Ch'ol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaCh'ol
Altres nomsChol
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants212.117 (2010)[1]
Parlants nadius180.000 Modifica el valor a Wikidata
Oficial aa Mèxic té reconeixement com a llengua nacional
Autòcton deChiapas, Tabasco
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües maies
llengües maia occidentals
llengües ch'ol-tzeltal Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Codis
ISO 639-3ctu Modifica el valor a Wikidata
Glottologchol1282 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuectu Modifica el valor a Wikidata
IETFctu Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3459 Modifica el valor a Wikidata

El ch'ol, és una llengua maia parlada pels chols, que habiten principalment en l'estat mexicà de Chiapas (sobretot en els municipis de Palenque, Tila, Tumbalá, Sabanilla, Salto de Agua, Playas de Catazajá i Yajalón) encara que existeix una comunitat important en el municipi de Balancán a Tabasco.

El grup cholan de la família maia és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ortí, estaria relacionada amb el maia clàssic.[2] S'estan emetent programes de ràdio en ch'ol des de l'emissora XEXPUJ-AM des de Xpujil a Campeche, patrocinada per la CDI.

Dialectes[modifica]

  • Ch'ol de Tila, parlat per gairebé 44 mil persones, amb un índex de 25% de monolingüisme. Aquesta varietat es parla principalment en el municipi de Tila, a Chiapas.
  • Ch'ol de Tumbalá, parlat per 90 mil persones en el municipi de Tumbalá, també a Chiapas. L'índex de monolingüisme dels parlants d'aquesta varietat és de 30% aproximadament.

Morfologia i sintaxi[modifica]

El ch'ol, com les altres llengües maies, és una llengua aglutinant, és a dir, que aglutina a un radical (verb, substantiu o adjectiu), marques d'agent (el que realitza l'acció verbal), de subjecte (el posseïdor de l'objecte o relació personal), a través d'un sistema de sufixos i prefixos.

Numerals[modifica]

El sistema de numeració ch'ol és vigesimal (es va explicant a partir de múltiples de 20), igual com succeeix amb les altres llengües maies, i en general, amb les altres llengües mesoamericanes. La raó obee al fet que aquestes llengües basen el seu sistema numèric a partir del nombre de dits que posseeix l'ésser humà. Els vint primers nombres són:

1 jump'ej
2 cha'p'ej
3 uxp'ej
4 chänp'ej
5 jo'p'ej
6 wäkp'ej
7 wukp'ej
8 waxäkp'ej
9 bolomp'ej
10 lujump'ej
11 junlujump'ej
12 cha'lujump'ej
13 uxläjump'e
14 chänlujump'ej
15 jo'lujump'ej
16 wäklujump'ej
17 wuklujump'ej
18 waxäklujump'ej
19 bolomlujump'ej
20 junk'al

Referències[modifica]

  1. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  2. Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.

Bibliografia[modifica]

Aulie, H. Wilbur; and Evelyn W. de Aulie (eds.). Diccionario Ch'ol de Tumbalá, Chiapas, con variaciones dialectales de Tila y Sabanilla (PDF online reproduction). 2005a ed.. Coyoacán, D.F.: Instituto Lingüístico de Verano, 1998. ISBN 968-31-0291-3. OCLC 42692322.  (castellà)
Coon, Jessica. «Complementation in Chol (Mayan): A Theory of Split Ergativity» (electronic version). Massachusetts Institute of Technology, 2010. [Consulta: 15 juliol 2010]. [includes a grammatical sketch of the language]
Schumann, Otto Gálvez. La lengua Chol de Tila (Chiapas). UNAM, 1973. .
Warkentin, Viola; and Ruby Scott. Gramática Ch'ol. Summer Institute of Linguistics, 1980. 

Enllaços externs[modifica]

Prova Wikipedia en ch'ol a Wikimedia Incubator.