Chaouis

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàChaouis
Icawiyen
Massinissa (musique chaoui).jpg
Massinissa, músic chaoui
Tipus ètnia
Població total 2.493.000 (2016)[1]
2.870.000[2]
Llengua Shawiya, àrab algerià
Religió Islam sunnita
Regions amb poblacions significatives
Algèria Algèria 2.158.000
França França 193.000
Bèlgica Bèlgica 41.000
Itàlia Itàlia 39.000
Alemanya Alemanya 36.000
Marroc Marroc 25.000
Modifica dades a Wikidata

Els chaouis o shawies (àrab شاويه, berber Išawiyen) són una ètnia berber que viu a les regions d'Aurès, Nememcha i Belezma situades al voltant de les muntanyes d'Aurès. També viuen a l'àrea de Tébessa i altres parts d'Algèria oriental coextensives amb l'antiga Numídia, així com a algunes poques viles adjacents a Tunísia. S'anomenen a si mateixos Išawiyen/Icawiyen (pronunciat iʃawijən) i parlen el shawiya.

Territori[modifica]

En l'Aurès, els chaouis es troben a les zones situades al nord del massís: les muntanyes i planes de Belezma, la regió dels xots i l'altiplà de Constantina.

Mapa lingüístic del nord-est d'Algèria

Des de la perspectiva de divisió administrativa, les poblacions chaouis es troben principalment a les províncies de Batna de Khenchela, d'Oum El Bouaghi, Tebessa, Souk Ahras, Guelma i Constantina, sinó també a les de Biskra (M'Chouneche, Meziraa) Souk Ahras, Setif, M'Sila i Annaba, Skikda i Mila i la Petita Cabília, a Bordj Bou Arreridj.

Llengua[modifica]

Els chaoui tradicionalment parlen shawiya (Berber: Tachawit) que pertany la fracció berber de la família de llengües afroasiàtiques, i és una varietat de les llengües zenates.

Reina Kàhina

El shawiya està molt properament relacionades amb les llengües parlades a la regió de l'Aurès (Berber: Awras) d'Algèria oriental i àrees properes incloses les províncies de Batna, Khenchela, el sud de Sétif, Oum El Bouaghi, Souk Ahras, Tebessa, i la part nord de Biskra.

Recentment el shawiya, juntament amb el cabil, ha començat a aconseguir certa importància cultural, a causa dels moviments culturals i polítics berbers a Algèria.

Medghassen, lloc d'enterrament dels reis de Numídia

Història[modifica]

Històricament, les muntanyes Awras (aurés) han servit de refugi a les tribus berbers, que forma una base de la resistència contra els romans, vàndals, bizantins i àrabs. Era també un districte de Algèria que existia abans i després de la Guerra d'Algèria, de 1954 a 1962. Va ser en aquesta zona on es va iniciar la Guerra d'Independència d'Algèria per combatents de la llibertat berbers.

El patriarca dels berbers es creu que era Medghassen , ancestre comú dels zenates i de tots els botri.[3] Ibn Hazm va declarar que els berbers procedien del Iemen, però Ibn Khaldun les classes en la categoria des Canaan versus Cam. Els historiadors moderns classifiquen els berbes de la regió en el grup dels gètuls format pels zenetes (principalment els habitants d'Aurès a l'Edat Mitjana).[4] Ibn Khaldun va indicar que els zenetes eren berbers. Els historiadors moderns inclouen aquesta zona berber dins del grup dels númides i getuls o en altres més antigues com meixweix, massilis i mazax, dels quals posteriorment s'haurien format els zenetes (principalment, els habitants dels Aurès a l'Edat Mitjana). Els clans chaoui coneguts per Ibn Khalduns eren els famosos Ifrēn, maghrawa, deyrawa, abdalwadites, hawwara i auraba.

Segons de Slane, traductor dels texts de Ibn Khaldun, etimològicament el terme Chaoui / Sha'wi ve d'"ich", que vol dir banya, en referència al déu nacional dels númides, Amon, que es representa com un cap humà amb les banyes d'un carner. Això els lliga amb els zenates, que van emigrar des de Numidia a moltes parts del nord d'Àfrica (com les muntanyes del Rif, les muntanyes Chenoua, Líbia i Timimoun).[5]

Després de la independència d'Algèria, els chaouis estaven localitzats a la regió Aurèsia. Representen el primer grup ètnic a Algèria i el segon grup de parla berber quant a nombre de parlants, sent la primera Cabília.

