Chacun son cinéma

Chacun son cinéma
Fitxa
Direcció	Claude Lelouch, Roman Polanski, Olivier Assayas, Alejandro González Iñárritu, Theo Angelopoulos, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, David Cronenberg, Manoel de Olivera, Raymond Depardon, Atom Egoyan, Amos Gitai, Hou Hsiao Hsien, Aki Kaurismäki, Abbas Kiarostami, Takeshi Kitano, Andrei Mikhalkov-Kontxalovski, Ken Loach, David Lynch, Nanni Moretti, Raul Ruiz, Walter Salles, Elia Suleiman, Tsai Ming-liang, Gus Van Sant, Lars von Trier, Wim Wenders, Wong Kar-wai, Zhang Yimou, Joel Coen, Ethan Coen, Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne
Protagonistes	Antoine Chappey; Audrey Dana; David Cronenberg; Denis Podalydès; Elia Suleiman; Émilie Dequenne; Grant Heslov; Jacques Frantz; Jean-Claude Dreyfus; Jeanne Moreau; Josh Brolin; Lars von Trier; Michael Lonsdale; Michel Piccoli; Michel Vuillermoz; Nanni Moretti; Sara Forestier; Takeshi Kitano; Zinedine Soualem; Ricardo Trêpa; Sylvia Kristel; Deniz Gamze Ergüven; Clayton Jacobson (en) ; Isabelle Adjani; Anouk Aimée; Willem Dafoe; Bryce Dallas Howard; Marcello Mastroianni; Kim Novak; Mahtab Keramati (en) ; Taraneh Alidoosti; Merila Zarei (en) ; Niki Karimi; Baran Kosari (en) ; Geneviève Lemon
Producció	Gilles Jacob
Guió	Olivier Assayas, Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, Atom Egoyan, Amos Gitai, Aki Kaurismäki, Andrei Mikhalkov-Kontxalovski, Nanni Moretti, Wong Kar-wai, Zhang Yimou i Alejandro González Iñárritu
Música	Mark Bradshaw, Mychael Danna, Eleni Karaindrou i Howard Shore
Dades i xifres
País d'origen	França
Estrena	20 maig 2007
Durada	100 min
Idioma original	francès ; anglès ; italià ; mandarí ; hebreu ; danès ; japonès ; castellà
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica i drama

Chacun son cinéma : une déclaration d'amour au grand écran és una pel·lícula francesa antològica de comèdia dramàtica del 2007 encarregada per al 60è aniversari del Festival Internacional de Cinema de Canes. La pel·lícula és una col·lecció de 34 curtmetratges, cadascun de 3 minuts de durada, de 36 directors aclamats. En representació dels cinc continents i 25 països, els cineastes van ser convidats a expressar "el seu estat d'ànim del moment inspirat en el cinema".^[1]

El subtítol de la pel·lícula diu "una declaració d'amor a la gran pantalla". Molts dels curtmetratges comparteixen temes similars, com ara l'homenatge al cinema d'art clàssic europeu, la mort de l'experiència cinematogràfica, els records de la meravella de la infància, el poder transportador del cinema i les activitats realitzades durant la projecció d'una pel·lícula, com ara parlar, robar, plorar i tenir sexe.

Distribució[modifica]

Estrena[modifica]

Chacun son cinéma es va estrenar al 60è Festival Internacional de Cinema de Canes el 20 de maig de 2007 i es va emetre la mateixa nit a França al Canal+.^[2] La contribució de David Lynch, Absurda, no estava llesta a temps i es va mostrar abans My Blueberry Nights de Wong Kar-wai a la nit d'obertura del festival.^[3]

Estrena en DVD[modifica]

Hi ha dues versions de DVD de la pel·lícula disponibles, ambdues Regió 2: una publicada per StudioCanal el 25 de maig de 2007,^[2]^[4] l'altra llançada per Pyramide Distribution el 31 d'octubre de 2007.^[5] World Cinema de Joel i Ethan Coen no va ser inclosa al DVD de StudioCanal^[6] 'ni al llançat per Pyramide Distribution el 31 d'octubre de 2007. Absurda de David Lynch tampoc és prsent present al DVD de StudioCanal.

