Charles-François Lebrun

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles-François Lebrun
Charles François Lebrun prince architrésorier de l'Empire.jpg
Robert Lefevre, Charles-François Lebrun duc de Plaisance (1807), conservat al museu de Coutances Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles-François Lebrun, duc de Plaisance
(fr) Charles-François Lebrun Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1739 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Sauveur-Lendelin (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 1824 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Sainte-Mesme (França) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 5 48° 51′ 32″ N, 2° 23′ 36″ E / 48.858911°N,2.393327°E / 48.858911; 2.393327 Modifica el valor a Wikidata
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Membre del Senat conservador
Parell de França
Member of the Council of Elders (en) Tradueix
Par de França
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formaciócollège des Grassins (en) Tradueix
Col·legi de Navarra
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, lingüista, traductor i jurista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolDuc de Plaisance
ParellaAnna Pieri Brignole Sale Modifica el valor a Wikidata
FillsAnne Charles Lebrun
Alexandre Lebrun de Plaisance
Auguste Charles Lebrun de Plaisance Modifica el valor a Wikidata
GermansJean-Baptiste Lebrun de Rochemont Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 7728 Modifica els identificadors a Wikidata

Charles-François Lebrun, duc de Plaisance, nascut a La Bouchelière, petita població propera a Saint-Sauveur-Lendelin a la diòcesi de Coutances (Manche), el 19 de març de 1739 i mort a Sainte-Mesme (Yvelines), el 14 de juny de 1824, fou tercer cònsol i príncep-arxitresorer del Primer Imperi Francès.

Fou un dels diputats dels Estats Generals de França, que, el 20 de juny de 1789, van ser presents al jurament del jeu de paume.

Biografia[modifica]

Joventut i període precedent a la Revolució Francesa[modifica]

Era el quart fill de Paul Lebrun, petit propietari agrícola (per al qui comprarà, el 1777, el càrrec de secretari del rei) i de Louise Le Cronier. Charles-François fou educat com els seus altres set germans per un abat i una familiar que li donaren una educació rudimentària, abans d'enviar-lo a l'escola de Coutances, i després al Collège des Grassin, que formava part de l'antiga Universitat de París, que acollia principalment els joves de la diòcesi. Allí hi aprengué el llatí, el grec clàssic, l'italià, l'espanyol i l'anglès, llengües que parlava fluidament a l'edat de vint anys. Va seguir, a continuació, estudis de filosofia al Collège de Navarre, que també formava part de la Universitat de París. En descobrir Montesquieu va desitjar ardentment d'estudiar la constitució del regne de Gran Bretanya. A tal fi, va partir en un llarg periple que el portà a Bèlgica, a Holanda, arribant a la fi a Anglaterra el 1762. Va assistir regularment a les sessions del Parlament d'Anglaterra on aprengué a apreciar el sistema que ell hagués volgut poder adaptar per a França.

De retorn a França, va emprendre la carrera de dret amb el professor Lorry, qui el presentà al primer president del parlament de París, René Nicolas de Maupeou, que el nomenà preceptor per al seu fill primogènit.

Duran aquest període va traduir la Ilíada d'Homer, havent traduït posteriorment, també, l'Odissea.[1]

Quan Maupeou fou nomenat canceller el1768, Lebrun va tenir ocasió de jugar un paper dins de la Cancelleria. Gràcies a la intercessió de Maupeou, Lebrun fou nomenat censor del rei des de 1765, càrrec que donava dret a uns ingressos molt substancials. Tres anys més tard va comprar el càrrec de Pagador de rendes (un altre cop gràcies a Maupeou, qui li concedí un préstec). Des de 1771 a1774, en ocasió del llançament d'un programa de reforma impulsat pel rei, Lebrun cregué que ell hi podria jugar un important, i fer evolucionar la monarquia francesa vers un règim a l'anglesa, però la caiguda en desgràcia de Maupeou, consegüent a la mort de Lluís XV, i que comportà la de Lebrun, així com l'aturada de la reforma, no tirà endavant el referit projecte, que tal volta hagués retardat l'explosió de 1789.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-François Lebrun
  1. -Bibliographie des publications de l'Iliade et l'Odyssée traduites par Charles-François Lebrun