La teranyina de la Carlota (pel·lícula de 1973)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaCharlotte's Web
La teranyina de la Carlota
Charlottes web poster.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Charles A. Nichols
Iwao Takamoto
Protagonistes Debbie Reynolds
Paul Lynde
Henry Gibson
Producció Joseph Barbera
William Hanna
Guió E. B. White (llibre)
Earl Hamner Jr.
Música Richard M. Sherman
Robert B. Sherman
Fotografia Dick Blundell
Ralph Migliori
Roy Wade
Dennis Weaver
Muntatge Larry C. Cowan
Pat Foley
Productora Hanna-Barbera Productions
Sagittarius Productions
Distribuïdora Paramount Pictures
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1973
Durada 94 minuts min.
Idioma original anglès
Color color
Format 1.85:1
Temàtica
Basat en Charlotte's Web
Gènere animació
Tema principal Aranya
Més informació
IMDb Fitxa 6.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 6.4/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

La teranyina de la Carlota[1] (títol original en anglès: Charlotte's Web) és una pel·lícula musical animada estatunidenca de 1973, basada en el llibre homònim escrit per E. B. White i produïda per Hanna-Barbera Productions i Sagittarius Productions.

Les cançons van ser escrites pels germans Sherman, que havien compost amb anterioritat les cançons de Mary Poppins (1964), El llibre de la selva (1967) i Chitty Chitty Bang Bang (1968). L'any 2003 se'n va estrenar la seqüela, Charlotte's Web 2: Wilbur's Great Adventure, seguida d'una versió cinematogràfica amb actors basada en la història original d'E. B. White, que va ser estrenada el 2006.

Argument[modifica | modifica el codi]

Han nascut tot de porquets a la granja dels Arable, però un és tan petit que en John, el granger, decideix matar-lo. Però quan la seva filla Fern sap el que li volen fer el salva, ja que li diu a son pare que és absurd matar-lo perquè és més petit que els altres. Llavors l'adopta i el bateja amb el nom de Wilbur. Al cap de sis setmanes, però, en John Arable li diu a la Fern que ara que ja ha crescut és hora de vendre'l i el porquet va a parar a la granja de l'oncle de la nena, en Homer Zuckerman.

Allà, en Wilbur s'assabenta que l'han de matar i s'espanta molt, fins que sent la veu de la Carlota, una aranya, que li canta una cançó per animar-lo i promet que l'ajudarà. Es fan amics i l'aranya salva en Wilbur escrivint missatges espectaculars a la seva teranyina (d'aquí el títol de la pel·lícula) que lloen el porquet i fan que esdevingui una atracció local. Però al cap d'un temps l'aranya Carlota mor, tot i que abans havia post ous i encarrega a en Wilbur que tingui cura dels seus fills quan neixin.Dels 514 fills de l'aranya, 511 faran el seu camí però tres, en Joy, l'Aranea i la Nellie, es quedaran amb en Wilbur i l'ajudaran a conservar per sempre el record de la Carlota.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Personatge Veu en anglès
Henry Gibson Wilbur
Debbie Reynolds Carlota A. Cavatica
Paul Lynde Templeton
Agnes Moorehead l'oca
Pamelyn Ferdin Fern Arable
Bob Holt Homer Zuckerman
Joan Gerber Edith Zuckerman / Mrs. Fussy
John Stephenson John Arable
Don Messick Jeffrey
Rex Allen Narrador
Martha Scott Mrs. Arable
Herb Vigran Lurvy
Dave Madden Ovella i altres

Banda sonora[modifica | modifica el codi]

  1. "Chin Up"
  2. "I Can Talk!"
  3. "A Veritable Smorgasbord"
  4. "Zuckerman's Famous Pig"
  5. "We've Got Lots In Common"
  6. "Mother Earth and Father Time"
  7. "There Must Be Something More"
  8. "Deep In The Dark/Charlotte's Web"

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]