Curtmetratges[modifica]

Raymond Depardon – Cinéma d'été : una petita multitud assisteix a una sala de cinema improvisada.
Takeshi Kitano - One Fine Day: un senyor gran tracta amb un projeccionista incompetent (Kitano).
Theo Angelopoulos – Trois minutes: una dona (Jeanne Moreau) confessa el seu amor a un company de cinema que no li correspon.
Andrei Konchalovsky - Dans le noir: una anciana propietària d'un cinema (Ela Sanko) intenta veure 8½, mentre un joves bojos pel sexe ho fan darrere d'ella.
Nanni Moretti – Diario di uno spettatore: el mateix Moretti explica records de pel·lícules molt apreciats.
Hou Hsiao-hsien - The Electric Princess Picture House: una família de la dècada de 1940 a Taiwan va a veure una pel·lícula en un teatre sobtadament abandonat o decrèpit de sobte.
Jean-Pierre i Luc Dardenne – Dans l'obscurité: un carterista en una projecció d' A l'atzar, Baltasar es connecta accidentalment amb un membre del públic (Émilie Dequenne).
Joel i Ethan Coen – World Cinema: un vaquer semblant a Llewellyn Moss (Josh Brolin) decideix entre pel·lícules d'art al Teatre Aero.
Alejandro González Iñárritu – Anna: una dona cega (Luisa Williams) s'emociona profundament escoltant com el seu xicot interpreta el final de Le Mépris.
Zhang Yimou - En regardant le film: un nen està encantat per l'arribada d'una pel·lícula itinerant al seu poble.
Amos Gitai – Le Dibbuk de Haifa: les sales de cinema de la Polònia dels anys 30 i l'actual Israel són atacades.
Jane Campion – The Lady Bug: una conserge de teatre (Clayton Jacobson) lluita contra un juganer insecte de mida humana (Genevieve Lemon) .
Atom Egoyan - Artaud Double Bill: els joves inútils estan més preocupats per enviar missatges de text entre ells que les pel·lícules que estan veient nominalment, La Passion de Jeanne d'Arc, Vivre Sa Vie, i un porno.
Aki Kaurismäki – La Fonderie: els treballadors de la fàbrica a l'hora de dinar s'asseuen per gaudir d'una pel·lícula muda de Lumière de treballadors a l'hora de dinar.
Olivier Assayas – Recrudescence: un lladre amb una relació ambigua amb una dona jove (Deniz Gamze Ergüven) li roba la bossa durant una projecció.
Youssef Chahine - 47 ans après: el jove Chahine (Karim Kassem) i la seva actriu principal (Yosra El Lozy) es compensen pel fracàs crític de la seva pel·lícula a Cannes.
Tsai Ming-liang – It's a Dream: un home (Lee Kang-sheng) recorda la vinculació amb la seva família i el petit públic en un teatre de Kuala Lumpur.
Lars von Trier – Occupations: Von Trier s'encarna a si mateix, agredint violentament a un home de negocis en veu alta (Jacques Frantz) a l'estrena de Manderlay.
Raoul Ruiz – Le Don: un cec (Michael Lonsdale) li explica a la seva neboda l'època en què va projectar Casablanca a un poble rural.
Claude Lelouch – Cinéma de boulevard: una memòria de com la pel·lícula Barret de copa va afectar la família del director al llarg dels anys. .
Gus Van Sant – First Kiss: Un jove projeccionista s'enamora d'una noia en una pel·lícula.
Roman Polanski – Cinéma érotique: una parella de mitjana edat que veu Emmanuelle es veu molesta per un aparent masturbador.
Michael Cimino – No Translation Needed: un odiós propietari d'un teatre i cineasta aficionat (Cimino) fa un vídeo musical per a una banda cubana.
David Cronenberg – At the Suicide of the Last Jew in the World in the Last Cinema in the World: en un futur distòpic, l'horrible acte del personatge principal (Cronenberg) i les seves implicacions socials són objecte d'una obsessió mediàtica suau.
Wong Kar-wai – I Travelled 9000 km to Give It to You: un jove menjant fruita (Fan Chih Wei) pensa en la seva amant.
Abbas Kiarostami – Where Is My Romeo?: diverses dones iranianes, incloses Golshifteh Farahani, Hamideh Kheirabadi i Pegah Ahangarani, miren Romeu i Julieta i ploren. Aquest curt és similar a la pel·lícula de Kiarostami Shirin de 2008.
Bille August – The Last Dating Show: un home (Frank Hvam) que tradueix una pel·lícula danesa per la seva cita que no el parla (Anne-Marie Curry) s'enfronta amb membres agressius del públic.
Elia Suleiman – Irtebak: un director palestí (Suleiman) es troba incòmode en un festival de cinema.
Manoel de Oliveira – Rencontre unique: Es projecta una pel·lícula muda que representa una trobada entre Nikita Khruixov (Michel Piccoli) i Joan XXIII (Duarte d'Almeida).
Walter Salles – À 8 944 km de Cannes: davant d'una carpa de Les Quatre Cents Coups, dos cantants brasilers intercanvien cançons sobre la visita al Festival de Canes.
Wim Wenders – War in Peace: els habitants d'un poble del Congo veuen i discuteixen Black Hawk abatut.
Chen Kaige – Zhanxiou Village: els nens petits munten un projector per veure una pel·lícula de Charlie Chaplin, només per ser espantats per un adult entrometidor.
Ken Loach - Happy Ending: un pare (Bradley Walsh) i un fill discuteixen sobre les projeccions en un multiplex, i finalment decideixen anar a veure futbol.
David Lynch – Absurda: un sinistre projeccionista mostra a un grup d'adolescents una visió de malson d'un assassinat. Mentre roda la pel·lícula, els adolescents semblen estar obligats a cometre'l.

