Constel·lació de la Balena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Cetus)
Infotaula constel·lacióConstel·lació de la Balena 
Nom en llatíCetus
AbreviaturaCet
GenitiuCeti
SimbologiaLa balena o el monstre marí
Ascensió recta00h 26m 22.2486s03h 23m 47.1487s[1]
Declinació10.5143948°–−24.8725095°[1]
Àrea1231 graus quadrats
Posició 4a
Estels principals14
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed88
Estels amb planetes23
Estels més brillants (magnitud < 3)2
Estels més propers (< 10 pc)9
Estel més brillantDiphda (β Cet) (2,02m)
Estel més proper a la TerraLuyten 726-8
8,73 a.l.
2,68 pc
Objectes Messier1
MeteorsCètids d'octubre
Eta Cètids
Òmicron Cètids
Limita ambÀries, Peixos, Aquari, Escultor, Forn, Eridà i Taure Modifica el valor a Wikidata
Visible a latituds entre +70° i −90°.
Durant el mes de novembre a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.
Mira (ο Cet) és de magnitud 2,0 al seu moment més brillant.

La Balena (Cetus) és una constel·lació de l'hemisferi sud, en la regió coneguda com l'aigua, a prop d'altres constel·lacions aquàtiques com Aquari, Pisces, i Eridanus.

Fets notables[modifica]

L'estel més notable d'aquesta constel·lació és Mira (o Ceti), el primer estel variable que fou descobert per Ismael Boulliau el 1667. Té un període de 331,65 dies varia de la magnitud 2,0, una de les més brillants en el cel i fàcilment visible a simple vista, a 10,1. La seva descoberta en el 1596 per David Fabricius abonyegà la incorruptibilitat dels cels i donà suport a la revolució copernicana.

Es pot esmentar també l'estel α, Menkar; i l'estel β, Deneb Kaitos, els més brillants de la constel·lació, i τ Ceti (Taus Ceti), el 17è més a prop de la Terra orbitant a aquesta estrella s'han trobat 5 exoplanetes. L'eclíptica passa molt a prop d'aquesta constel·lació. Algun dels planetes pot estar en aquesta constel·lació durant un curt període. L'asteroide 4 Vesta fou descobert en aquesta constel·lació el 1827.

Objectes del cel profund notables[modifica]

Cetus està enfora del pla galàctic, per tant hi són visibles moltes galàxies distants per no estar enfosquides per la pols de la Via Làctia. D'aquestes, la més brillant és M77, una galàxia espiral de la 9a magnitud a prop de δ Ceti.

Mitologia[modifica]

Cassiopea era la mare d'Andròmeda i esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia. Cassiopea estava tan orgullosa de la seva bellesa que, per rivalitzar amb les Nereides, aquestes van demanar a Posidó, déu dels mars, venjança i ell en resposta va enviar al monstre marí(Cetus) a les costes del país causant grans mals.

Referències[modifica]