Charles Boyer

De Viquipèdia
Infotaula de personaCharles Boyer
CharlesBoyerinLoveAffair.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 agost 1899 Modifica el valor a Wikidata
Fijac (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 agost 1978 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Phoenix (Arizona) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Sobredosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Holy Cross Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLa Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de teatre, actor, cantant, productor de cinema, productor de televisió, guionista, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
PeríodeSegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat1920 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsRaphaël Duflos Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugePat Paterson (1934–1978) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0000964 Allocine: 4495 Allmovie: p7830 TCM: 20494 IBDB: 32721
Musicbrainz: 6a38a124-7d48-4e2e-9f45-31ac1ce3f99f Songkick: 2129652 Find a Grave: 122 Modifica el valor a Wikidata

Charles Boyer (Fijac, Carcí, 1897 - Phoenix, Arizona, 1978) fou un actor cinematogràfic i teatral francès nacionalitzat estatunidenc.[1] A partir del 1940 residí als EUA, on es convertí en l'actor francès més cotitzat pels estudis de Hollywood. Fou un gran especialista en la interpretació de personatges romàntics i apassionats. Entre les seves pel·lícules figuren: Private Worlds, 1935), Gaslight (1944), Cluny Brown (1946 i The Earrings of Madame de... (1953).[2]

Biografia[modifica]

Joventut[modifica]

Boyer va realitzar interpretacionscòmiques per als soldats mentre treballava com a encarregat d'hospital durant la Primera Guerra Mundial.[3] Va començar els seus estudis breument a la Sorbona, tot i esperant l'oportunitat d'estudiar interpretació al Conservatori de París.[4]

Charles Boyer comença la seva carrera al teatre, però és a Europa i a Hollywood on coneixerà els seus més importants èxits com a jove galan en el transcurs dels anys 20 i 30, inicialment en el cinema mut.[5]

Les principals actrius de la seva època van ser les seves companyes: Bette Davis (All this and heaven too ), Greta Garbo (Maria Walewska, 1937), Marlene Dietrich (The Garden of Allah, 1936 ), Danielle Darrieux (Mayerling), Irene Dunne (Love Affair), Olivia de Havilland ( Hold Back the Dawn ), Ingrid Bergman (Hantise). Seguirà encara de tenir papers fins a la seva mort però amb un èxit menor. Amb tot, va ser el seu treball a Algiers (1938) el que li va donar la seva popularitat inicial.[6]

En l'actualitat és més aviat recordat pel seu paper a la pel·lícula de 1944 Gaslight on tracta de convèncer el personatge d'Ingrid Bergman que estava perdent la raó.[7]

El 1950, va aparèixer a l'escenari de Broadway amb un dels seus papers més importants, com Don Juan, al tercer acte de l'obra Man and Superman de George Bernard Shaw.[8] Va ser dirigit per l'actor Charles Laughton. on Laughton va coprotagonitzar com el diable; amb Cedric Hardwicke com l'estàtua del comanador assassinat per Don Juan, i Agnes Moorehead com a Doña Ana, filla del comanador, una de les seves últimes conquestes.[9] La producció va ser un èxit entre la crítica, i va ser gravada per Columbia Records, un dels primers enregistraments d'una obra dramàtica no musical.

El 1948, és nomenat cavaller de la Legió d'honor.

Es va suïcidar (amb d'una dosi de barbitúrics fatal) dos dies després de la defunció de la seva dona, Pat Paterson, de les conseqüències d'un càncer... i dos dies abans de celebrar el seu 79è aniversari. És enterrat al Holy Cross Cemetery a Los Angeles.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

Televisió[modifica]

Papers curts[modifica]

  • The Candid Camera Story (Very Candid) of the Metro-Goldwyn-Mayer Pictures 1937 Convention (1937) (no surt als crèdits)
  • Hollywood Goes to Town (1938)
  • Les îles de la liberté (1943) Narrador/a
  • Congo (1945) Veu
  • On Stage! (1949)
  • 1955 Motion Picture Theatre Celebration (1955) (no surt als crèdits)

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Charles Boyer». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r octubre 2022].
  2. «Charles Boyer | French actor» (en anglès). Britannica.com. [Consulta: 2 octubre 2022].
  3. Baxter, John. Charles Boyer: The French Lover (en anglès). University Press of Kentucky, 2021-11-23. ISBN 978-0-8131-5556-2. 
  4. Oscherwitz, Dayna; Higgins, MaryEllen. The A to Z of French Cinema (en anglès). Scarecrow Press, 2009-09-02, p. 65. ISBN 978-0-8108-7038-3. 
  5. Kabatchnik, Amnon. Blood on the Stage, 1925-1950: Milestone Plays of Crime, Mystery, and Detection : an Annotated Repertoire (en anglès). Scarecrow Press, 2010, p. 736. ISBN 978-0-8108-6963-9. 
  6. «Algiers». catalog.afi.com. [Consulta: 2 octubre 2022].
  7. «Gaslight». catalog.afi.com. [Consulta: 2 octubre 2022].
  8. Johnson, James L. «Tiffany diamonds and classical music as influences on Paul Gregory's production of Don Juan in hell» (en anglès). Western Journal of Speech Communication, 46, 3, 1982-12, pàg. 266–275. DOI: 10.1080/10570318209374085. ISSN: 0193-6700.
  9. Jones, Gary «The Theatrical Innovations of Charles Laughton». Masters Theses & Specialist Projects. Paper 1725., 01-07-1972.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Boyer