Charles Martin Loeffler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles Martin Loeffler
Sargent Loeffler.jpg
Naixement 30 gener 1861
Mülhausen
Mort 19 de maig de 1935(1935-05-19) (als 74 anys)
Medfield
Ocupació compositor i concertino
Modifica dades a Wikidata

Charles Martin Loeffler (Mulhouse, Alsàcia, Alemanya, 30 de gener de 1861 - 6 de juny de 1935 als Estats Units) fou un compositor i violinista alsacià-estatunidenc.

Estudià amb Joseph Joachim a Berlín i amb Lambert Joseph Massart a París, cursant la composició amb Ernest Guiraud. Després d'haver actuat durant alguns anys com a concertista de violí, principalment als Estats Units, i tenint alumnes com Irma Seydel a Boston.[1] A partir de 1887, en què adquirí la nacionalitat nord-americana, es consagrà per sencer a la composició, figurant com un dels autors més considerables d'aquell país, tant per l'originalitat de llurs idees com per la seva brillantor i colorit de la seva instrumentació.

El seu estil general sembla influït per la música popular russa i espanyola.

Llista de composicions[modifica | modifica el codi]

  • Hora mística: Simfonia amb cors en un sol temps
  • Vilanelle du diable: poema simfònic (inspirat en Rollina)
  • La mort de Tintagile: poema simfònic
  • Poema pagà: per a orquestra amb piano obligato
  • Poem: per a orquestra
  • Memories of my childhood: poema simfònic
  • Les veillées de l'Ukranie: suite per a violí i orquestra
  • Divertimento: per a violí i orquestra
  • Five Irish Fantasies: per a veus i orquestra
  • Salm CXXXVII: per a cor de dones amb acompanyament de petita orquestra
  • For One Who Fell in Battle: cor a vuit veus mixtes a cappella
  • Octet: per a dos violins i viola, violoncel, dos clarinets, arpa i fagot
  • Music for Four Stringed Instruments: tres temps d'un quartet d'instruments d'arc
  • Canticle of the Sun: per a cor i petita orquestra

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Martin Loeffler Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 55, pàg. 927 (ISBN 84 239-4555-3)