Referències[modifica]

↑ Jacob, Gilles. «To Each His Own Cinema, The 60th Anniversary Film of the Festival de Cannes». Cannes Film Festival. [Consulta: 28 desembre 2007]. ^{[Enllaç no actiu]}
↑ ^2,0 ^2,1 McCarthy, Todd «To Each His Own Cinema». Variety, 20-05-2007 [Consulta: 28 desembre 2007].
↑ James, Alison; Gray, Timothy M. «Cannes rolls out red carpet». Variety, 16-05-2007 [Consulta: 30 desembre 2007].
↑ «Chacun son cinéma – DVD – StudioCanal» (en francès). StudioCanal. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 1r gener 2008].
↑ «Chacun son cinéma» (en francès). allocine.fr. [Consulta: 1r gener 2008].
↑ Thompson, Anne «Chacun Son Cinema». Thompson on Hollywood. Variety, 31-05-2007 [Consulta: 1r gener 2008].

[1] Jacob, Gilles. «To Each His Own Cinema, The 60th Anniversary Film of the Festival de Cannes». Cannes Film Festival. [Consulta: 28 desembre 2007]. ^{[Enllaç no actiu]}

[tmccarthy-2] 2,0 ^2,1 McCarthy, Todd «To Each His Own Cinema». Variety, 20-05-2007 [Consulta: 28 desembre 2007].

[3] James, Alison; Gray, Timothy M. «Cannes rolls out red carpet». Variety, 16-05-2007 [Consulta: 30 desembre 2007].

[4] «Chacun son cinéma – DVD – StudioCanal» (en francès). StudioCanal. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 1r gener 2008].

[5] «Chacun son cinéma» (en francès). allocine.fr. [Consulta: 1r gener 2008].

