Cerdanyola (Mataró)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 32′ 30.5″ N, 2° 25′ 28.6″ E / 41.541806°N,2.424611°E / 41.541806; 2.424611

Situació de Cerdanyola dins de Mataró, el 1957

Cerdanyola és un dels barris més grans i populars de la ciutat de Mataró, al Maresme.

Història[modifica | modifica el codi]

El nom de Cerdanyola té gairebé mil anys. El primer document on apareix data de 1025, i està en llatí, Cerdaniola. Es tracta d'una delimitació dels dominis del castell de Burriac i el turó de Cerdanyola és un dels punts que delimiten.

L'any 1920, la zona on ara està el barri de Cerdanyola, era terra de conreu cultivat per propietaris o masovers des de les diferents masies que hi havia per la zona o per pagesos que vivien a la ciutat de Mataró. La part de dalt era de secà, amb el terra de sauló i hi havia vinyes, ametllers, garrofers i alguna figuera, mentre que a la part de baix hi havia hortes. Pel mig hi passava la carretera d'Argentona (actual avinguda Puig i Cadafalch), que era l'única via de comunicació urbanitzada. El territori estava marcat per dos altres eixos: el torrent de la Gatassa, perpendicular a la carretera i el camí dels Capellanets, que anava per darrere del col·legi Salesians fins on ara hi ha l'entrada de l'escola. L'any 1927 es va començar a obrir un camí paral·lel al torrent de la Gatassa i sortint des de la carretera, que permetés arribar als terrenys del turó de Cerdanyola. Aquest camí serà durant molts anys la principal via de comunicació d'aquell veïnat i acabarà portant el nom de carrer Major. Als primers anys 30, aquest camí va rebre el nom de Camí a Cerdanyola. Cerdanyola era només la part de dalt de tot, a la falda del turó. Tota la zona de baix, fins a la carretera, s'anomenava Poble Sec, segurament perquè eren terrenys sense aigua. Fins i tot en els acords municipals es distingeix, com a dues zones diferenciades, la zona de Poble Sec i la de Cerdanyola.

Aquesta situació canvia arran de la instal·lació de la línia de tramvia de Mataró a Argentona, l'any 1928, que segueix el recorregut de la carretera. Fins llavors hi havia les masies escampades per la zona. A partir d'aquell moment, la facilitat de comunicacions dóna pas al creixement d'edificacions especialment a la part de dalt de la carretera. Aquí comencen les parcel·lacions i vendes de terrenys. Les edificacions eren de diferents tipus: casetes amb un tros de conreu per passar-hi el diumenge, xalets o cases d'estiueig o per a viure-hi tot l'any. La manca de control en el creixement de la zona provocà un desgavell urbanístic, amb l'aparició de cases amb poques condicions.

Amb la postguerra, van arribar els primers immigrants, provinents de Múrcia, que construeixen barraques a una zona entre els actuals carrers Maravillas, Fuensanta i Gatassa. Treballaven de pagès, a la via o a la construcció, les dones també feien de pagès. I a poc a poc anaven millorant les seves vivendes, o traspassaven la barraca a alguns nouvinguts, normalment familiars o coneguts del poble, i es feien una caseta a una altra banda.

Quan acaba l'any 1950, es poden donar xifres de la gent que viu al barri. Segons el padró viuen a Cerdanyola 823 persones. D'aquestes 282 són nascudes a Mataró, 213 a la resta de Catalunya i 328 de fora de Catalunya. Els immigrants no són molts, però suficients perquè es noti la seva presència.

L'arribada d'immigrants a Cerdanyola va ser un cop fort i imprevist per al veïnat. Els primers habitants del veïnat tenen el record d'haver perdut un espai tranquil, però se n'hi barregen molts d'altres. Es fa difícil ara saber com van ser rebuts els immigrants pels que ja vivien al veïnat. Val a dir que va ser prou complex. Algunes paraules recorden la incomoditat mútua amb què les dues comunitats van començar a relacionar-se com xarnegos o castellufos per part d'uns, catalinos per part dels altres. Però la incomoditat va anar acompanyada d'una voluntat de respondre de manera adequada al nou repte que es presentava. El fet és que a Cerdanyola es donà una peculiaritat comparant-la amb altres llocs d'arribada d'immigrants i és que abans d'arribar-hi ja hi havia una població autòctona consolidada que va causar una integració mútua amb els nouvinguts.

