Charles-François Lebrun

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles-François Lebrun
Charles François Lebrun prince architrésorier de l'Empire.jpg
Robert Lefevre, Charles-François Lebrun duc de Plaisance (1807), conservat al museu de Coutances
Nom original (fr) Charles-François Lebrun, duc de Plaisance
(fr) Charles-François Lebrun
Biografia
Naixement 19 març 1739
Saint-Sauveur-Lendelin
Mort 14 juny 1824 (85 anys)
Sainte-Mesme
Lloc d'enterrament Cementiri del Père-Lachaise, 5 48° 51′ 32″ N, 2° 23′ 36″ E / 48.858911°N,2.393327°E / 48.858911; 2.393327
Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional 


  Membre del Senat conservador 


  Par de França 


  Member of the Council of Elders Tradueix 


  Par de França 

Dades personals
Formació collège des Grassins Tradueix
Col·legi de Navarra
Universitat de París
Activitat
Ocupació Polític, lingüista, traductor i jurista
Altres
Títol Duc de Plaisance
Parella Anna Pieri Brignole Sale
Fills Anne Charles Lebrun
Alexandre Lebrun de Plaisance
Auguste Charles Lebrun de Plaisance
Germans Jean-Baptiste Lebrun de Rochemont
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Charles-François Lebrun, duc de Plaisance, nascut a La Bouchelière, petita població propera a Saint-Sauveur-Lendelin a la diòcesi de Coutances (Manche), el 19 de març de 1739 i mort a Sainte-Mesme (Yvelines), el 14 de juny de 1824, fou tercer cònsol i príncep-arxitresorer del Primer Imperi Francès.

Fou un dels diputats dels Estats Generals de França, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume.

Biografia[modifica]

Joventut i període precedent a la Revolució Francesa[modifica]

Era el quart fill de Paul Lebrun, petit propietari agrícola (per al qui comprarà, el 1777, el càrrec de secretari del rei) i de Louise Le Cronier. Charles-François fou educat com els seus altres set germans per un abat i una familiar que li donaren una educació rudimentària, abans d'enviar-lo a l'escola de Coutances, i després al Collège des Grassin, que formava part de l'antiga Universitat de París, que acollia principalment els joves de la diòcesi. Allí hi aprengué el llatí, el grec clàssic, l'italià, l'espanyol i l'anglès, llengües que parlava fluidament a l'edat de vint anys. Va seguir, a continuació, estudis de filosofia al Collège de Navarre, que també formava part de la Universitat de París. En descobrir Montesquieu va desitjar ardentment d'estudiar la constitució del regne de Gran Bretanya. A tal fi, va partir en un llarg periple que el portà a Bèlgica, a Holanda, arribant a la fi a Anglaterra el 1762. Va assistir regularment a les sessions del Parlament d'Anglaterra on aprengué a apreciar el sistema que ell hagués volgut poder adaptar per a França.

De retorn a França, va emprendre la carrera de dret amb el professor Lorry, qui el presentà al primer president del parlament de París, René Nicolas de Maupeou, que el nomenà preceptor per al seu fill primogènit.

Duran aquest període va traduir la Ilíada d'Homer, havent traduït posteriorment, també, l'Odissea.[1]

Quan Maupeou fou nomenat canceller el1768, Lebrun va tenir ocasió de jugar un paper dins de la Cancelleria. Gràcies a la intercessió de Maupeou, Lebrun fou nomenat censor del rei des de 1765, càrrec que donava dret a uns ingressos molt substancials. Tres anys més tard va comprar el càrrec de Pagador de rendes (un altre cop gràcies a Maupeou, qui li concedí un préstec). Des de 1771 a1774, en ocasió del llançament d'un programa de reforma impulsat pel rei, Lebrun cregué que ell hi podria jugar un important, i fer evolucionar la monarquia francesa vers un règim a l'anglesa, però la caiguda en desgràcia de Maupeou, consegüent a la mort de LluísXV, i que comportà la de Lebrun, així com l'aturada de la reforma, no tirà endavant el referit projecte, que tal volta hagués retardat l'explosió de 1789.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-François Lebrun Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. -Bibliographie des publications de l'Iliade et l'Odyssée traduites par Charles-François Lebrun