Charles Tournemire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles Tournemire
Charles Tournemire 1910.JPG
modifica
Biografia
Naixement22 gener 1870 modifica
Bordeus (França) modifica
Mort3 novembre 1939 modifica (69 anys)
Arcaishon (França) modifica
Dades personals
FormacióConservatori nacional superior de música i dansa de París modifica
Activitat
OcupacióCompositor, organista, pedagog musical i professor d'universitat modifica
OcupadorConservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris modifica
GènereÒpera i simfonia modifica
MovimentMúsica clàssica modifica
ProfessorsCésar Franck i Charles-Marie Widor modifica
AlumnesHenriette Puig-Roget modifica
InstrumentOrgue modifica

Musicbrainz: 339496dc-9054-4984-8f8d-673647c8afe3 Discogs: 2286074 IMSLP: Category:Tournemire,_Charles Allmusic: mn0001916859 Modifica els identificadors a Wikidata
Orgue de Sainte-Clotilde de Paris on Charles Tournemire i tocà durant més de 40 anys.

Charles Tournemire (Bordeus, 22 de gener de 1870 modifica Arcaishon, 3 de novembre de 1939 modifica) fou un organista, improvisador i compositor francès.

El 1887 ingressà en el conservatori de París, com alumne d'harmonia i piano. Estudià amb Cèsar Franck i amb Charles-Marie Widor, el seu successor, va obtenir el primer premi d'orgue. El 1889 succeí en Gabriel Pierné com a organista de l'església de Santa Clotilde de París, orgue que va restaurar el 1933 i càrrec en el qual hi va romandre més 40 anys. Amo d'una prodigiosa tècnica, emprengué una extraordinària carrera com a concertista d'orgue, amb gires per tot Europa. Des del 1921 fou professor en el Conservatori de París, on entre d'altres alumnes tingué a Flor Peeters.[1] Tot sovint innovador com a compositor, llur llegat, a finals segle XX, entrà en vies de recuperació, inclou les obres següents.

Obres[modifica]

  • Vuit Simfonies
  • Sonata-Poema: per a violí i piano (1934-1935)
  • 12 Preludis-Poemes: (1931-1932)
  • Estudis de cada dia: (1935-1936)
  • Els Oratoris Trilogia, Faust-Don Quixot-Sant Francesc d'Assis: (1916-1929)
  • L'Apocalipsi de Sant Joan: Oratori (1932-1936)

I quatre òperes, nombroses peces per a piano. Del seu important llegat organistic mereix especial atenció el seu gegantesc cicle L'orgue místic (1927-1932).

Discografia seleccionada[modifica]

  • L'Orgue mystique, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle de Noël, op. 55, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle de Pâques, op. 56, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle Après La Pentecôte, op. 57 per Georges Delvallée (orgue)
  • Rhapsodie, op. 29, per Georges Delvallée (piano).
  • Poème mystique, op. 33 per Georges Delvallée (piano).
  • Cloches de Châteauneuf-du-Faou, op. 62, per Georges Delvallée (piano).
  • Etudes de chaque jour, op. 70, per Georges Delvallée (piano).
  • Douze Préludes-Poèmes op. 58, per Georges Delvallée (piano).

Bibliografia[modifica]

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1063. (ISBN 84-7291-226-4)