Charles Julien Brianchon
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1783  Sèvres (Regne de França) | ||
| Mort | 29 abril 1864 (80 anys) Versalles (Segon Imperi Francès) | ||
| Formació | École Polytechnique (1804–1808) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic | ||
| Ocupador | Acadèmia d'artilleria (1818–) Grande Armée (1808–1813) | ||
| Professors | Gaspard Monge | ||
| Influències | |||
| Carrera militar | |||
| Conflicte | Guerra del Francès | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Premis | |||
| |||
Charles Julien Brianchon (Sèvres, 19 de desembre de 1783 - Versalles, 29 d'abril de 1864)[1] va ser un matemàtic i militar francès.
Vida i Obra
[modifica]No es coneixen detalls de la vida de Brianchon abans del seu ingrés a l'École Polytechnique el 1804, on va estudiar sota la supervisió de Monge.[2] En acabar els seus estudis es va enrolar a l'exèrcit napoleònic, sent destinat a Espanya. El 1813 es va retirar de l'exercici actiu i va sol·licitar una plaça de docent que no li fou concedida fins al 1818 a l'Escola d'Artilleria de la Guàrdia Reial, càrrec que va ocupar la resta de la seva vida.[2]
Va ser en aquells anys d'inactivitat (1816-1818) en què va publicar uns quants treballs matemàtics que tindrien certa importància: particularment un estudi de la circumferència dels nou punts (escrit conjuntament amb Poncelet),[3] i el que avui coneixem com teorema de Brianchon: si l'hexàgon té els seus sis costats tangents a una cònica, aleshores les seves grans diagonals s'intersequen en un mateix punt.[4] Aquest teorema va posar de manifest un dels resultats fonamentals de la geometria projectiva: el principi de dualitat.[5]
A partir de començaments de la dècada de 1820 es va interessar per la química, de la que donava classes a l'Escola d'Artilleria, i va publicar algunes obres sobre fulminants, però a partir de 1825 ja no va tornar a publicar res més, dedicant-se exclusivament a les seves tasques docents.
Referències
[modifica]- ↑ Sánchez Muñoz, 2011, p. 1, La data de naixement és controvertida: alguns autors diuen 1785..
- ↑ 2,0 2,1 Sánchez Muñoz, 2011, p. 1.
- ↑ Wallace i West, 2004, p. 201.
- ↑ Wallace i West, 2004, p. 447 i ss.
- ↑ Sánchez Muñoz, 2011, p. 3.
Bibliografia
[modifica]- Sánchez Muñoz, José Manuel «Brianchón y su Teorema» (en castellà). Pensamiento Matemático, Vol. 0, Num. Abril, 2011, pàg. 1-10. ISSN: 2174-0410.
- Wallace, Edward C.; West, Stephen F. Roads to Geometry (en anglès). Waveland Press, 2004. ISBN 978-1-4786-3163-7.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Julien Brianchon» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Greitzer, S.L. «Brianchon, Charles-Julien» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 23 abril 2016].