horitzó durant vint-i-quatre hores; com a resultat, almenys una vegada a l'any en qualsevol lloc del cercle antàrtic, el centre del sol és visible a mitjanit local, i almenys una vegada el centre del sol està per sota de l'horitzó al migdia local.[7][8]

Directament al cercle antàrtic aquests esdeveniments ocorren, en principi, exactament una vegada a l'any: als solsticis de desembre i juny, respectivament. Tanmateix, a causa de la refracció atmosfèrica i els miratges, i perquè el sol apareix com un disc i no com un punt, part del sol de mitjanit es pot veure la nit del solstici d'estiu del sud fins a uns 50 minuts (′) (90 km (56 mi)) al nord del cercle antàrtic; de la mateixa manera, el dia del solstici d'hivern del sud, part del sol es pot veure fins a uns 50′ al sud del cercle antàrtic. Això és cert a nivell del mar; aquests límits augmenten amb l'elevació sobre el nivell del mar, encara que a les regions muntanyoses sovint no hi ha una visió directa de l'horitzó real. Els miratges al continent antàrtic acostumen a ser encara més espectaculars que a les regions àrtiques, creant, per exemple, una sèrie de postes i sortides de sol aparents mentre que en realitat el sol roman sota l'horitzó.

Habitació humana[modifica]

Un iceberg prop del cercle antàrtic al nord de l'illa Detaille.

No hi ha cap població humana permanent al sud del Cercle Antàrtic, però hi ha diverses bases antàrtiques permanents operades per diverses nacions que estan habitades per equips de científics que giren de manera estacional. En segles anteriors s'hi havien establert algunes estacions de caça de balenes semipermanents al continent, i alguns baleners hi vivirien un any o més. Almenys tres nens han nascut a l'Antàrtida, encara que en estacions al nord del cercle antàrtic.

A la zona es duu a terme una estreta col·laboració entre agències científiques de diversos països sota la coordinació del Comitè Científic per la Investigació a l'Antàrtida (SCAR), el principal grup assessor científic internacional del Tractat Antàrtic.[9]

Geografia[modifica]

Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

La circumferència del cercle antàrtic és aproximadament de 16.000 km.[10] L'àrea al sud del Cercle és d'uns 20.000.000 km² cobreix aproximadament el 4% de la superfície terrestre.[11] La major part del continent de l'Antàrtida es troba dins del cercle antàrtic.

Llocs al llarg del cercle[modifica]

Començant al meridià zero i dirigint-se cap a l'est, el cercle antàrtic passa per:

