Charles Deering

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Charles Deering, obra de Ramon Casas (1914) Col·lecció Art de la Vila de Sitges.

Charles Deering (Paris, Maine, 31 de juliol de 1852; Miami, Florida, 5 de febrer de 1927) va ser un empresari i filàntrop nord-americà que va residir un temps a Catalunya.

El pare de Charles, William Deering, era el fundador de la Deering Harvester Company. El 1873, Charles es va graduar a l'Acadèmia Naval dels Estats Units, i va servir com a oficial a la marina fins al 1881, quan va esdevenir secretari de l'empresa del seu pare.

El 1902, amb de la fusió entre la Deering Harvester i la McCormick Harvesting Machine Company va néixer la companyia International Harvester de la qual Charles Deering va esdevenir-ne el president de la junta.

Charles Deering conegué Ramon Casas a Barcelona, probablement a Els Quatre Gats. L'any 1908, Casas i Deering, que havia esdevingut el seu mecenes, van realitzar un viatge per Catalunya. El 1910 Charles Deering, va encarregar a l'enginyer Miquel Utrillo i Morlius la construcció del Palau Maricel a Sitges per tal que servís per acollir les seves col·leccions d'art. Deering va comprar les cases a banda i banda del carrer i va arreglar les del costat de mar per a la seva residència. El complex artístic de Maricel es va anar construint per fases entre 1910 i 1918, principalment. L'antic Hospital de Sant Joan va esdevenir la residència de Deering; el 1915 adquiria Can Xicarrons, entre el Cau Ferrat i la seva propietat com a residència d'hivern, mentre que les cases de l'altra banda, des de l'antiga placeta de l'Hospital de Sant Joan (actual Racó de la Calma) fins al baluard de Santa Caterina (actual Baluard Miquel Utrillo) van ser convertides en el Palau de Maricel, destinades a salons sumptuaris per a les col·leccions artístiques, i a espais de lleure i contemplació, com el Claustre i les Terrasses de Maricel. El setembre de 1921, per desavinences amb Miquel Utrillo, Deering es va endur tota la seva col·lecció d'art, però conservant la propietat dels seus edificis. El 1922 va llegar la residència d'hivern a Ramon Casas. El 1932 la Junta de Museus de Catalunya va llogar el Palau de Maricel i el 1955 va ser adquirit als descendents de Deering per part de l'Ajuntament de Sitges. Les dependències de l'antiga residència, al cantó de Mar, van ser adquirides als descendents de Deering per la Diputació de Barcelona el 1969.

El 1916, Charles Deering va comprar el recinte emmurallat deshabitat de Tamarit, a la comarca del Tarragonès. Va rehabilitar el recinte, reconstruint les muralles i alguns habitatges, i es va construir una residència d'estiu sobre l'antiga abadia. Ramon Casas va ser l'encarregat de dirigir les obres de rehabilitació.

El 1930 es va començar la construcció de la biblioteca Charles Deering al campus d'Evanston de la Northwestern University. El finançament va provenir principalment de les donacions fetes per les famílies Deering, McCormick i Danielson. Inaugurada el 1933, va ser la principal biblioteca de la universitat fins que el 1970 se'n va construir una altra d'adjacent. La biblioteca Deering allotja col·leccions especials, art, música i l'arxiu de la universitat.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]