Charles de Tourtoulon
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 octubre 1836 Montpeller (França) |
| Mort | 12 agost 1913 (76 anys) Ais de Provença (França) |
| Majoral del Felibritge | |
| 1876 – 1892 – Jean Laurès → | |
| Activitat | |
| Ocupació | Historiador i romanista |
| Membre de | |
Charles-Jean-Marie de Tourtoulon (en occità Carles de Tortolon) (Montpeller, 12 d'octubre de 1836- Ais de Provença, 12 d'agost de 1913) fou un noble advocat i polític occitanista. La seva família eren nobles d'Orlhac, tenia la salut delicada i deixà aviat d'exercir el dret per a dedicar-se a investigar la història de la Catalunya medieval.
El 1869 fundà amb Anatòli Boucherie, Francesc Camboliu, Pau Glèisa, i Aquiles Montèl la Société pour l'Etude des Langues Romanes, que comptà amb un col·laborador força activista Alfons Ròcaferrier. Aquesta Societat publicà des del 1870 la revista erudita i literària Revue des Langues Romanes. Fou l'equivalent a Montpeller del que fou Frederic Mistral a Provença, però la seva tasca fou més enciclopedista i erudita que no pas poètica. El 21 de maig de 1876 ell i Octavian Bringuièr van fer el primer mapa on es definien els límits lingüístics i ètnics d'Occitània.
Així, el 1877 fou convidat pels felibres a l'Assemblea General de la Mantenença de Montpeller on proposà reunificar Occitània sota el felibritge i l'occità sobre la base del dialecte llenguadocià, però comptà amb una forta oposició dels provençals. Més tard donaria suport a l'anomenat Felibre Llatí. Poc abans de morir publicà les memòries Notes et souvenirs de quelqu'un qui ne fut rien.
Charles de TOURTOULON, Jacme Ier le conquérant roi d'Aragon, Montpellier ( en deux volumes ), 1863-1867. Tourtoulon, C. Don Jaime I el Conquistador, rey de Aragón, València, 1874 (castellà)