Cesare Battisti

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCesare Battisti
Battisti Nov 2009.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 desembre 1954 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Cisterna di Latina (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióterrorista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la policíaca Modifica el valor a Wikidata

Cesare Battisti (Cisterna di Llatina, 18 de desembre de 1954) és un escriptor i militant comunista revolucionari italià que va dur a terme accions armades durant els anomenats «anys de plom».

Biografia[modifica]

Membre del grup d'extrema esquerra Proletaris Armats pel Comunisme (PAC), Battisti va ser condemnat a cadena perpètua per quatre homicidis (de dos d'ells en va ser l'autor material i dels altres dos en va ser còmplice), així com per diversos delictes relacionats amb la lluita armada. Es va escapolir el 1981 i va passar la primera part de la seva etapa clandestina a Mèxic i a l'Estat francès, on es va beneficiar de la Doctrina Mitterrand, es va casar i va tenir dues filles, a més d'obtenir la naturalització que després li va ser revocada.[1]

L'any 2004 va arribar a Brasil, on va ser detingut el 2007 i va romandre en una presó de Brasília fins al 9 de juny de 2011. El 31 de desembre de 2010, el president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va anunciar el rebuig a l'extradició a Itàlia i li va concedir el dret d'asil i el visat permanent. Aquesta mesura va ser ratificada el 8 de juny de 2011 la següent presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, que va argumentar que a Itàlia podria sofrir «persecució a causa de les seves idees». Així, doncs, Battisti va ser excarcerat i va romandre en llibertat fins al 12 de març de 2015, dia en el qual va ser arrestat de nou després de l'anul·lació del seu permís de residència, tot i ser alliberat poc després.[2] A l'octubre de 2017 va ser una altra vegada arrestat a la frontera amb Bolívia i alliberat de nou.[3]

Segons la llei brasilera, els crims comesos per Battisti van prescriure el 2013. Va tenir un fill amb una dona brasilera el mateix any i es va casar amb una altra ciutadana del Brasil el 2015, fet que impediria la seva extradició segons l'Estatut de l'Estranger vigent al país sud-americà. Contra l'extradició es van posicionar diversos intel·lectuals, com Gabriel García Márquez, Bernard-Henri Lévy, Daniel Pennac, Tahar Ben Jelloun, Valerio Evangelisti i, a títol personal, alguns membres sud-americans d'Amnistia Internacional.[4][5]

No obstant això, el desembre de 2018 el president Michel Temer va signar el decret d'extradició de Battisti a Itàlia.[6] Va ser detingut el 12 de gener de 2019 a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, i va ser lliurat a la Interpol per a la seva extradició a Roma.[7]

Obres[modifica]

Des dels anys noranta es va dedicar a la literatura, concretament a la novel·la negra i d'inspiració autobiogràfica.[8]

En italià
  • Travestito da uomo, Granata Press, Bologna, 1993 (Les habits d'ombre, Gallimard, Parigi, 1993)
  • L'orma rossa, Einaudi, 1999 (L'ombre rouge, Gallimard, Parigi, 1995)
  • L'ultimo sparo. Un «delinquente comune» nella guerriglia italiana, introducció de Valerio Evangelisti, Derivi-Approdi, Roma, 1998 (Dernières cartouches, Joelle Losfeld, Parigi, 1998)
  • Avenida Revolución, Nuovi Mondi Mitjana, Ozzano nell'Emilia, 2003 (Avenida Revolución, Rivages, Parigi, 2001)
  • Faccia al muro, DeriveApprodi, Roma, 2012 (Face au mur, Parigi, Flammarion, 2012) 285 p. ISBN 978-2-08-127998-8
En francès
  • Nouvel an, nouvelle vie, Ed. Mille et une nuit, Parigi,1994
  • Buena onda, Gallimard, Parigi, 1996
  • Copier coller, Flammarion, Parigi, 1997. Romanzo per ragazzi
  • J'aurai ta Pau, Balene, Parigi, 1997 (nella sèrie "Le Poulpe")
  • Naples, Eden Production, Parigi, 1999. Raccolta di cinque racconti di Cesare Battisti, Jean-Jacques Busino, Carlo Lucarelli, Jean-Bernard Pouy i Tito Topin
  • Jamais plus sans fusell, du Mastegui, Parigi, 2000
  • Terres brûlées, (curatore), Rivages, Parigi, 2000
  • Le carrego sentimental, Joelle Losfeld, Parigi, 2003
  • Vittoria, Eden Production, Parigi, 2003
  • L'eau du diamant, du Mastegui, Parigi, 2006
  • Ma cavale, Grasset/Rivages, Parigi, 2006 (amb prefaci de Bernard-Henri Lévy i postfaci de Fred Vargas)
En portuguès
  • Ser bambu, WMF Martins Fontes, 2010

Referències[modifica]

  1. Lorusso, Fabrizio. «La mia fuga. Intervista a Cesare Battisti», 25-04-2013. [Consulta: 7 novembre 2018].
  2. «Brasile, Cesare Battisti arrestato e poi liberato». La Repubblica, 12-03-2015. [Consulta: 7 novembre 2018].
  3. Manzo, Paolo. «Fuga in Bolivia, arrestato Cesare Battisti». Il Giornale, 05-10-2017. [Consulta: 7 novembre 2018].
  4. «Intervista a Carlos Lungarzo di Amnesty International: “Cesare Battisti in Italia avrebbe potuto essere torturato ed ucciso”». Scappo in Brasile, 15-11-2011. [Consulta: 7 novembre 2018].
  5. «Cesare Battisti sarà espulso dal Brasile, la destra lo aspetta “a braccia aperte”». Secolo d'Italia, 03-03-2015. [Consulta: 7 novembre 2018].
  6. «Michel Temer assina decreto de extradição de Cesare Battisti, informa Planalto». G1. [Consulta: 14 gener 2019].
  7. «La extradición de Cesare Battisti: donde Bolsonaro y Salvini se dan la mano» (en castellà). El Salto, 16-01-2019. [Consulta: 27 gener 2019].
  8. «LIBRI DI CESARE BATTISTI». IBS. [Consulta: 7 novembre 2018].