Charles-Marie Widor

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCharles-Marie Widor
Widor.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 22 de febrer de 1844
Lió
Mort 12 de març de 1937(1937-03-12) (als 92 anys)
París
Altres noms Aulétès
Activitat professional
Ocupació Compositor, organista, arreglista, professor de música, crític musical i catedràtic d'universitat
Ocupador Fontainebleau Schools (1921–1934)
Conservatori nacional superior de música i dansa de París (1896–)
Conservatori nacional superior de música i dansa de París (1890–1896)
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Mestres François-Joseph Fétis i Jacques-Nicolas Lemmens
Deixebles Arthur Honegger i Olivier Messiaen
Instrument Orgue
Dades familiars
Cònjuge Mathilde de Montesquiou-Fézensac (1920–)
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Charles-Marie Widor (Lió, 22 de febrer de 184412 de març de 1937) fou un compositor i organista francès.

Era fill d'un organista, que fou el seu primer mestre, i després ingressà en el Conservatori reial de Brussel·les. En acabar els estudis assolí la plaça d'organista de l'Església de Sant Francesc de Lió i, finalment, el 1869 s'encarregà del magnífic orgue de l'Església de Sant Sulpici, a París, lloc que conservà durant molts anys. El 1891 succeí a César Franck com a professor d'orgue del conservatori parisenc i el 1896 a Théodore Dubois com a professor de composició, càtedra en la que tingué entre altres alumnes l'estatunidenc James Thomas Quarles[1] i Edward Burlingame Hill,[2] Gabriel Dupont, Henry Libert,[3] Jacques Pillois i les Andrée Vaurabourg i Jeanne Leleu. Organista eminent, compositor de mèrit i erudit musicògraf, l'obra de Widor, és molt variada.

Entre les seves composicions per a orgue hi figuren en primer lloc 10 sonates, a les quals pel seu desenvolupament i amplitud el seu autor anomenà justament simfonies. La resta de la seva producció comprèn tres simfonies per a orquestra; igual nombre de concerts per a piano i violoncel; Une nuit de Walpurgis per a orgue i cor; un trio i un quintet per a instruments d'arc amb piano; melodies; cors; duets; el Salm 62 per a dos orgues, dos cors i orquestra; una Missa, a dos cors amb dos orgues; nombrosos motets; Conte d'avril, música d'escena; Les Jacobites, música d'escena per l'obra de Coppée (1885); La Korrigane, ballet; Jeanne d'Arc, pantomima (1890); Nerto, òpera vers el text de Mistral; Les pêcheurs de Saint-Jean, òpera (1905); Ouverture espagnole, per a orquestra; Coral i variacions, per a dues arpes i orquestra, etc. Com a musicògraf se li deu: La musique grecque et les chants de l'eglise latine; l'orgue moderne, antologia d'obres modernes per a orgue i diversos estudis i prefacis.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles-Marie Widor Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 841 (ISBN 84-239-4548-0)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 1622 (ISBN 84 239-4527-8)
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. VI, pàg. 1185 (ISBN 84-239-4576-6)
  • Enciclopèdia Espasa, Tom núm. 70, pàg. 204