Referències[modifica]

  1. Project, Joshua. «berber Shawiya in Algeria».
  2. «Centre de Recherche Berbère - Chaouia».
  3. Ibn Khaldoun, Histoire des Berbères, 19.11.2012
  4. Recueil des notices et mémoires de la Société archéologique de la province… De Société archéologique, page 112 et 113 [1]
  5. Khaldûn, ʻAbd al-Raḥman b Muḥammad Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale (en fr), 1856, p. 495. 

Bibliografia[modifica]

  • Basset A., Atlas linguistique des parlers berbères, Alger, 1936 et 1939 (+ cartes).
  • Basset A., «Présentation de cartes linguistiques berbères», Comptes Rendus du Groupe Linguistique d’Études Chamito-Sémitiques, 1-2, 1934/1937, p. 42/p. 81-82.
  • Basset, A., «Sur la toponymie berbère et spécialement sur la toponymie chaouïa Aït Frah», Onomastica, 1948, p. 123-126.
  • Basset A., Textes berbères de l'Aurès (parler des Aït Frah), Paris, Publ. de l'Institut d'Etudes Orientales, 1961.
  • Basset R., Loqmân berbère..., Paris, 1890 (15 textes de l’Aurès).
  • Basset R., «Notice sur le chaouïa de la province de Constantine (Sedrata)», Journal asiatique, 1896, 36p.
  • Boughida B.K., Bibliographie sur l’Aurès de 1830 à 1880, 103p., 2cartes, 760 réf. Bibl.:Mémoirede Licence Institut de bibliothéconomie Univ. De Constantine.
  • Boulhaïs, N., "Recherches sur l'Aurès, bibliographie ordonnée", Etudes et Documents Berbères 15-16 (1998), pp. 284–312.
  • Chaker S., «Chaoui/Chaouia (linguistique/littérature)», Encyclopédie berbère, XII, Aix-en-Provence, Edisud, 1993, p. 1875-1877.
  • Chaker S., «Aurès (linguistique)», Encyclopédie berbère, VIII, Aix-en-Provence, Edisud, 1989–90, p. 1162-1169.
  • Dejeux J., «La Kahina: de l’Histoire à la fiction littéraire. Mythe et épopée», Studi Magrebini, 15, 1983, p. 1-42.
  • Dejeux J., «Le bandit d’honneur en Algérie, de la réalité et l’oralité à la fiction», Études et Documents Berbères, 4, 1988, p. 39-60 (deux poèmes sur Ben Zelmat, p. 56-7).
  • Dejeux J., Les femmes d’Algérie; légendes, tradition, histoire, littérature, Paris, la Boîte à documents, 1987, 347 p.
  • {Djarallah A.}, «Un conte chaouï: Hend utteγyult», Awal, Cahiers d’études berbères, 1, 1985, p. 163-175.
  • Djarallah A., «Baγyay, un conte chaouï», Awal, Cahiers d’études berbères, 3, 1987, p. 198-201.
  • Djarallah A., «Un conte dans le parler des Aït Abdi (Aurès méridional)», Études et Documents Berbères, 4, 1988, p. 139-142.
  • Djeghloul A., Éléments d’histoire culturelle algérienne, Alger : ENAL, 1984, 244 p.
  • Faublée J. «A propos de Thérèse Rivière (1901-1970) et de ses missions dans l’Aurès»,Études et Documents Berbères, 4, 1988, 94-102.
  • Fery R., «Aurès (Le Haf)», Encyclopédie Berbère, (43), 1988, 1p.
  • Galand L., «Libyque et berbère», Annuaire EPHE (IVe section), 1977–78, p. 199-212.
  • Gaudry M., La femme chaouïa de l’Aurès, Étude de sociologie berbère, Paris, P. Geuthner, 1929 (texte poétique, p. 274-279).
  • Hamouda N., «Les femmes rurales de l’Aurès et la production poétique», Peuples méditerranéens, 22-23, 1983, p. 267-269 (texte poétique).
  • Huyghe R.P., Dictionnaire français-chaouïa (Qamūs rūmi-caui), Alger, Jourdan, 1906, 750 p.
  • Huyghe R.P., Dictionnaire chaouïa-arabe-kabyle- français, Alger, 1907, 571 p.
  • Joly A., Le chaouiya des Ouled Sellem, suivi d’un vocabulaire, Alger, 1912, 88 p. (= Revue africaine, 1911-4, p. 441-449 et 1912-2, p. 219-266).
  • Lafkioui M. & Merolla D., Contes berbères chaouis de l'Aurès d'après Gustave Mercier. Köln, Köppe, 2002.
  • Maougal M., «L’arabisation des Chaouïa», Nedjma, Paris, 1, 1981, p. 20-42.
  • Maougal M., «Une étude sociolinguistique en pays chaouïa», Nedjma, Paris, 6, 1984, p. 35-50.
