Charles Coutard
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1952  (73 anys)Poissy (França) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pilot de trial | ||
 | |||
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  França |
| Temporades | 1969 - 1983 |
| Equips | Bultaco, SWM, Montesa, JCM |
| Rècords | Ascensió en moto fins al 2n pis de la Torre Eiffel (25-10-1983) |
| Palmarès en trial | |
| Podis en GP | 14 = 4x1r 4x2n 6x3r |
| C. de França | 8 (1971 - 1977, 1979) |
Charles Coutard (Poissy, 17 de novembre de 1952) és un antic pilot de trial francès.[1] Durant la dècada del 1970 i començaments de la del 1980 va ser un dels competidors més destacats del Campionat del Món[2] i va guanyar vuit Campionats de França.
Carrera esportiva
[modifica]Primers anys
[modifica]Charles Coutard va viure l'ambient del trial des de la infantesa, ja que el seu pare, Claude Coutard, fou un dels pioners i impulsors d'aquest esport a França.[3] Més tard, el fill de Charles, Arthur, va esdevenir un especialista en trial acrobàtic.[4]
Charles Coutard va començar a competir de ben jove, sempre amb Bultaco. El 1970 va participar a la prova francesa del Campionat d'Europa a encara no disset anys i hi va obtenir punts en acabar-hi novè. El 1972, a dinou anys, va guanyar contra tot pronòstic la darrera prova del campionat, a Suïssa. A partir d'aleshores va començar a disputar el campionat complet integrat dins l'equip oficial de Bultaco, on tingué de companys al llarg dels anys Malcolm Rathmell, Martin Lampkin, Yrjö Vesterinen, Manuel Soler i Bernie Schreiber entre d'altres. De 1971 a 1977, Coutard va guanyar set campionats de França seguits, tots amb Bultaco.
Èxits al mundial
[modifica]El 1975, l'any en què l'antic campionat d'Europa va esdevenir mundial, Coutard va obtenir el millor resultat de la seva carrera en acabar-hi en cinquena posició final. El 1977 hi va obtenir dues victòries seguides (Estats Units i Canadà) i va acabar el mundial en sisena posició.
Acabada la temporada de 1977, al novembre, Coutard va decidir no renovar el contracte amb Bultaco i acceptar l'oferta de SWM,[5] un fabricant italià que debutava el 1978 al mundial amb un nou model, la Guanaco 320, que havia estat desenvolupat per Sammy Miller a finals d'aquell 1977.[6][7] Coutard va esdevenir el pilot principal del primer equip oficial de la marca i el pilot provador de la Guanaco.
Després d'una temporada inicial decebedora amb la SWM el 1978, en què acabà el mundial en dotzena posició final, Coutard començà a adaptar-se a la nova moto i el 1979 ja hi va obtenir una victòria –a Itàlia–, que fou la primera de SWM al mundial de trial[8] i va acabar el campionat en setena posició, a més de tornar a guanyar el campionat de França. Només dos anys després, el 1981, SWM va guanyar el mundial amb el també francès Gilles Burgat, un pilot a qui Coutard havia descobert i fet entrar a l'equip de la marca italiana al tombant de 1977.[9]
El 1980 va decidir abandonar la marca italiana un cop començada la temporada i va passar a l'equip de Montesa, amb el qual va competir dues temporades. El 1981 va tornar a quedar setè al mundial amb la moto catalana. El 1982, Coutard va tornar a Bultaco després de quatre temporades i va acabar el mundial en vuitena posició, el millor classificat amb la marca catalana.
Darrers temps
[modifica]De cara a 1983, Coutard acceptà l'oferta del nou fabricant francès JCM i en va esdevenir el pilot principal. Aquell any va ser el seu darrer en actiu al campionat del món i només va poder puntuar a Gran Bretanya, on fou setè. Acabat el campionat, el 25 d'octubre, Coutard va pujar juntament amb Jöel Descuns fins al segon pis de la Torre Eiffel amb la JCM i va establir així un rècord mai provat fins aleshores.[10]
Palmarès
[modifica]| Any | Motocicleta | Campionat del Món[11] |
Campionat de França |
|---|---|---|---|
| 1970 | Bultaco | 39è | |
| 1971 | Bultaco | - | 1r |
| 1972 | Bultaco | 13è | 1r |
| 1973 | Bultaco | 9è | 1r |
| 1974[a 1] | Bultaco | 9è | 1r |
| 1975 | Bultaco | 5è | 1r |
| 1976 | Bultaco | 6è | 1r |
| 1977 | Bultaco | 6è | 1r |
| 1978 | SWM | 12è | |
| 1979 | SWM | 7è | 1r |
| 1980 | SWM/Montesa | 14è | |
| 1981 | Montesa | 7è | |
| 1982 | Bultaco | 8è | |
| 1983 | JCM | 19è | |
| Total títols[a 2] | 0 | 8 | |
- Notes
Referències
[modifica]- ↑ «The rider... Coutard Charles» (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 febrer 2011].
- ↑ Linati Bigas, Alejandro. «Competiciones y campeonatos». A: Iniciación al Moto-Cross, Trial y Todo-Terreno (en castellà). Barcelona: Editorial De Vecchi, SA, 1975, p. 103. ISBN 84-315-12210.
- ↑ «Le Trial et son histoire» (en francès). planetetrial.com, 7 novembre 2004. Arxivat de l'original el 15 de febrer 2010. [Consulta: 15 març 2010].
- ↑ «Arthur Coutard» (en francès). arthurcoutard.com. Arxivat de l'original el 10 de març 2011. [Consulta: 15 febrer 2011].
- ↑ Serras, M. «Coutard no renovará contrato con Bultaco» (PDF) (en castellà). Hemeroteca p. 22. Mundo Deportivo, 17-11-1977. [Consulta: 9 agost 2025].
- ↑ «SWM History» (en anglès). r2wtrials.co.uk. Arxivat de l'original el 15 d'abril 2009. [Consulta: 25 desembre 2009].
- ↑ «Sammy Miller» (en anglès). trialsguru.net. [Consulta: 25 juliol 2025].
- ↑ G. Luque, Joan «Trial. Campeonato del Mundo» (en castellà). El año SOLO MOTO'79. SOLO MOTO [Barcelona], 12-1979, p. 150-158.
- ↑ «An Exclusive Interview with 1981 World Trials Champion Gilles Burgat» (en anglès). retrotrials.com, 01-04-2017. [Consulta: 1 agost 2025].
- ↑ «The Eiffel Tower» (en anglès). ambafrance-au.org, 5 agost 2004. Arxivat de l'original el 17 de juny 2010. [Consulta: 15 març 2010].
- ↑ «World. Coutard Charles» (PDF) (en anglès). trialonline.org. [Consulta: 15 març 2010].
Enllaços externs
[modifica]