Un símbol d'aquesta peculiaritat és que a Cerdanyola hi ha un Carrer Major. A qualsevol població un carrer anomenat així segur que està al centre de la població i no allunyat com és el cas de Mataró. I és que Cerdanyola sempre ha tingut certes característiques de poble amb personalitat pròpia, capaç per tant de tenir un carrer Major.

El 1952 l'alcalde mataroní Emili Albó pren una decisió que significa que s'ha fet imprescindible vetllar per tot el que passa a Cerdanyola. I consisteix a anomenar un alcalde de barri, Daniel Mataró Soler. Ell vivia a Cerdanyola i era una personalitat rellevant de l'antic veïnat. Amb el nomenament li corresponen funcions de promoció com control i perquè els veïns tinguin un punt de referència oficial per a fer gestions. La seva primera gestió política va ser demanar un enllumenat públic.

El 15 de setembre de 1955 el servei de Correus publica al diari Mataró que el nom del barri és Cerdanyola, però s'ha d'indicar a les cartes que pertany a Mataró.

A 31 de desembre de 1955 hi ha 3053 habitants de fet, 1702 homes i 1351 dones.

Els primers mesos de l'any 1960 signifiquen pel nou barri un munt de novetats. S'aprova a nivell municipal el pla d'ordenació que significarà un cert ordre a l'hora de fer les cases. S'inaugura el primer enllumenat, la parròquia del barri comença a tenir existència plena i engega ja la construcció de l'església, també neix el Centre Social, la primera farmàcia i el primer dispensari mèdic d'urgència.

Mentrestant, també es comencen a posar algunes solucions als temes de l'empedrat als carrers i les clavegueres.

La gent del barri continua manifestant la preocupació per tenir una bona via de comunicació amb la ciutat, i no només a Cerdanyola sinó també als nous barris de Cirera i Molins. També contribueix a la sensació de llunyania el fet que el principal transport entre Cerdanyola i la ciutat, el tramvia, no sigui model de comoditat ni bon funcionament. L'atapeïment dels tramvies serà constant i va causar un greu accident el 1961, amb 45 ferits.

El 1965 segons el padró municipal hi ha 13.385 habitants de dret i 15.435 de fet. El perímetre del barri arriba, a la part nord des dels Salesians fins a la Ronda Cerdanya, i a la part sud des de la carretera fins a Ramon Berenguer. Ja no hi ha només casetes d'autoconstrucció sinó que també sorgeixen blocs de pisos.

Els tres darrers anys del franquisme a Cerdanyola també són anys de gran acceleració a tots els nivells. Es viu l'eclosió de moltes energies i desigs de canvi, que es concentraran en mobilitzacions. A Cerdanyola ja hi ha 21.360 habitants, més d'una quarta part dels 80.820 que té Mataró en conjunt.

Des d'aleshores el barri ha anat experimentant transformacions urbanístiques, com creacions de places, urbanitzacions de tots els carrers o la darrera i més rellevant, l'obertura de la Via Europa. Els serveis també han millorat i molta gent del barri s'ha situat econòmicament d'una manera més estable alhora que altra gent patia les moltes crisis que toquen de més prop els sectors populars. I hi ha hagut canvis en la població, amb el repte de l'arribada de nous immigrants, ara de més enllà de les fronteres espanyoles.

Economia[modifica | modifica el codi]

Els motors econòmics del barri són el comerç, la construcció i la indústria tèxtil.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BALDRICH, Manuel. La Maresma y su ordenación urbana. Barcelona, 1950, 24 p.
  • LLIGADES, Josep; MAYA, Juan Francisco De. Cerdanyola, el barri gran de Mataró. 1920-2000 Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 2000, 254 p. (Caps de Bou, 24).
  • LLOVET, Joaquim. «El Mataró contemporani, L'evolució urbana i demogràfica» Mataró, Dels Orígens de la Vila a la Ciutat Contemporània. 1a ed. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, 2000 p. 433-459.