Cervantita
 Cervantita | |
|---|---|
 Cervantita procedent de Zlatá Baňa, Monts Northern Slanské, Regió de Prešov, Eslovàquia  | |
| Fórmula química | Sb₂O₄ |
| Epònim | Cervantes |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DE.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.25 |
| Dana | 4.4.16.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | groc a quasi blanc; incolor en la llum transmesa |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | grassa, mat o nacrada |
| Color de la ratlla | groc pàl·lid a blanc |
| Diafanitat | semitransparent |
| Densitat | 6,64 g/cm³ |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Cvn |
La cervantita[1] és un mineral d'antimoni i oxigen, químicament és un òxid d'antimoni (III) i d'antimoni (V), de fórmula Sb₂O₄, de color groc a blanc, una duresa de 4-5, una densitat de 6,64 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Pertany i dona nom al grup de la cervantita. El seu nom fa referència a la localitat de Cervantes, Província de Lugo, Espanya.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cervantita pertany a «04.De: Òxids i hidròxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars amb cations de mida mitjana; amb diversos poliedres» juntament amb els següents minerals: downeyita, koragoita, koechlinita, russellita, tungstibita, tellurita, paratellurita, bismutotantalita, bismutocolumbita, stibiotantalita, stibiocolumbita, clinocervantita i baddeleyita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Conchita (Toloriu, Alt Urgell),[3] a la Collada Verda (Pardines,Ripollès) i a la vall de Ribes (Ripollès).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cervantita |
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W.. «Cervantite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 15 abril 2012].
- ↑ «Mina “Conchita”, Toloriu (Alt Urgell)». Infominer. Grup Mineralògic Català. [Consulta: 16 novembre 2023].