Cesària

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cesària en progrés
Extracció del nen
Sutura d'una cesària amb grapes
En horitzontal, evolució de la cicatriu conseqüència d'una cesària, set setmanes després d'aquesta. En vertical s'observa també la línia alba.

Una cesària és una intervenció quirúrgica realitazada durant un part bé amb complicacions greus o bé en un cas de violència obstètrica. La cesària consisteix en una incisió a l'abdomen (anomenada laparotomia) fins a l'úter de la mare per a extreure-hi ràpidament i fàcilment un o més fetus. Una cesària és una cirurgia major, amb tots els riscos i events que això comporta. El postpart és més difícil i dolorós després d'una cesària que d'un part natural.

No s'ha de confondre amb l'episiotomia, que és una incisió en el perineu.

Etimologia[modifica]

  • Probablement deriva del verb llatí caedere, «tallar» fer una cissura.
  • Possiblement podria ser del nom de Juli Cèsar, que segons alguns va ser parit d'aquesta manera.[1]
  • La llei romana prescrivia que el procediment es fes en una dona moribunda per a salvar el nadó i la llei s'anomenà lex caesarea, essent potser aquest terme l'origen del nom.

Molt probablement és una combinació de les tres etimologies.

Descripció[modifica]

La cesària és un tall profund que es fa per sobre de la pelvis, durant el part, per a poder agafar ràpidament el nonat directament amb les mans. Antigament la secció es tallava verticalment, del melic fins al pubis, però actualment es tendeix a aprofitar el plec dèrmic horitzontal a la "marca del biquini".

La cesària obliga a l'aplicació d'anestèsia a la mare durant el part del seu fill. Generalment la mare rep anestèsia regional (espinal) o epidural. Actualment és rara l'anestèsia general, que no permetia que la mare estigués desperta durant el part i a més sedava el nadó.

Abans la cicatriu podia estar cosida amb grapes, però avui es considera una millor opció un fil de sutura especial tal que no cal treure els punts, ja que s'absorbeixen sols, perquè es considera menys agressiu per la mare.

Les hores posteriors a una cesària les mares solen demanar analgèsics per a suportar millor l'extrem dolor i habitualment no poden incorporar-se el primer dia. Unes dues setmanes després, temps mínim en què triguen els teixits a cicatritzar, les mares així intervingudes necessiten mètodes analgèsics (medicació, aplicació de fred o de calor sobre la ferida, etc.), una correcta higiene (rentat i sobretot assecat) de la cicatriu per a evitar infeccions i algunes dones opten per l'aplicació de cremes hidratants. Sovint el frec amb la roba és molest o dolorós, així com els moviments que estirin la pell abdominal, cosa que fa més cansada i dificultosa la cura del nonat. La recuperació total de la mobilitat perduda a causa de la intervenció dura diverses setmanes.

Cesàries consecutives[modifica]

Actualment ja no se segueix la norma de després de cesària sempre una altra cesària, a menys que la causa que va originar la primera cesària es mantingui, i no són infreqüents els parts normals (sense cesària) de segons fills després d'haver patit una cesària al naixement de germans més grans.

Tipus[modifica]

N'hi ha tres tipus:

  • La incisió clàssica és longitudinal en la linía mitjana, que permet més espai en el part. Es fa servir poc perquè pot donar complicacions.
  • La més comuna actualment és la del segment inferior, amb un tall transversal just per sobre de la vora de la bufeta (línia del bikini). La pèrdua de sang és menor i la reparació més fàcil.
  • Una histerectomia cesària és el part mitjançant la cesària i posterior extracció de l'úter, que es pot realitzar en casos de sagnat intractable o quan la placenta no es pot separar de l'úter.
  • De vegades se n'han fet altres tipus, com l'extraperitoneal o la de Porro.

Actualment s'insta al pare a presenciar-la per compartir l'experiència amb la seva parella. L'anestesiòleg usualment descobreix temporalment el camp quan el nadó surt perquè els pares el puguin veure.

Indicacions[modifica]

Els ginecòlegs recomanen la cesària quan el part vaginal pot ser arriscat per causes com:

Riscos[modifica]

Nounat d'una mare de 15 anys amb hipertensió severa induïda per l'embaràs.

La taxa de mortalitat per a les cesàries i el part vaginal, al món occidental baixa constantment. El 2000, la taxa de mortalitat en cesàries als Estats Units van ser 20 per milió,[2] i el Servei Nacional de Salut britànic informa que el risc global de mort per al nadó no s'incrementa en les cesàries.[3] No obstant això, és complicat comparar directament les taxes de mortalitat dels parts vaginals i cesàries, doncs les dones amb condicions mèdiques greus, o els embarassos d'alt risc, sovint requereixen una cesària que poden distorsionar les xifres de mortalitat.

