Charles P. Thacker

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCharles P. Thacker
Chuckthacker.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 26 de febrer de 1943
Pasadena, Califòrnia
Mort 12 de juny de 2017 (74 anys)
Causa de mort Càncer
Nacionalitat Estatunidenc
Alma mater Universitat de Califòrnia a Berkeley (B.S., 1967)
ETH Zürich (doctor honoris causa)
Es coneix per Xerox Alto
Activitat professional
Ocupació Informàtica
Organització Xerox, DEC, Microsoft Research
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Charles P. (Chuck) Thacker (Pasadena, Califòrnia, 26 de febrer de 1943 - Palo Alto, Califòrnia, 12 de juny de 2017) fou un pioner estatunidenc del disseny d'ordinadors. Va treballar en el Xerox Alto que fou el primer ordinador a utilitzar una interfície gràfica d'usuari dirigida per ratolí.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Thacker va néixer a Pasadena, Califòrnia, el 26 de febrer de 1943.[2] Es va llicenciar en Física[3] a la Universitat de Califòrnia a Berkeley el 1967. Després va formar part del "Project Genie" el 1968, a la mateixa universitat, que va desenvolupar el sistema pioner Berkeley Timesharing System en un SDS 940.[4] Butler Lampson, Thacker, i d'altres van marxar-ne per formar l'empresa Berkeley Computer Corporation, on Thacker s'encarregava de dissenyar el processador i el sistema de memòria. Encara que BCC no va tenir èxit comercial, aquest grup va convertir-se en el nucli tecnològic del laboratori de sistemes informàtics al Xerox PARC).[2]

Thacker va treballar a PARC durant els anys 70 i 80, on va ser el líder del projecte del sistema d'informàtica personal Xerox Alto,[5] va ser co-inventor de la LAN Ethernet, i va contribuir al molts altres projectes, incloent-hi la primera impressora làser.

El 1983, Thacker va ser fundador del Systems Research Center (SRC) de l'empresa Digital Equipment Corporation (DEC), i el 1997, va passar a Microsoft Research per ajudar a establir-ne un centre a Cambridge, Anglaterra.

Després de tornar als Estats Units, Thacker va dissenyar el maquinari per al Tablet PC de Microsoft, basant-se en la seva experiència amb el "Dynabook provisional" de PARC, i després el Lectrice, un ordinador de mà dirigit per llapis del DEC SRC.

Premis[modifica | modifica el codi]

El 1994, va ser nomenat Fellow de l'Association for Computing Machinery.[6]

El 1996, fou nomenat ex-alumne distingit d'informàtica a la U.C. Berkeley.[7]

El 2004, va guanyar el Premi Charles Stark Draper juntament amb Alan C. Kay, Butler W. Lampson, i Robert W. Taylor.[8]

El 2007, va guanyar la medalla John von Neumann Medal de l'IEEE.[3]

El 2007, va ser nomenat Fellow del Computer History Museum per "liderar el desenvolupament del Xerox PARC Alto, i per innovacions en sistemes informàtics personals en xarxa i tecnologies d'impressió làser".[9]

El 2010, l'Association for Computing Machinery li va atorgar el Premi Turing de 2009[10][11] reconeixent el seu disseny pioner i l'execució de l'Alto, el primer ordinador personal modern, a més de les seves contribucions a l'Ethernet i la tauleta tàctil.

Thacker té un doctorat honorari de l'Institut Federal de Tecnologia suís.[3] and is a Technical Fellow at Microsoft.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Charles (Chuck) Thacker 2007 Fellow
  2. 2,0 2,1 «Fellow Awards — Charles Thacker». Computer History Museum, 2007.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 IEEE John von Neumann Medal Recipients
  4. Interviewed by Al Kossow. «Oral History of Charles (Chuck) Thacker». Reference no: X4148.2008. Computer History Museum, 29-08-2007. [Consulta: 6 desembre 2014].
  5. Thacker, C.P.; McCreight, E.M.; Lampson, B.W.; Sproull, R.F. «Alto: a personal computer». Computer Structures: Principles and Examples, 1982, p. 549–572 [Consulta: 2 setembre 2010].
  6. «Charles P Thacker ACM Awards». ACM (the Association for Computing Machinery). [Consulta: 6 desembre 2014].
  7. «Distinguished Alumni Awards in Computer Science». UC Berkeley.
  8. «The Draper Prize 2004 Winners». National Academy of Engineering.
  9. CHM. «Charles (Chuck) Thacker — CHM Fellow Award Winner». [Consulta: 30 març 2015].
  10. «ACM Turing Award Goes to Creator of First Modern Personal Computer». ACM (the Association for Computing Machinery). [Consulta: 9 març 2010].
  11. Clark, Don «Computing Prize Winner Did Not Rest On His Laurels». The Wall Street Journal ("BLOGS"), 09-03-2010 [Consulta: 10 març 2010]. «“Aquest paio és un geni de veritat,” diu Alan Kay, un investigador que va treballar amb Thacker a PARC que també ha guanyat el Premi Turing. “No ens agrada fer anar gaire aquesta paraula en el nostre camp, però ell n'és un. És màgia.”»

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles P. Thacker