Charlotte Perkins Gilman

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCharlotte Perkins Gilman
Charlotte Perkins Gilman c. 1900.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 3 de juliol de 1860
Hartford
Mort 17 d'agost de 1935 (75 anys)
Pasadena
Activitat professional
Camp de treball Poesia
Ocupació Poeta, novel·lista, filòsofa, sociòloga, escriptora, escriptora de ciència-ficció, artista, economista, feminista, editora i sufragista
Obra
Obres destacades El paper de paret groc
Terra d’elles
Dones i Economia
Dades familiars
Dinastia Beecher family
Cònjuge Charles Walter Stetson
Pare Frederic Beecher Perkins
Premis i reconeixements
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Charlotte Perkins Gilman (Hartford, 3 de juliol de 1860-Pasadena, 17 d'agost de 1935) va ser una escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca, molt activa en defensa dels drets civils de les dones entre finals de 1890 i mitjans de 1920. La seva obra més coneguda és El paper de paret groc (1892),[1] un relat breu amb trets autobiogràfics escrit després d'una profunda depressió postpart. La seva utopia Terra d'elles (1915)[2] és considerada la precursora de la ciència-ficció feminista moderna. La seva figura servirà de model per a futures generacions de dones a causa de les seves idees i el seu estil de vida poc convencional per l'època.

Infantesa[modifica]

Charlotte Perkins Gilman (1868)

Charlotte va néixer a l'estat estatunidenc de Connecticut el 3 de juliol de 1860, a la localitat de Hartford. Filla del matrimoni entre Mary A. Fitch Westcott (1829-1893) i Frederick Beecher Perkins (1828-1899) al costat del seu germà Thomas Adie Perkins (1859). Els seus altres dos germans Henry (1858) i Mery Clarissa (1866) malauradament no van arribar a complir l'any.[3]

El seu pare Frederick, bibliotecari de professió, pertanyia a la influent família Beecher, amb Isabella Beecher Hooker, destacada sufragista, Harriet Beecher Stowe, escriptora abolicionista autora de La cabana de l'oncle Tom i l'educadora conservadora Catharine Beecher.

La seva mare Mary A. Fitch pertanyia a la burgesia conservadora de Rhode Island. El 1859, després de l'abandó de la llar per part del seu marit Frederick, s'ha de fer càrrec ella sola de la família. En els escrits autobiogràfics de Charlotte, són constants les mencions als canvis continus de domicili. Charlotte passarà també llargues temporades convivint amb les seves ties paternes després de l'abandonament familiar per part de Frederick. De vegades s'allotjaven en cases de familiars o amics propers mentre sa mare buscava treball amb què poder mantenir la família, cosa que ella mateixa descriu com:

« ...quatre anys durant els quals passa per set col·legis diferents, cosa que acaba quan compleix els 15 anys. »
— Charlotte Perkins

Adolescència i casament[modifica]

Al llarg de la seva adolescència les seves amistats eren majoritàriament femenines; arribà a mantenir una estreta relació romàntica amb Martha Luther. Charlotte ho descriurà més tard a la seva autobiografia[4] de la manera següent:

Autoretrat de Charlotte P. Gilman, 1884
« Vam estar molt properes l'una de l'altra, la nostra felicitat anava creixent durant aquests quatre llargs anys de joventut. Ella era, més que ningú en aquest moment, la persona més propera i estimada per mi. Això era amor, però no sexe. (...) Amb Martha, vaig conèixer la perfecta felicitat. (...) No només ens apreciem molt mútuament, sinó que ens divertíem deliciosament juntes. »
— Charlotte P. Gilman, Autobiografia

El 1878, amb divuit anys, Charlotte aconsegueix matricular-se i assistir sovint a l'Escola de Disseny de Rhode Island fins que es gradua el 1883.[5] Per pagar la seva educació, es dedica a donar classes particulars, vendre aquarel·les i targetes de felicitació així com realitzar elaborats dissenys publicitaris per a anuncis, treballs amb els quals continuarà després de la seva graduació per sufragar les seves despeses.[4]

Com a curiositat, cal comentar que el 8 d'agost de 1880, en la seva correspondència personal amb Martha, Charlotte arriba a batejar orgullosa el seu projecte emprenedor sota el nom de "Perkins & Co. Designers". Va ser una època d'adolescència idíl·lica i gran felicitat per a Charlotte i serà a aquests records a què recorrerà més endavant en els moments més complicats que s'acosten.

