Charles Best

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCharles Best

(1959) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1899 Modifica el valor a Wikidata
comtat de Washington (Maine) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 març 1978 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Toronto (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Mount Pleasant, Toronto Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Toronto
Harbord Collegiate Institute Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFisiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbioquímic, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Toronto Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Premis

Find a Grave: 2130 Modifica el valor a Wikidata

Charles Herbert Best, CC, CH, CBE, MD, FRS,[1] FRSC, FRCP (West Pembroke, Maine, Estats Units, 27 de febrer de 1899 - Toronto, Canadà, 31 de març de 1978) fou un metge canadenc i un dels codescobridors de la insulina

Biografia[modifica]

Fill de pares canadencs, Best va estudiar fisiologia i bioquímica a la Universitat de Toronto. Es trobava realitzant una passantia d'estiu amb el grup de recerca de Frederick Banting sobre el funcionament del pàncrees. Quan el professor Macleod va intuir l'abast del projecte, va ampliar l'equip i el finançament fins que van aconseguir identificar la insulina i verificar les seves propietats en assajos amb gossos diabètics. Quan Banting va rebre el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1923 per aquest descobriment, va compartir amb Best la meitat del premi en reconeixement a la seva participació.

Best va dur a terme el seu postdoctorat a Anglaterra. Quan Macleod es va retirar de la càtedra de fisiologia de la Universitat de Toronto, Best va ser designat en el lloc (1929), arribant a ser el 1941 director del seu departament d'investigació mèdica, que va rebre el nom de Banting and Best.

Durant la Segona Guerra Mundial, Best va influir en la creació d'un programa canadenc per a l'emmagatzematge i utilització de sèrum sanguini dessecat. Les seves línies d'investigació posteriors van tractar sobre la colina, l'heparina i la histaminasa, així com sobre el metabolisme dels carbohidrats. És el coautor d'un difós llibre de text sobre fisiologia.

Anys més tard, Best va col·laborar amb l'OMS en caràcter d'assessor del seu comitè d'investigació mèdica.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Best
  1. Young, F.; Hales, C. N. «Charles Herbert Best. 27 February 1899-31 March 1978». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 28, 1982, pàg. 1. DOI: 10.1098/rsbm.1982.0001. JSTOR: 769890.