Charles-Eugène Delaunay

Charles-Eugène Delaunay

Biografia
Naixement	9 abril 1816 Lusigny-sur-Barse (Restauració francesa)
Mort	5 agost 1872 (56 anys) Cherbourg (Tercera República Francesa)
Causa de mort	ofegament accident marítim
Director Observatori de París
1870 – 1872 ← Urbain Le Verrier – Urbain Le Verrier →
170è President de l'Acadèmia Francesa de Ciències
1r gener 1868 – 31 desembre 1868 ← Michel Eugène Chevreul – Claude Bernard →
Dades personals
Formació	Universitat de París - doctor (–1841) Escola Nacional Superior de Mines de París (1837–1843) École Polytechnique (1834–1836) Lycée Charlemagne (1833–1834) Escola Nacional Superior de Mines de París
Tesi acadèmica	De la distinction des maxima et des minima dans les questions qui dépendent de la méthode des variations  (1841 )
Activitat
Ocupació	astrònom, matemàtic, enginyer
Ocupador	Observatori de París (1870–1872) Universitat de París (1851–1870) École Polytechnique (1850–1870) Escola Nacional Superior de Mines de París (1845–1850) Universitat de París (1841–1845)
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1872–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Society Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia
Professors	Jean-Baptiste Biot
Obra
Obres destacables Superfície de Delaunay
Premis
(1870)  Medalla d'or de la Royal Astronomical Society (1869)  Membre estranger de la Royal Society (1867)  Oficial de la Legió d'Honor (1856)  Cavaller de la Legió d'Honor  Llista dels 72 noms inscrits a la Torre Eiffel

Charles-Eugène Delaunay (Lusigny-sur-Barse, 9 d'abril de 1816 - Cherbourg, 5 d'agost de 1872) va ser un matemàtic i astrònom francès. La seva teoria lunar va ser important en el coneixement del moviment dels planetes i en la matemàtica. El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel

Delaunay sempre es va sentir molt vinculat a Ramerupt, on es va fer construir aquesta villa i va ser mecenes de l'escola local.

Vida i obra

Delaunay va néixer a Lusigny-sur-Barse però va créixer a Ramerupt on el seu pare era agent judicial. A partir de 1826 va viure amb un besoncle a Troyes, on va fer els els estudis secundaris. El 1833 es va traslladar a París per a fer, al Liceu Charlemagne, els estudis preparatoris d'ingrés a les grandes écoles. A continuació va estudiar a l'École polytechnique i a l'École nationale supérieure des mines de Paris, però el seu interès residia més en l'astronomia i les matemàtiques que en l'enginyeria.

Delaunay estudià sota Jean-Baptiste Biot a la Sorbonne, presentant la seva tesi doctoral el 1841. A partir d'aquesta data va ser professor de matemàtiques i de mecànica de l'École polytechnique, de l'École de Mines i de la universitat de París, successivament. El 1870 va ser nomenat director de l'Observatori de París substituint el polèmic Urbain Le Verrier, però en morir dos anys després accidentalment a la mar, davant de Cherbourg, Le Verrier va tornar al seu càrrec.

Delaunay treballà sobre la mecànica lunar com un cas del problema dels tres cossos. Va demostrar clarament el problema dels anomenat petits determinadors en la teoria de la pertorbació i l'àlgebra de computació. En geometria, també va caracteritzar les avui denominadees superfícies de Dealaunay.

Honors

• Membre de l'Académie des Sciences, (1855)
• Medalla d'or de la Royal Astronomical Society, (1870)

Obres

• —. Cours élémentaire de mécanique, 1851. 
• —. Cours élémentaire d'astronomie, 1853. 
• —. Traité de mécanique rationnelle, 1856. 
• —. Théorie du mouvement de la lune. Vol. 1, 1860. 
• —. Théorie du mouvement de la lune. Vol. 2, 1867. 
• —. Ralentissement de la rotation de la terre, 1866. 
• —. Rapport sur les progrès de l'astronomie, 1867. 

Bibliografia

• Aubin, David. «Delaunay, Charles Eugène». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 287-288. ISBN 978-0-387-31022-0. 
• Le Lay, Colette «Introduction à la théorie de la Lune de Delaunay» (en francès). Bibnum - Physique, 2016, p. 1-4. DOI: 10.4000/bibnum.683. ISSN: 2554-4470.
• Mladenova, Clementina D.; Mladenov, Ivaïlo M. «Parameterizations of Delaunay Surfaces from Scratch» (en anglès). Mathematics, Vol. 12, Num. 10, 2024, p. 1-16. DOI: 10.3390/math12101570. ISSN: 2227-7390.
• Pavelle, Richard; Rothstein, Michael; Fitch, John «Computer algebra» (en anglès). Scientific American, 245, 6, 1981, p. 102-113. ISSN: 0036-8733.
• Thévenot, Arsène. Biographie de Charles-Eugène Delaunay (en francès). Dufour-Bouquot, 1878. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles-Eugène Delaunay» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Kovalevsky, J. «Delaunay, Charles-Eugéne» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 gener 2017].