Chakir El Homrani Lesfar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Chakir El Homrani Lesfar
Chakir El Homrani retrat oficial 2018.jpg
Chakir El Homrani (2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1979 Modifica el valor a Wikidata (41/42 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 –

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
29 maig 2018 –
← Dolors Bassa i CollViolant Cervera i Gòdia →

Nomenat per: Joaquim Torra i Pla
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
23 març 2018 – 14 juny 2018 (renúncia)
← Carme Forcadell i LluísMarc Sanglas i Alcantarilla →

Circumscripció electoral: Barcelona

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg Diputat al Parlament de Catalunya
26 octubre 2015 – 28 octubre 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Escut de Granollers, sense timbre.svg Regidor de l'Ajuntament de Granollers
24 maig 2015 – 11 juny 2018 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona - llicenciatura en sociologia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sociòleg Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2004–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

IMDB: nm9944808 Twitter: ChakirelHomrani Modifica el valor a Wikidata

Chakir El Homrani Lesfar (Barcelona, 1979) és un sociòleg i polític català, que va ser conseller de Treball, Afers Socials i Família del Govern de la Generalitat de Catalunya del maig de 2018[1] al maig de 2021. Fill d'immigrants marroquins, té quatre germans. La seva infància la va viure al barri Mas Sauró de Barcelona. Va estudiar a l'escola Dolors Monserdà-Santapau de Sarrià i a l'institut Joan Boscà.[2]

Trajectòria[modifica]

Veí del barri de Can Bassa de Granollers, és llicenciat en sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona.[3] El 2004 va començar a militar a l'ERC de Granollers.[4] Als 23 anys va ser nomenat secretari d'Organització de l'Avalot, la branca juvenil del sindicat UGT a Catalunya. Quatre anys més tard, el 2007, va ser escollit portaveu nacional de l'organització, rellevant Òscar Riu,[5] càrrec que tindria durant quatre anys, per acabar sent rellevat el febrer de 2011 per Daniel García.[6] Va treballar uns anys en el sector de l'aigua i del medi ambient, en l'àmbit de la Formació Professional i en el sector privat.

En les eleccions municipals de 2015, va ser elegit número tres de la llista ERC - Acció Granollers per Granollers,[4] formació que va obtenir tres escons[7] i El Homrani va esdevenir regidor. A proposta d'ERC, va ser elegit membre de la llista Junts pel Sí de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 com a cinquè candidat del partit republicà[8] i va resultar número 15 de la llista en la demarcació de Barcelona.[9] D'aquesta manera, fou elegit diputat al Parlament de Catalunya en l'onzena legislatura. Durant aquest període, va ser un dels diputats implicats en l'aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania.[10]

El 2018 també fou elegit diputat al Parlament de Catalunya en la dotzena legislatura com a part de la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya. Ocupava la posició 21 en la llista per la circumscripció de Barcelona, encara que va renunciar a l'escó del parlament quan va ser nomenat conseller de Treball, Afers Socials i Família el 29 de maig de 2018, pel president de la Generalitat de Catalunya Quim Torra i Pla.[11]

Amb l'esclat de la pandèmia de la COVID-19, el seu departament va perdre les competències d'atenció a les residències l'abril de 2020 en favor del Departament de Salut després que el virus haguessin causat fins aleshores més de 1.000 morts en aquests centres.[12] A més, el Departament de Treball va haver de gestionar algunes de les ajudes pels col·lectius afectats pels tancaments dictats per pal·liar els contagis de la pandèmia. La seva gestió en aquest aspecte va causar la crítica dels partits de l'oposició, i el PSC i Catalunya en Comú van demanar la seva dimissió, sobretot després del col·lapse del formulari a través del qual els treballadors autònoms podien demanar una ajuda de 2.000 euros. El Homrani va demanar disculpes al col·lectiu i va acusar el govern espanyol de «rentar-se'n les mans».[13]

Sota el seu mandat, s'ha activat el reglament de la renda garantida de ciutadania, el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat i el pla estratègic de serveis socials 2020-2024, i s'ha aprovat la Llei per a la Igualtat de tracte i la no-discriminació.[14] Ara bé, no s'ha aprovat la Llei d'autonomia personal ni la de l'adaptació a l'envelliment.[14]

Referències[modifica]

  1. «DECRET 3/2018, de 29 de maig, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern i els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya.». DOGC, 31-05-2018. [Consulta: 1r juny 2018].
  2. Hinojosa, Sílvia «Un fan de Metallica pilota Treball». La Vanguardia, 20-10-2018, pàg. 24.
  3. «Fitxa del diputat/ada». Parlament de Catalunya. [Consulta: 2 juny 2018].
  4. 4,0 4,1 «Núria Maynou i Chakir El Homrani, números 2 i 3 d'ERC-Acció Granollers». ERC Granollers, 31-03-2015. [Consulta: 23 agost 2015].
  5. «Chakir El Homrani, nou portaveu nacional de L'Avalot-Joves de la UGT de Catalunya». Vilaweb. Europa Press, 25 febrer del 2007. [Consulta: 23 agost 2015].
  6. «Lliurament de premis Fotoclic 2010». Canal UGT, 21-12-2010. [Consulta: 23 agost 2015].
  7. «Eleccions 24-M Granollers» (en català). Ara. [Consulta: 23 agost 2015].[Enllaç no actiu]
  8. «El granollerí Chakir El Homrani serà el cinquè d'ERC a la llista Junts pel Sí». ara vallès, 27-07-2015. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2017. [Consulta: 23 agost 2015].
  9. «La llista de Junts pel Sí: qui són els candidats del 27-S». Vilaweb, 15 agost del 2015. [Consulta: 23 agost 2015].
  10. Orriols, Núria; Moldes, Aleix «Així serà el nou Govern». Ara, 11-05-2018.
  11. Pellicer, Lluís et al «Las nuevas caras del ‘Govern' de Quim Torra». El País, 19-05-2018 [Consulta: 29 novembre 2018].
  12. Oliveres, Victòria «L'atenció a les residències passa a mans de Salut». El Diari de la Salut, 08-04-2020 [Consulta: 1r gener 2021].
  13. «Homrani torna a demanar disculpes pels ajuts als autònoms i acusa el govern espanyol de “rentar-se’n les mans”». El Punt Avui. ACN [Barcelona], 18-11-2020.
  14. 14,0 14,1 Orriols Guiu, Núria; Bertomeu, Quim «El balanç del Govern, mesura a mesura». Ara [Barcelona], 27-12-2020, pp. 14-15.