Durant l'estiu de 1881, quan Martha es troba de vacances amb la família fora de la ciutat, Charlotte coneix Charles A. Lane. Abans de finalitzar l'any, l'1 de novembre, tots dos es casen i es traslladen a Hingham amb plans de formar una família. El matrimoni té dos fills: Charles C. (1883) i Margaret L. (1886).

En un breu període de temps tot canvia i es transforma per sempre. Per Charlotte, tot això suposa un impacte emocional massa fort del qual deixarà constància tant en la seva autobiografia com en la correspondència existent entre ella i Martha (parcialment conservada)[6] que durarà al llarg de les seves vides.

Edat adulta[modifica]

Passen els mesos i el 1882, a l'edat de 22 anys, Charlotte coneix Charles Walter Stetson, un jove artista amb el qual es casarà el 2 de maig de 1884. Un any més tard, el 23 de març de 1885, naixerà la seva filla Katharine Beecher Stetson. En els mesos posteriors al naixement Gilman va patir una profunda depressió. Mai fins ara s'havia sentit atreta pel matrimoni, la família i molt menys per la maternitat o la vida domèstica. El que va començar com una il·lusió, després de la decepció emocional soferta amb Martha, es va convertir en un nou pou emocional.

Charlotte, que aleshores tenia 26 anys, va buscar l'ajuda d'un prestigiós neuròleg de Filadèlfia. Se li va diagnosticar esgotament nerviós i li van prescriure una cura de descans, un controvertit tractament del qual el Dr. Mitchell era pioner. Després de sis setmanes, Gilman va poder marxar a casa amb aquestes instruccions:

« Visqui una vida tan domèstica com es pugui. Tingui la seva filla amb vostè tot el temps ... Descansi durant una hora després de cada àpat. Com a màxim tingui dues hores d'activitat intel·lectual al dia. I mai toqui una ploma, un llapis o un pinzell en la seva vida. »
— Dr. Mitchel

Aleshores la depressió postpart no era un quadre clínic conegut pels especialistes, de manera que tot i buscar ajuda especialitzada l'únic que va rebre van ser les habituals prescripcions de repòs absolut, desencoratjant-l'hi el treball intel·lectual o qualsevol altra ocupació més enllà del paper domèstic i familiar, cosa que la va portar a un agreujament de la seva depressió i la va acostar perillosament a un col·lapse emocional total.[4]

Durant l'estiu de 1888, Charlotte se'n va una temporada a Bristol amb la seva filla Katharine i allà comença a notar una progressiva millora de la seva depressió. Gilman finalment decideix separar-se del seu espòs, ho considera necessari per millorar la seva salut mental. Anys més tard, l'abril de 1894, el matrimoni es divorciarà,[7] cosa insòlita per l'època. Aquesta experiència li servirà per a més endavant escriure una de les seves obres més conegudes i valorades El paper de paret groc (1892).[1]

Després de la seva separació, Gilman va marxar amb la seva filla a Califòrnia. Al llarg de l'any 1890, es va inspirar prou per produir quinze assajos, poemes, i una novel·la. Per Charlotte va ser una època de gran creativitat, activisme social i activitat intel·lectual. Paral·lelament participava en diverses organitzacions feministes i reformistes com la Pacific Coast Woman's Press Association, la Woman's Alliance, l'Economic Club, l'Ebell Society, la Parents Association i l'State Council of Women.[8]

