Chantal Delsol
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1947 (77 anys) París |
| Presidenta Académie des Sciences Morales et Politiques | |
| ← Bernard Bourgeois – Gilbert Guillaume → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catòlic |
| Formació | Universitat Marc Bloch - filosofia (–1982) |
| Director de tesi | Julien Freund |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia política, filosofia cristiana, ficció literària i novel·la |
| Ocupació | filòsofa, professora d'universitat, escriptora, prosista |
| Ocupador | Universitat de Marne-la-Vallée |
| Membre de | |
| Influències | |
| Nom de ploma | Chantal Carlat |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Ewa Szydłowska |
| Família | |
| Cònjuge | Charles Millon |
| Pare | Michel Delsol |
| Germans | Jean-Philippe Delsol |
Premis
| |
Chantal Delsol (París, 16 d'abril de 1947) és una filòsofa, historiadora política, assagista, professora universitària i novel·lista francesa.
Deixebla del filòsof Julien Freund, Chantal Delsol és una de les ments més destacades dins del pensament actual. Sobretot, dins dels corrents intel·lectuals cristians. Des de 1993 és professora a la Universitat Paris-Est-Marne-la-Vallée, on va crear i dirigir el Centre d'Estudis Europeus, actualment anomenat Institut Hannah Arendt, especialitzat en relacions Est-Oest. La seva docència abasta l'àmbit de la filosofia pràctica, i ético-política. Se centra més especialment en les relacions internacionals i la geopolítica europea. La recerca de Chantal Delsol abasta des de la filosofia jurídicopolítica, la ciència política, la geopolítica i la sociologia de les mentalitats. Autora d'un grapat de novel·les i d'una trentena de llibres d'assaig, com El crepuscle universal, La identitat d'Europa, o La fi de la cristiandat, que han estat traduides a molts idiomes, és membre de l'Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.[1][2] Casada amb Charles Millon, exdiputat i ministre de Defensa de Jacques Chirac, Chantal Delsol és col·laboradora habitual a Le Figaro i a Valeurs Actuelles. L'any 2015 va aparèixer a Espanya, traduït al castellà, l'assaig "Populismos. Una defensa de lo indefendible".[3][4]
Publicacions [5][modifica]
- L'État subsidiaire (1993)
- Le souci contemporain (1994)
- Histoire des idées politiques de l’ Europe centrale (1998)
- Éloge de la singularité (2000)
- Les Deux Europes (2007)
Referències[modifica]
- ↑ «Chantal Delsol (1947-)». Biblioteca Nacional d'Israel. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Sánchez Galera, José María «Chantal Delsol: «El ecologismo es una nueva religión, una forma de paganismo» La filósofa Chantal Delsol columbra un cristianismo en minoría que deberá ser apostólico no a base de discursos, sino de ejemplo y virtud. Conversamos con ella a propósito del Congreso Internacional». El Debate, 06-03-2022 [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Chantal Delsol: «La ecología se ha convertido en una religión para sustituir al cristianismo»». Religión en libertad, 28-10-2021 [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Cantón, Eva «Filósofa a historiadora de las ideas, Chantal Delsol: «Las élites nos quieren hacer creer que no tenemos identidad»». El Periódico, 04-09-2015 [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Chantal Delsol». Hungarian Review, 06-05-2012 [Consulta: 3 octubre 2022].