Cervera del Maestrat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCervera del Maestrat
Cervera del Maestre
Escut de Cervera del Maestrat
Panoràmica de Cervera.jpg
Panoràmica de Cervera

Localització
Localització de Cervera del Maestrat respecte del País Valencià.png
40° 27′ 17″ N, 0° 16′ 35″ E / 40.4546024°N,0.2764541°E / 40.4546024; 0.2764541
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Baix Maestrat
Municipi Vinaròs
Municipis 1
Població
Total 642 (2016)
• Densitat 6,89 hab/km²
Gentilici Cerverí, cerverina
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 93,24 km²
Altitud 316 m
Limita amb
Partit judicial Vinaròs
Història
Fundació 331 aC.
Festa major Del 3 a l'11 d'agost
Dia de mercat Dissabte
Organització i govern
• Alcalde Adolfo Sanmartín Besalduch
Indicatius
Codi postal 12578
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 12044
Codi ARGOS 12044
Altres dades

Web www.cerveradelmaestre.es (castellà)
Modifica dades a Wikidata

Cervera del Maestrat (en castellà i oficialment Cervera del Maestre) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Limita amb Sant Jordi, Càlig, Peníscola, Santa Magdalena de Polpís, la Salzadella, Sant Mateu, la Jana i Traiguera.

Geografia[modifica]

Un paisatge típic de secà és el qual envolta a Cervera. Superfície muntanyenca, amb una altitud de 316 m. Al nord es troben les muntanyes de Cervera, els seus pics més elevats són Revoltons (635), Perdiguera (516) i Mola (481). El terreny és de naturalesa rocosa i argilenca. Clima de transició entre el mediterrani i el continental.

La rambla de Cervera o riu Sec travessa el terme municipal de Cervera del Maestre.[1]

Posseïx una vegetació a força de carrasques d'altiplà sobre calcàries. La superfície cultivable del terme municipal, està destinada preferentment als cultius de secà: ametllers, garroferes i oliveres, sent escassa la destinada al cultiu de regadiu que és preferentment la carxofa, a part d'alguns cítrics i hortalisses.

Història[modifica]

Carta de poblament de Cervera del Maestrat (1235)
Vista de Cervera del Maestrat.

Fundada pels grecs en 331 aC, conserva una vila agrícola romana al Mas d'Aragó; ja en 1157 Ramon Berenguer IV (1114-1162) va fer cessió, confirmada en 1235 per Jaume I (1208-1276), a l'orde de l'Hospital, encara que no seria conquerida fins al 1233; en novembre d'aqueix any 1233 l'orde de l'Hospital pactà una carta de població amb els musulmans i atorgà, a Miquel de Tivissa, altra per als cristians de tot el districte el 1237. El 1250 s'atorga una nova carta pobla només per a la vila; en 1319 va passar a propietat de l'orde de Montesa, en poder de la qual pertanyé fins a l'extinció dels senyorius en el XIX i es donaren les seues rendes a la Mesa Maestral; fou centre del terme i futura batlia de Cervera, que comprenia els pobles de Cervera, Sant Jordi, Sant Rafel del Riu, Traiguera, La Jana, Xert, Carrascar, Càlig, la Barcella, Rossell, Sant Mateu, Canet lo Roig i Mas dels Estellés.

Malgrat l'enorme desproporció de les seves hosts i mitjans de combat, el general carlí Antonio Dorregaray y Dominguera al capdavant de l'Exèrcit carlí del Centre va sostenir el 17 de març de 1874 l'acció de Cervera del Maestrat enfront del general liberal Pascual Echague[2]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[3]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[4]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 711 688 661 660 640 663 680 724 748 730 717 727 716 711

Economia[modifica]

La major part de la superfície conreada del terme municipal es dedica al secà: ametla, garrofa i oliva, hi ha també una mica de regadiu: carxofa i cítrics; la resta de l'economia local consisteix en ramaderia: avícola i porquina i poca indústria: artesania i fusteria.

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Vicente Cardona Paüls UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Joaquín Adell Besalduch PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 José Ballester Salvador PP 30/06/1987 --
1991 - 1995 José Ballester Salvador PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 José Ballester Salvador PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Carolina Salvador Moliner PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Antonio Lluch Cardona PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Antonio Lluch Cardona PSPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Adolf Sanmartín Besalduch PSPV 11/06/2011 --
Des de 2015 Adolf Sanmartín Besalduch PSPV 13/06/2015 --

Monuments[modifica]

Església de l'Assumpció

Monuments religiosos[modifica]

D'una nau i capelles laterals. Portada de mig punt de la primitiva Església del segle XV. Conserva una creu de l'últim terç del s.XVI, probablement de tallers valencians, i una creu processonal de plata daurada, del segon terç del s.XVII, també de la mateixa procedència.

