Charles Tournemire

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles Tournemire
Charles Tournemire 1910.JPG
Biografia
Naixement 22 gener 1870
Bordeus (França)
Mort 3 novembre 1939 (69 anys)
Arcaishon (França)
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Compositor, organista, pedagog musical i professor d'universitat
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Professors César Franck i Charles-Marie Widor
Alumnes Henriette Puig-Roget
Instrument Orgue

Musicbrainz: 339496dc-9054-4984-8f8d-673647c8afe3 Discogs: 2286074 IMSLP: Category:Tournemire,_Charles Allmusic: mn0001916859
Modifica les dades a Wikidata
Orgue de Sainte-Clotilde de Paris on Charles Tournemire i tocà durant més de 40 anys.

Charles Tournemire (Bordeus, 22 de gener de 1870 Arcaishon, 3 de novembre de 1939) fou un organista, improvisador i compositor francès.

El 1887 ingressà en el conservatori de París, com alumne d'harmonia i piano. Estudià amb Cèsar Franck i amb Charles-Marie Widor, el seu successor, va obtenir el primer premi d'orgue. El 1889 succeí en Gabriel Pierné com a organista de l'església de Santa Clotilde de París, orgue que va restaurar el 1933 i càrrec en el qual hi va romandre més 40 anys. Amo d'una prodigiosa tècnica, emprengué una extraordinària carrera com a concertista d'orgue, amb gires per tota Europa. Des del 1921 fou professor en el Conservatori de París, on entre d'altres alumnes tingué a Flor Peeters.[1] Tot sovint innovador com a compositor, llur llegat, a finals segle XX, entrà en vies de recuperació, inclou les obres següents.

Obres[modifica]

  • Vuit Simfonies
  • Sonata-Poema: per a violí i piano (1934-1935)
  • 12 Preludis-Poemes: (1931-1932)
  • Estudis de cada dia: (1935-1936)
  • Els Oratoris Trilogia, Faust-Don Quixot-Sant Francesc d'Assis: (1916-1929)
  • L'Apocalipsi de Sant Joan: Oratori (1932-1936)

I quatre òperes, nombroses peces per a piano. Del seu important llegat organistic mereix especial atenció el seu gegantesc cicle L'orgue místic (1927-1932).

Discografia seleccionada[modifica]

  • L'Orgue mystique, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle de Noël, op. 55, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle de Pâques, op. 56, per Georges Delvallée (orgue)
  • Cycle Après La Pentecôte, op. 57 per Georges Delvallée (orgue)
  • Rhapsodie, op. 29, per Georges Delvallée (piano).
  • Poème mystique, op. 33 per Georges Delvallée (piano).
  • Cloches de Châteauneuf-du-Faou, op. 62, per Georges Delvallée (piano).
  • Etudes de chaque jour, op. 70, per Georges Delvallée (piano).
  • Douze Préludes-Poèmes op. 58, per Georges Delvallée (piano).

Bibliografia[modifica]

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1063. (ISBN 84-7291-226-4)