Charles Eudes Bonin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles Eudes Bonin
Charles eudes bonin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1865 Modifica el valor a Wikidata
Poissy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ministre plenipotenciari
Director Diplomatic Archives (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole des Chartes
Liceu Condorcet Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralL'Alleu de Bourgogne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupacióExplorador, diplomàtic i arqueòleg Modifica el valor a Wikidata
Participà en
First Congress on the French Language in Canada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Premis

Charles Eudes Bonin, nascut a Poissy el 26 de juny de 1865 i mort a Barcelona el 29 de setembre de 1929, és un diplomàtic, arqueòleg i explorador francès.[1]

Història[modifica]

Alumne del Liceu Condorcet i més tard de l'École des Chartes, fou nomenat cap del gabinet del prefecte d'Ille-et-Vilaine l'any 1888, i l'any següent del de Calvados. Vice-resident de França a Indoxina, fou destinat a Laos l'any 1893, i posteriorment a Malàisia, la qual cosa li permeté fer un primer viatge d'exploració a la regió entre 1895 i 1896, durant el qual travessà Gansu i Mongòlia. Entre 1898 i 1900, efectuà una segona missió a la Muntanya Emei, fins a Pequín.

Va ser nomenat cònsol l'any 1901 i secretari d'ambaixada l'any següent. L'any 1904, abandona l'Extrem Orient. És ministre plenipotenciari a Pèrsia a partir de 1918, i a Lisboa l'any 1921. Acabà la seva carrera com cap del servei de l'arxiu del ministeri dels afers estrangers.[2][3]

Publicacions[modifica]

  • De Tourane au Mékong: une mission au Laos (1895)
  • Note sur les sources du Fleuve Rouge (1897)
  • Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Note sur le tombeau de Gengis-Khan (en francès), 1897. 
  • Note sur un manuscrit Mosso (1898)
  • Note sur les anciennes chrétientés nestoriennes de l'Asie centrale (1900)
  • Le Mont-Omei (1900)
  • Voyage de Pékin au Turkestan russe: par la Mongolie, le Koukou-nor, le Lob-nor et Dzoungarie (1901)
  • Dix inscriptions chinoises de l'Asie centrale d'après les estampages (1902)
  • De Mien Ning hien à Tseu Ta Ti (1908)
  • La Peinture chinoise au Musée Guimet (1910)
  • Les Royaumes des neiges : (États himalayens) avec 3 cartes dans le texte et 16 planches de reproductions photographiques hors texte (1911)
  • Vocabulaires recueillis par Charles-Eudes Bonin : Moï. Dialectes tibétains
  • Les Mahométans du Kansou et leur dernière révolte
  • La Conquête du Petit-Tibet

Notes i referències[modifica]

  1. Data oficial de la seva defunció gravada sobre el panteó funerari de la família Camescasse a Vaig Dotar al qual ha estat inhumat l'11 d'octubre de 1929
  2. Necrologia a fr:Bibliothèque de l'École des chartes, 1929, p. 436.
  3. Malsagne Stéphane Au cœur du Grand Jeu, La France en Orient - Charles-Eudes Bonin (1865-1929) explorateur-diplomate, Geuthner 2015.

Bibliografia[modifica]

  • fr:Numa Broc, Dictionnaire des Explorateurs français du XIXe siècle, T.2, Asie, CTHS, 1992, p. 37-40
  • François Pouillon, Dictionnaire des orientalistes de langue française, 2008