Construït originàriament com a llotja, és un edifici de planta quadrada, 3 naus de desigual mesura i arcs irregulars de mig punt i d'ogiva sobre pilars octogonals. Singular en tot el País Valencià. Ha estat rehabilitada recentment.

Campanar barroc, hexagonal, alçat prismàtic, tipologia de tradició gòtica i a dos cossos. Realitzat pel mestre Francesc Pérez. En el primer cos existeix una petita porta amb arc de mig punt per la qual s'accedeix a les escales amb un total de 105 esglaons que conduïxen a la part superior. En la façana apareixen petjades d'un antic rellotge de paret així com un senzill escut de la població llaurat en pedra i amb la data de construcció, 1760.

  • Ermita de la Mare de Déu de la Costa. Conserva una creu processional gòtica i una talla de fusta del XIV.
Portada d'accés al Castell

Monuments civils[modifica]

  • Sénia o nòria de les Sénies.

Sénia de ferro instal·lada sobre una enorme plataforma circular formada per un sòlid mur de pedra. En la seva part central apareix el corresponent pou d'aigua i en la superior, la plataforma sobre la qual donava tornades la cavalleria. El sequiol pel qual discorria l'aigua per a salvar el desnivell existent, s'eleva i assenta sobre un conjunt de 21 arcs de mig punt (18 en bon estat de conservació i 3 destruïts).[5]

  • Molí de l'Oli. Del segle XV.

Antic molí d'oli que es conserva perfectament i que actualment alberga un complet Museu de l'Oli.

Destruït per Felip V durant la Guerra de Successió, aquesta situat en el cim de la muntanya que domina la població, construït sobre els fonaments d'un castro iber. Va ser un dels més importants de la regió i va constituir el centre de la futura Batlia de Cervera, que agrupava els territoris de les diverses poblacions properes. Actualment es troba en ruïnes, encara que encara s'observen nombroses restes de muralles i torres, entre les quals destaca la de l'homenatge. Era de planta irregular dispersa, ocupant tot el cim de la muntanya sobre el qual s'assentava. Els habitants de Cervera conten la vella llegenda que en el castell s'amaga un tresor que mai ningú va arribar a trobar.

Llocs d'interés[modifica]

  • Barranc de la Llaude. Barranc per la llera del qual a l'hivern sempre baixa un fil d'aigua. Conserva una de les sínies més antigues de la població.
  • El Morral de l'Àngel. Imponent precipici d'uns cent metres de longitud que trobem a la Rambla de Cervera i sobre el qual s'assenta un antic i senzilla torrassa de vigilància de reduïdes dimensions. El seu origen geològic és el del desgast de la roca calcària provocat per l'erosió fluvial de la rambla de Cervera al seu pas zig-zag pels peus de la població.
  • Fonts: de la Cerverola, de la Roca, de Sant Vicent i del Camí de la Sénia.

Cultura[modifica]

  • Museu del Molí de l'Oli.

Molí d'Oli de finals del segle XVI. Caseró de 3 plantes, cúbic, té gran interès la maquinària antiga del molí "giny". En el museu poden observar-se totes les fases del procés de producció de l'oli.

Festes i celebracions[modifica]

  • Festes patronals. Últim cap de setmana de juliol i primera setmana d'agost. Amb bous, ball i altres actes culturals i religiosos.
  • Jornades Medievals. Se celebra el primer cap de setmana de juliol i organitzades per l'Associació Medieval de la localitat. Durant tres dies el municipi s'adorna amb motius i estendards medievals, se celebren cercaviles i actuacions pròpies de l'època. Destaquen el mercat medieval, la representació teatral de les capitulacions medievals i el Sopar Real.
  • Romiatge a la Font de la Salut. Últim diumenge de maig. Romiatge en la qual els veïns es desplacen al Real Santuari de la Verge de la Font de la Salut en el terme de Traiguera. Celebració de la missa en el santuari, concert de la Unió Musical Santa Cecília, menjar de germanor i revetlla popular.
  • Verge de la Costa. Se celebra el cap de setmana posterior al 8 de setembre. Amb bous, dissabte a la nit revetlla i diumenge Missa Major. En els últims anys s'ha celebrat el concurs de fotografia Tomás Monzó sobre les últimes Festes Majors.
  • Nadal. S'escenifica un Betlem vivent pels nens del poble, es canten nadales, la Banda de Música fa un concert i se celebra la tradicional Fira de Nadal dedicat a la venda de productes nadalencs.

Referències[modifica]

  1. Baix Maestrat - Diari no tan a prop
  2. Fernández de Penedo Miraflores, Manuel Pando. Candidatura del Duque de Aosta para Rey de España, p. 315. 
  3. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  4. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  5. «Guia Turística Cervera». Ajuntament de Cervera del Maestrat.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cervera del Maestrat Modifica l'enllaç a Wikidata