Charles Vanel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles Vanel
Charles Vanel - Tre fratelli.jpg
Biografia
Naixement Charles-Marie Vanel
21 d'agost de 1892
Rennes (França)
Mort 15 d'abril de 1989(1989-04-15) (als 96 anys)
Canes (França)
Nacionalitat França
Activitat
Ocupació Director de cinema i actor de cinema
Període d'activitat 1910 –
Família
Cònjuge Arlette Mauricette Bailly
Premis

IMDB: nm0889024
Modifica les dades a Wikidata

Charles Vanel, Charles-Marie Vanel, (Rennes, 21 d'agost de 1892 − Canes, 15 d'abril de 1989) va ser un actor i director francès.

Biografia[modifica]

Fill de comerciants instal·lats a París, no té una adolescència feliç sent expulsat de tots els centres escolars on va. Intenta entrar a la marina, però la va abandonar per problemes amb la vista. Finalment, comença a treballar en espectacles de teatre. Debuta en el cinema el 1912 amb Jim Crow de Robert Péguy, seguit per nombrosos altres papers en el cinema mut dels anys 1910 i vint. Va rodar més de dues-centes pel·lícules, en un període de 77 anys.

Es va especialitzar en papers de personatges aspres o amargs,[1] Vanel va continuar amb les seves activitats, fins i tot després de l'arribada del cinema sonor durant els anys trenta, però no va trobar la consagració definitiva i la consolidació de la seva popularitat amb el públic fins després de la Segona Guerra Mundial.

Entre les seves moltes interpretacions, destaca el personatge de Jo a Le salaire de la peur (1953), el conductor del camió en una de les més tenses i la dramàtiques pel·lícules de Henri-Georges Clouzot. Amb el paper de Jo, un tipus dur que a poc a poc revela la seva fragilitat interna, Vanel va guanyar el Premi a la interpretació masculina de Cannes de 1953. L'actor va ser dirigit de nou per Clouzot dos anys més tard a Diabolique (1955), en el paper de comissari jubilat Alfred Fichet.

En el mateix any, Vanel va treballar a To Catch a Thief (1955), dirigida per Alfred Hitchcock, on va fer el paper de mel·liflu i ambigu Bertani, propietari d'un restaurant a Niça i l'ex company de la Resistència del protagonista John Robie (Cary Grant).

Vanel va ser un dels actors francesos més longeus i versàtils de tots els temps. Sempre va assegurar un alt professionalisme, interpretant amb sobrietat, sensibilitat i perspicàcia a personatges molt diversos.[1] Guanyador d'un premi especial a Cannes el 1970, es manté actiu en l'última dècada, especialment en els papers d'home gran i influent de la llei en pel·lícules prestigioses com La nit més bella de la meva vida (1972) d'Ettore Scola i Cadaveri eccellenti (1976) de Rosi.

El seu memorable últim paper va ser Tre fratelli (1981), també dirigida per Rosi, ja que gairebé amb noranta anys interpreta magistralment el personatge d'un vell camperol de Puglia, que vidu, rep la visita dels seus tres fills (un jutge, un professor i un treballador).

Charles Vanel és enterrat a Mogins, Alps Marítims. El 2002, a petició del cineasta Bertrand Tavernier, Louis Sclavis va compondre i gravar la banda sonora de l'únic llargmetratge dirigit per Charles Vanel, una pel·lícula muda de 1929: Dans la nuit.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Actor[modifica]

Període mut[modifica]

Període sonor[modifica]

Actor de televisió[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Le Garzantine -Cinema, Garzanti, 2002

Enllaços externs[modifica]