Charles Silver
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1868  3r districte de París (França) |
| Mort | 10 octubre 1949 (81 anys) 10è districte de París (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Conservatoire de Paris |
| Gènere | Òpera |
| Professors | Théodore Dubois i Jules Massenet |
| Alumnes | Amédée Borsari |
| Família | |
| Cònjuge | Georgette Bréjan-Silver |
Premis | |
    | |
Charles Silver (París, 16 de febrer de 1868 - 12 d'octubre de 1949) fou un compositor francès.
Estudià en el Conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Dubois i Massenet, aconseguint el 1891 el gran Prix de Rome per la seva cantat L'interdit. En un principi es donà a conèixer per obres simfòniques executades en els grans concerts de París, com:
- Berenice, (obertura);
- Rapsodie sicilienne;
- Poème carnavalesque;
- Naïs, escena lírica per a veus i orquestra;
- Tobie, misteri en quatre episodis;
- David et Bethsabée, escena lírica, i un gran nombre de melodies vocals.
Després abordà la música dramàtica, havent estrenat les òperes:
- La belle au bois dormant, (Marsella, 1902);
- Le clos, (París, 1906);
- Neigilde, (Montecarlo, 1908);
- Myriane, (Niça, 1913);
- i les pantomimes Elle va venir i Chez la pâtissière.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 56, pàg. 277 (ISBN 84-239-4556-1)