Coordenades País, territori o mar Notes
66° 34′ S, 0° 0′ E / 66.567°S,0.000°E / -66.567; 0.000 (Meridià zero) Oceà antàrtic Al nord de Terra de la Reina Maud i Terra d'Enderby
66° 34′ S, 50° 32′ E / 66.567°S,50.533°E / -66.567; 50.533 (Antàrtida) AntàrtidaTerra d'Enderby Territori reclamat per Austràlia Austràlia
66° 34′ S, 57° 19′ E / 66.567°S,57.317°E / -66.567; 57.317 (Oceà antàrtic) Oceà antàrtic Nord de la barrera de gel d'Amery
66° 34′ S, 82° 6′ E / 66.567°S,82.100°E / -66.567; 82.100 (Antàrtida) Antàrtida Territori reclamat per Austràlia Austràlia
66° 34′ S, 89° 14′ E / 66.567°S,89.233°E / -66.567; 89.233 (Oceà antàrtic) Oceà antàrtic
66° 34′ S, 91° 29′ E / 66.567°S,91.483°E / -66.567; 91.483 (Antàrtida) Antàrtida Territori reclamat per Austràlia Austràlia
66° 34′ S, 92° 21′ E / 66.567°S,92.350°E / -66.567; 92.350 (Oceà antàrtic) Oceà antàrtic
66° 34′ S, 93° 52′ E / 66.567°S,93.867°E / -66.567; 93.867 (Antàrtida) Antàrtida Territori reclamat per Austràlia Austràlia
66° 34′ S, 107° 45′ E / 66.567°S,107.750°E / -66.567; 107.750 (Oceà antàrtic) Oceà antàrtic Badia de Vincennes
66° 34′ S, 110° 12′ E / 66.567°S,110.200°E / -66.567; 110.200 (Antàrtida) AntàrtidaTerra de Wilkes Territori reclamat per Austràlia Austràlia
66° 34′ S, 116° 35′ E / 66.567°S,116.583°E / -66.567; 116.583 (Oceà antàrtic) Oceà antàrtic
66° 34′ S, 121° 31′ E / 66.567°S,121.517°E / -66.567; 121.517 (Antàrtida) AntàrtidaTerra de Wilkes Territori reclamat per Austràlia Austràlia
66° 34′ S, 127° 9′ E / 66.567°S,127.150°E / -66.567; 127.150 (Oceà antàrtic) Oceà antàrtic
66° 34′ S, 129° 38′ E / 66.567°S,129.633°E / -66.567; 129.633 (Antàrtida) AntàrtidaTerra de Wilkes Territori reclamat per Austràlia Austràlia
66° 34′ S, 136° 0′ E / 66.567°S,136.000°E / -66.567; 136.000 (Antàrtida) AntàrtidaTerra Adèlia Territori reclamat per França França
66° 34′ S, 138° 56′ E / 66.567°S,138.933°E / -66.567; 138.933 (Oceà antàrtic) Oceà antàrtic
66° 34′ S, 162° 44′ E / 66.567°S,162.733°E / -66.567; 162.733 Illes Balleny – Illa Borradaile Territori reclamat per Nova Zelanda Nova Zelanda
66° 34′ S, 162° 45′ E / 66.567°S,162.750°E / -66.567; 162.750 (Southern Ocean) Oceà antàrtic Passant pel nord de l'Illa Adelaida (reclamat per Argentina Argentina, Xile Xile i Regne Unit Regne Unit)
66° 34′ S, 65° 44′ O / 66.567°S,65.733°O / -66.567; -65.733 (Antàrtida) AntàrtidaPenínsula Antàrtica, Graham Land i Barrera de gel Larsen Territori reclamat per Argentina Argentina, Xile Xile i Regne Unit Regne Unit
66° 34′ S, 60° 21′ O / 66.567°S,60.350°O / -66.567; -60.350 (Oceà antàrtic) Oceà antàrtic Passant pel Mar de Weddell i cap a una part sense nom de l'oceà

Referències[modifica]

  1. «Antarctic Circle | COSMOS». [Consulta: 6 abril 2021].
  2. «Antarctic Circle» (en anglès). [Consulta: 6 abril 2021].
  3. «Obliquity of the Ecliptic (Eps Mean)» (en anglès). Neoprogrammics.com, 31-08-2022. [Consulta: 31 agost 2022].
  4. Berger, A.L. «Obliquity and Precession for the Last 5000000 Years». Astronomy and Astrophysics, vol. 51, 1, 1976, pàg. 127–135. Bibcode: 1976A&A....51..127B.
  5. 5,0 5,1 Estrabó, Geografia, Llibre II, Capítol 2, 2
  6. Estrabó, Geografia, Llibre II, Capítol 2, 3
  7. Burn, Chris. The Polar Night. The Aurora Research Institute. 
  8. NB: es refereix al veritable centre geomètric que en realitat apareix més alt al cel a causa de la refracció atmosfèrica.
  9. Encyclopedia of the Antarctic, Volumen 1, Autor: Beau Riffenburgh. Editor: Taylor & Francis, 2007. ISBN 0415970245, 9780415970242
  10. Nuttall, Mark. Encyclopedia of the Arctic Volumes 1, 2 and 3. Routledge, 2004, p. 115. ISBN 978-1579584368. 
  11. William M. Marsh. Physical Geography: Great Systems and Global Environments. Cambridge University Press, 2012, p. 24. ISBN 978-0-521-76428-5. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cercle polar antàrtic