Cesanita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralCesanita
Fórmula químicaNa3Ca2(SO4)3(OH)
EpònimCesano geothermal field (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspou Cesano No. 1, camp geotèrmic de Cesano, llac Bracciano, Província de Roma, Laci, Itàlia
Classificació
Categoriasulfats
Nickel-Strunz 10a ed.7.BD.20
Nickel-Strunz 9a ed.7.BD.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VI/B.12 Modifica el valor a Wikidata
Dana30.3.3.1
Heys25.4.5
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 9,44Å; c = 6,9Å;
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,570 nε = 1,564
Birefringènciaδ = 0,006
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1980-023
Any d'aprovació1981
Referències[1]

La cesanita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'hedifana. Rep el seu nom de la localitat de Cesano, a Itàlia, la seva localitat tipus.

Característiques[modifica]

La cesanita és un sulfat de fórmula química Na3Ca2(SO4)3(OH). Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de rars cristalls prismàtics hexagonals subèdrics i estriats, de fins a 1,5 mil·límetres, exhibint {1010}, {0111} i {0001}; comunament granular.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cesanita pertany a "07.B - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, sense H2O, amb cations grans només" juntament amb els següents minerals: sulfohalita, galeïta, schairerita, kogarkoïta, caracolita, aiolosita, burkeïta, hanksita, cannonita, lanarkita, grandreefita, itoïta, chiluïta, hectorfloresita, pseudograndreefita i sundiusita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1981 al camp geotèrmic de Cesano, prop del llac Bracciano, a la província de Roma (Laci, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Asunción, a Caracoles (Regió d'Antofagasta, Xile), i a les coves de San Salvador, a l'illa homònima (Bahames). Sol trobar-se associada a altres minerals com: görgeyita, pirita, guix, anhidrita, aftitalita, kalistrontita i glauberita.[2]

Referències[modifica]

  1. «Cesanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 agost 2016].
  2. 2,0 2,1 «Cesanite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 agost 2016].