  • Masqueray, E., Comparaison d’un vocabulaire des Zenaga avec les vocabulaires correspondents des dialectes Chawia et des Beni Mzab, Paris, Imprimerie Nationale, (Archives des missions scientifiques et littéraires 3/5), 1879, p. 473-533.
  • Masqueray, E., Formation des cités chez les populations sédentaires de l’Algérie. Kabyles du Djurdjura, Chaouia de l’Aourâs, Beni Mezâb. (Réed.) Aix-en-Provence, Edisud, 1886–1983, 374 p. (Archives maghrébines, CRESM) (Fac-sim. Del’éd. De Paris, Leroux, 1886).
  • Masqueray, E., «Le Djebel-Chechar», Revue africaine, 22, 1878, p. 26-48, 129-145, 202-214, 259-281, 1885, p. 72-110.
  • Masqueray, E., «Traditions de l’Aourâs oriental», Bulletin de Correspondance africaine, 3/185, p. 72-110.
  • Masqueray, E., «Voyage dans l’Aourâs», Bulletin de la Société de Géographie, juillet 1876 (texte, p. 55-56).
  • Mercier G., Cinq textes berbères en dialecte chaouïa, Paris, Imprimerie Nationale, 1900. (Journal asiatique).
  • Mercier G., «Étude sur la toponymie berbère de la région de l’Aurès», Actes du XIe Congrès International des Orientalistes, Paris, 1897, sect. «Egypte et langues africaines», p. 173-207.
  • Mercier G., Le chaouïa de l'Aurès (dialecte de l'Ahmar-Khaddou) (Étude grammaticale, texte en dialecte chaouïa) Paris, Publications de la Faculté des Lettres d'Alger, 1896, 326 p. (Bulletin de correspondance africaine 17).
  • Mercier G., «Les noms des plantes en dialecte chaouïa de l’Aurès», XVIe Congrès International des Orienatlistes, Alger, 1905, 2/4, p. 79-92.
  • Merolla D., «Il ‘Tempo di Roma’in alcuni racconti orali dei gruppi berberofoni chaouia dell Aures (Algéria)», Studi e materiali di Storia delle religioni, 54 (12-1), 1988, p. 133-150.
  • Morizot J., L’Aurès ou le mythe de la montagne rebelle, Paris, l’Harmattan, 1991, 273 p.
  • Note concernant les Aoulad-Daoud du Mont-Aurès (Aourâs), Alger, A. Jourdan, 1879
  • Papier A., «De l’étymologie des mots employés par les Grecs, les Romains, les Arabes pour désigner le Djebel Aurès», Revue de l’Afrique française, 1887.
  • Penchoen Th.G., Etude syntaxique d'un parler berbère (Ait Frah de l'Aurès), Napoli, Istituto Universitario Orientale(= Studi magrebini V), 1973, 217p.
  • Plault, «Études berbères, La langue berbère dans la commune mixte de Barika», Revue africaine, 1946, p. 194-207, (vocabulaire, bovins).
  • Riviere Th., «Coutumes agricoles de l’Aurès», Études et Documents berbères, 3, 1987, p. 124-152 (informations sur les documents recueillis par Th. R., Cinq textes de chansons, p. 148-152).
  • Servier J., Chants de femmes de l’Aurès, Thèse complémentaire pour le doctorat des Lettres, Paris, 1995 (Inédite).
  • Sierakowsky A., Das Schaui, ein Beitrag zur berberischen Sprach- und Volkskunde, Dresde, Kraszewski, 1871, 137 p.
  • Sorand C., "La Fibule berbère: le type chaouïa", AWAL No.3, Paris, 1987 et CNRS: http://cat.inist.fr/?aModele=afficheN&cpsidt=11906904
  • Stricker B.H., «Compte rendu de: A. Basset, Textes berbères de l’Aurès, 1961», Kroniek van Afrika, Leyde, 1967, p. 122-125.
  • Stuhlmann F., Die Kulturgeschichtlicher Ausflug in den Aures, Atlas von Süd-Algerien, Hamburg, Friederichsen, 1912, XII/205 p., ill.
  • Stumme H., Arabische und berberische Dialekte, Berlin, 1928, p. 14-19.
  • Tafsut (série normale, Tizi-Ouzou), 4, 1982, p. 24-28: Dihya, neγ tigγri n Wawras (Dihya, ou l’appel des Aurès), (texte berbère sur une chanteuse aurésienne).
  • Vycichl W., «Un probléme de cartographie historique: Claude Ptolémée et la cartographie de la Tunisie actuelle», Polyphème (Genève), 1, 1969, 31-33. (dénominations des points cardinaux).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chaouis Modifica l'enllaç a Wikidata