[6] Thompson, Anne «Chacun Son Cinema». Thompson on Hollywood. Variety, 31-05-2007 [Consulta: 1r gener 2008].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Pel·lícules de Lars von Trier
1980s	L'element del crim (1984) · Epidemic (1987)
1990s	Europa (1991) · Breaking the Waves (1996) · Idioterne (1998)
2000s	Dancer in the Dark (2000) · Dogville (2003) · Manderlay (2005) · The Boss of It All (2006) · Antichrist (2009)
2010s	Melancolia (2011) · Nymphomaniac (2013) · The House That Jack Built (2018)
Co-dirigida	The Five Obstructions amb Jørgen Leth (2003) · Chacun son cinéma (segment, 2007)
Guió	Dear Wendy (2005) · De unge år: Erik Nietzsche sagaen del 1 (2007)
T.V.	Medea (1988) · Riget (1994) · Riget II (1997) · Riget: Exodus (2022)

Treballs de David Cronenberg
Llargmetratges	Stereo (1969) Crimes of the Future (1970) Vénen de dintre de... (1975) Ràbia (1977) Fast Company (1979) Cromosoma 3 (1979) Scanners (1981) Videodrome (1983) La zona morta (1983) La mosca (1986) Inseparables (1988) Naked Lunch (1991) Madame Butterfly (1993) Crash (1996) EXistenZ (1999) Spider (2002) Una història de violència (2005) Promeses de l'est (2007) A Dangerous Method (2011) Cosmopolis (2012) Mapes a les estrelles (2014) Crimes of the Future (2022)
Curtmetratges	Transfer (1966) From the Drain (1967) Camera (2000) At the Suicide of the Last Jew in the World in the Last Cinema in the World a Chacun son cinéma (2007)
Novel·les	Consumits (2014)

Alejandro González Iñárritu
Llargmetratges	Amores perros (2000) 21 Grams (2003) Babel (2006) Biutiful (2010) Birdman (2014) The Revenant (2015) Bardo, falsa crónica de unas cuantas verdades (2022)
Curtmetratges	Powder Keg (2001) Mexico (2002) Anna (2007) Carne y arena (2017)
Relacionat	Cha Cha Cha Films

Filmografia d'Olivier Assayas
Director	Désordre (1986) L'Enfant de l'hiver (1989) Paris s'éveille (1991) Une nouvelle vie (1993) L'Eau froide (1994) Irma Vep (1996) Fin août, début septembre (1998) Els destins sentimentals (2000) Demonlover (2002) Clean (2004) Paris, je t'aime ("Quartier des Enfants-Rouges", 2006) Chacun son cinéma ("Recrudescence", 2007) Boarding Gate (2007) L'hora d'estiu (2008) Carlos (2010) Després del maig (2012) Els núvols de Sils Maria (2014) Personal Shopper (2016) Doubles Vies (2019) Wasp Network (2020) Irma Vep (mini-série, 2022)
Guionista	Nuit féline (1979) L'Unique (1985) Passage secret (1985) Rendez-vous (1985) Avril brisé (1986) Le Lieu du crime (1986) Alice et Martin (1998) Basada en fets reals (2017)

Pel·lícules d'Andrei Kontxalovski
Llargmetratges	Pervi utxitel (1965) The Story of Asya Klyachina (1966) Niu de nobles (1969) L'oncle Vània (1970) Romans o vliublionnikh (1974) Siberiade (1979) Maria's Lovers (1984) El tren de l'infern (1985) Duet for One (1986) Shy People (1987) Homer and Eddie (1989) Tango i Cash (1989) El cercle dels íntims (1991) Kurotxka Riaba (1994) Dom durakov (2002) Glianets (2007) El trencanous (2010) Belie notxi potxtalona Alekseia Triapitsina) (2014) Rai (2016) Miquel Àngel: El pecat (2019) Benvolguts camarades (2020)
Curtmetratges	Maltxik i golub (1961) Lumière et compagnie (segment; 1995) Chacun son cinéma (segment: "Dans le Noir"; 2007)
Televisió	The Odyssey (1997) The Lion in Winter (2003)
Guions	Katok i skripka (1961) Andrei Rublev (1966) Sedmaia pulia (1972) Liuti (1974) Raba líubvi (1976) Moroz po koje (2007) I demoni di San Pietroburgo (argument; 2008)