Charles Nodier

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCharles Nodier
Charles Nodier.jpg
Biografia
Naixement 29 abril 1780
Besançon
Mort 27 de gener de 1844(1844-01-27) (als 63 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise
Grup ètnic Francesos
Activitat
Ocupació Periodista, lexicògraf, bibliotecari, poeta, entomòleg, novel·lista, escriptor, traductor i crític literari
Moviment Romanticisme
Família
Fill/a
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata

Jean Charles Emmanuel Nodier (Besançon, 29 d'abril de 1780 - París, 27 de gener de 1844)[1] va ser un escriptor francès, introductor del romanticisme dins el conte fantastique o literatura gòtica i dels relats de vampirs.

Biografia[modifica]

El seu pare, durant la Revolució Francesa, va ser batlle jacobí de Besançon. Durant el Regne del Terror el seu pare el va deixar a cura de Justin Girod-Chantrans, i amb ell va estudiar anglès i alemany. A Dole, a la regió del Jura va escriure la seva primera novel·la, Le peintre de Salzbourg, journal des émotions d'un coeur souffrant, suivi des Meditations du cloître(1803). l'heroi d'aquesta novel·la, Charles, és una variant dels tipus del Werther. A Dole el 1808, es casà amb Désirée Charve. Nodier treballà de secretari de Sir Herbert Croft i la seva amiga platònica Lady Mary Hamilton. Durant aquesta època traduí el llibre de Hamilton Munster Village i l'ajudà a escriureLa famille du duc de Popoli o The Duc de Popoli publicada el 1810.[2]

El desembre de 1812 Nodier es traslladà a Ljubljana, aleshores en poder dels francesos, on va ser l'editor de Telégraphe officiel des Provinces Illyriennes publicat en francès, alemany i italià.[3] Va ser allí on Nodier compongué, el 1812, el primer esborrany de la seva novel·la Jean Sbogar(1818).[4] El 1813 tornà a París. Va ser escollit membre de l'Académie française el 1833, i obtingué la Legió d'Honor.[5] Morí als 63 anys a París.

Victor Hugo, Alfred de Musset i Sainte-Beuve tots tres reconegueren estar en deute amb la seva obra, i Alexander Dumas incorporà lasevaobra a la seva novelette, La Dame au Collier de Velours. El grup incloïa Alphonse de Lamartine. Nodier admirava apassionadament Goethe, Laurence Sterne i Shakespeare.

Prosper Merimée en va fer una biografia.

Obres[modifica]

Bust de Charles Nodier per David d'Angers (1845).
  • Mélanges tirés d'une petite bibliothèque, publicat el 1829
  • Infernaliana (1822); Smarra, ou les démons de la nuit (1821); Trilby, ou le lutin d'Argail (1822); Histoire du roi de Bohême et de ses sept châteaux (1830); La Fée aux miettes (1832); Inès de las Sierras (1837); Les quatre talismans et la légende de soeur Béatrix (1838),[6]
  • Franciscus Columna, (Pòsthuma)
  • Souvenirs de jeunesse (1832)
  • Œuvres complêtes, en 12 vols. (1832)
  • Le Vampire, (1820) adaptació de The Vampire de John Polidori
  • Obres de teatre: Bertram ou le Pirate (1822), basada en l'obra de Charles Maturin, Le Monstre et le Magicien (1826), adaptació de l'obra de Mary Shelley Frankenstein.

Referències[modifica]

  1. «Charles Nodier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Dahan, Charles Nodier ; édition établie, présentée et annotée par Jacques-Remi. Correspondance de jeunesse. Genève: Droz, 1995, p. 331. ISBN 2600000690 [Consulta: 5 gener 2015]. 
  3. Juvan, Andreja «Charles Nodier in Ilirija» (en slovenian). Kronika: časopis za slovensko krajevno zgodovino. Section for the History of Places, Union of Historical Societies of Slovenia, 51, 2003, pàg. 181.
  4. [1]
  5. He appears as a chevalier of the Légion d'Honneur on the title page of his Mélanges, 1829.
  6. The source for the opera Béatrice by André Messager


  • Oliver, A. Richard, (1964). Charles Nodier: Pilot of Romanticism (Syracuse, N.Y.: Syracuse University Press)
  • Loving, M. (2003). "Charles Nodier: The Romantic Librarian". Libraries & Culture, 38(2), 166–188.
  • Engel, Manfred, (2008). "Literarische Anthropologie à rebours. Zum poetologischen Innovationspotential des Traumes in der Romantik am Beispiel von Charles Nodiers Smarra und Thomas DeQuinceys Dream-Fugue". Komparatistik als Humanwissenschaft, ed. Monika Schmitz-Emans, Claudia Schmitt and Christian Winterhalter (Würzburg: Könighausen & Neumann), 107–116.
  • Porée, Adolphe-André. Note sur Auguste Le Prévost et Charles Nodier (en fr). Rouen: L. Gy, 1903. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Nodier Modifica l'enllaç a Wikidata