Els nadons obtinguts per cesària acostumen a tenir problemes inicials per a respirar. El dolor de la intervenció pot ser intens i la recuperació completa de la mobilitat pot trigar setmanes.

Violència obstètrica[modifica]

Article principal: Violència obstètrica

Alguns equips mèdics efectuen cesàries per rutina o per a fer el part més ràpid. Se sap que cal esperar de 12 a 16 hores per a una dilatació normal, i que no esperar aquests temps indueix a la necessitat de cesàries i altres possibles complicacions que es podrien evitar amb un respecte dels temps de la fisiologia humana.[4] Totes les mares tenen dret a ésser informades i a escollir com volen viure el seu procés reproductiu, i a no estar obligades que un estrany els efectui una cesària si no és necessari o si ella, com a mare i propietària del seu cos, no vol. Segons un estudi de l'OMS, al món es fan per cesària un 44% dels parts en clíniques privades i un 29% als hospitals públics, tot i que només haurien de ser-lo, per causa justificada, com a molt un 15%. Referent a Espanya, segons l'OMS hi ha uns 450.000 parts anuals, dels quals 115.000, més d'un 25%, són per cesària, gairebé la meitat (50.000 de les 115.000) de cesàries a Espanya, segons l'OMS, eren innecessàries. També s'observa un increment de cesàries els divendres i els dies abans de festius, així com una disminució en caps de setmana, festius i nits.

Algunes organitzacions i associacions inclouen la cesària com a una acció de violència obstètrica[5] i alguns països, en el cas que no s'hagi informat correctament la mare, que aquesta no l'hagi expressament consentit (es pressuposa que hom li ho demana) o que s'estimi que no era absolutament necessari, es tracta d'un delicte penat per la llei.[6][7][8]

Aspectes socials i econòmics[modifica]

L'Organització Mundial de la Salut estima que la taxa de cesàries entre tots els naixements en països desenvolupats econòmicament es troba entre el 10% i el 15%, comparat amb prop de 20% al Regne Unit i 23% als Estats Units. A mitjans del segle XIX la mortalitat al Regne Unit per cesària era del 85%.

Hi ha preocupació per cesàries realitzades fora de les necessitats mèdiques, per exemple és més econòmic, per a un centre mèdic, una cesària ràpida que un part normal, deu vegades més llarg, al qual les sales i els llits estan ocupats durant més temps, cosa que es tradueix en una necessitat de més espai (més diners) a igual nombre de clients, i conseqüentment una menor eficiència econòmica. La quantitat de recursos humans, i sobretot la seva qualitat (cosa que en principi implica més formació i experiència, que es tradueix en salaris més elevats), és necessàriament major en una organització que ofereixi veritable assistència personal i individualitzada, que escolti i sàpiga actuar en tot moment, que unes persones que actuin mecànicament i rutinàriament amb accions i decisions preses per si de cas. Molts autors consideren el percentatge de cesàries i d'episionomies com un indicador inversament proporcional a la qualitat d'un centre mèdic: a major nombre d'aquestes, pitjor qualitat.

Referències[modifica]

  1. Goldsworthy, Adrian, Cèsar, pág. 55
  2. Pai, Madhukar «Medical Interventions: Caesarean Sections as a Case Study» (en anglès). Economic and Political Weekly, 35, 31, 2000, pàg. 2755–61.
  3. «Risks of caesarean sections» (en anglès). NHS, 31-10-2007. [Consulta: 15 abril 2011]. «the overall risk of death for the baby at birth was not increased by caesarean and caesarean sections»
  4. Violencia obstétrica: Dolores de parto Revista Acción, 15-28 de febrer de 2010 (castellà)
  5. National organization for women expands definition of reproductive freedom National Organization for Women National Conference; Committee on Health and Reproductive Rights; 1999 (anglès)
  6. Violencia obstétrica de Gidder Benítez Guerra, professor a la càtedra de Clínica Obstètrica “A”, publicat a la revista de la Facultat de Medicina de Veneçuela, a Caracas.2008. (castellà)
  7. A Veneçuela, Ley Orgánica sobre el Derecho de las mujeres a una vida libre de violencia.
  8. A Argentina, Ley Orgánica sobre el Derecho de las Mujeres a una Vida libre de Violencia.

Bibliografia[modifica]

  • Williams Obstetrics. 14a edició. Appleton Century-Crofts, New York, 1971, pàg. 1163-1190.

Enllaços externs[modifica]