Chamicuro

Chamicuro

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	2  (2008 )
Autòcton de	Departament de Loreto
Estat	Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües maipureanes occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	5 en perill crític
Codis
ISO 639-3	ccc
Glottolog	cham1318
Ethnologue	ccc
UNESCO	583
IETF	ccc
Endangered languages	2178

EL chamicuro és un idioma sud-americà latent (documentat però no utilitzat per cap parlant nadiu) que anteriorment es parlava al Perú per 2 o 8 persones. La llengua la feien servir els chamicuros que eren al voltant de cent persones. Els chamicuros viuen en un afluent del riu Huallaga, al Perú, en una zona anomenada Pampa Hermosa.

Com passa amb totes les llengües natives del Perú, el chamicuro era per defecte una llengua oficial a la zona en què es parla. Els ciutadans han creat un diccionari Chamicuro, però no hi ha nens que parlin l'idioma ja que han canviat al castellà.

Hi ha controvèrsia sobre si l'aguano és el mateix idioma, que un estudi (Ruhlen 1987) diu que ho és, cosa que és qüestionada pels chamicuros (Wise, 1987), tot i que això pot ser per raons culturals i les llengües poden ser realment intel·ligibles, però les diferents persones no es relacionen i mantenen noms i connotacions diferents entre la seva llengua o llengües.

Fonologia

El chamicuro disposa de 4 vocals: /a, e, i, o, u/, que poden ser llargues o curtes.

Consonants

	Bilabial	Alveolar	Palato-alveolar	Retroflexa	Palatal	Velar	Glotal
Oclusiva	p	t				k	ʔ
Africada		t͡s	t͡ʃ	ʈʂ
Fricativa		s	ʃ	ʂ			h
Nasal	m	n			ɲ
Lateral		l			ʎ
Semivocal					j	w
Vibrant		ɾ