Charles Ernest Beulé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCharles Ernest Beulé

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1826 Modifica el valor a Wikidata
Saumur (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 1874 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 4
Grave of Beulé (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ministre de l'Interior de França
25 maig 1873 – 26 novembre 1873
← Auguste Casimir-PerierJacques Victor Albert de Broglie →
Diputat a l'Assemblea Nacional
8 febrer 1871 – 4 abril 1874
Circumscripció electoral: Maine i Loira
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola Francesa d'Atenes (1849–)
École Normale Supérieure (1845–1848)
Collège-lycée Jacques-Decour Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, numismàtic, mestre d'escola, antropòleg, arqueòleg, historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
Partitorleanisme Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Cronologia
8 abril 1874funeral (abadia de Saint-Germain-des-Prés) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 182274999 Modifica el valor a Wikidata

Charles Ernest Beulé (29 de juny de 1826 -4 d'abril de 1874) va ser un polític i arqueòleg francès.

Biografia[modifica]

Nascut a Saumur, Maine-et-Loire, va ser educat a l'École Normale, i després a Moulins, va ser enviat a Atenes el 1851 com un dels professors de l'École Française d'allà.[1]

Ell va tenir la fortuna de descobrir la propylaea de l'acròpoli, i va publicar, L'Acropole d'Athènes. A la seva tornada a França va ser fet cavaller de la Légion d'honneur, professor d'arqueologia de la Bibliothèque Impériale, membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, i secretari perpetu de l'Académie des Beaux-Arts.[1]

En política va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional Francesa el 1871 per part del partit orleanista. Entre maig i novembre de 1873 va ser ministre de l'Interior.[1]

Es va suïcidar el 4 d'abril de 1874.[1]

Obres[modifica]

Les seves obres més importants són: Études sur le Peloponnese (2nd edition 1875); Les Monnaies d'Athenes (publicat el 1858); L'Architecture au siècle de Pisistrate (publicat el 1860); i Fouilles à Carthage (publicat el 1861).[1]

Beulé també va ser l'autor de : Histoire de l'art grec avant Pericles, de 1870, i Le Proces des Cesars publicat entre 1867 i 1870.[1]

Referències[modifica]

Atribució