Charles-Marie Widor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles-Marie Widor
Naixement 22 de febrer de 1845
Lió
Defunció 12 de març de 1937 (als 92 anys)

Charles-Marie Widor (Lió, 22 de febrer de 184512 de març de 1937) fou un compositor i organista francès.

Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el Conservatori reial de Brussel·les. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'església de Sant Francesc de Lió i, finalment, el 1869 s'encarregà del magnífic orgue de Sant Sulpici, de París, lloc que conservà durant molts anys. El 1891 succeí a César Franck com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el 1896 a Théodore Dubois com a professor de composició, catedra en la que tingué entre altres alumnes en Gabriel Dupont, Jacob Pillois i les Andrée Vaurabourg i Jeanne Leleu. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.

Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; Une nuit de Walpurgis per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; Conte d'avril, música d'escena; Les Jacobites, música d'escena per l'obra de Coppée (1885); La Korrigane, ballet; Jeanne d'Arc, pantomima (1890); Nerto, òpera vers el text de Mistral; Les pêcheurs de Saint-Jean, òpera (1905); Ouverture espagnole, per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: La musique grecque et les chants de l'eglise latine; l'orgue moderne, antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-Marie Widor
  • Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 70, pàg. 204