Charlotte P. Gilman i la seva filla Katherine B. Stetson (1897)

El 1892 va publicar la seva primera obra, El paper de paret groc,[1] un relat breu inspirat en la seva pròpia experiència durant l'època depressiva i la cura de repòs, una de les seves obres més conegudes i valorades. La història tracta sobre una dona que pateix una malaltia mental després d'estar dos mesos atrapada dins de casa mirant al mateix repugnant empaperat groc. Gilman va escriure aquesta història per canviar l'opinió de la gent sobre el rol de les dones en la societat, il·lustrant com la manca d'autonomia de les dones anava en detriment de la seva salut mental, emocional i fins i tot física. La narradora de la història ha de fer el que el seu marit i el seu doctor li exigeixen, encara que el tractament que prescriuen contrasta directament amb el que ella de veritat necessita: estimulació mental, i la llibertat d'escapar a la monotonia de l'habitació en què es troba confinada. El relat era essencialment una resposta al metge[9] que havia intentat treure-la de la depressió amb una cura de descans i ella li va enviar una còpia de la història.[10]

Charlotte va escriure-la entre el 6 i el 7 de juny de 1890 a la seva casa de Pasadena. Va ser impresa un any i mig després al The New England Magazine del gener de 1892.[11] Des de l'edició original, el relat ha sigut recopilat en moltes col·leccions de literatura i llibres de text.[10]

Va començar a impartir conferències sobre nacionalisme per al Radical Nationalist Party i va guanyar visibilitat pública amb el seu primer volum de poesia, In This Our World,[12] publicat el 1893. La seva carrera com a conferenciant va agafar pes,[10] passaren a ser els seus discursos una font habitual d'ingressos. La seva fama va créixer juntament amb el seu cercle social d'activistes reformistes i escriptores del moviment feminista.

El seu exmarit Charles es torna a casar, amb Grace Ellery Channing, amiga íntima de Gilman. El 1894, Charlotte envia la seva filla a l'oest per viure amb tot dos. Gilman conta en les seves memòries[8] que estava feliç per la parella. Charlotte romandrà pròxima a la parella i a la seva filla formant una família[13] molt poc convencional per a l'època.

« La segona mare de Katharine era tan bona com la primera, millor en més d'un sentit. »
— Charlotte P. Gilman, Autobiografia
The ForeRunner (vol II).jpg

Anys més tard, la seva filla Katharine Stetson es casarà el 1918 amb l'artista Frank Tolles Chamberlin.[14] El matrimoni tindrà dos fills: Dorothy,[15] nascuda el 1918, i Walter,[16] nascut el 1920. El 1919 es traslladen a viure a Pasadena. Mai perden el contacte amb Gilman, i és habitual que mantinguin una freqüent correspondència malgrat la distància.

Entre 1894-1895 Gilman va editar el setmanari The Impress, publicat per la Pacific Coast Women's Press Association (anteriorment el Bulletin). Al cap de 20 setmanes es va tancar per la controvèrsia social que suscitava el seu estil de vida: ser una mare poc natural i una dona que s'havia divorciat del marit.[8]

L'abril de 1897, després de quatre mesos de conferències, Gilman va començar a pensar sobre les relacions de gènere i l'economia en la vida nord-americana. Això la porta a crear el primer esborrany de Women and Economics. A Study of the Economic Relation Between Men and Women as a Factor in Social Education.[17] El llibre, publicat al 1898, va ser traduït a set idiomes i va col·locar Gilman en el focus d'atenció internacional.[18] És un text clàssic del feminisme al segle XIX. L'argumentació denuncia que la superioritat de desenvolupament humà (social) dels homes es deu a una distinció d’humanitat (cultural), no de sexe (essencialisme). I que aquesta és totalment assolible per les dones si utilitzen les seves facultats humanes (desenvolupament sociocultural). És un text subversiu, perquè suposa un canvi d’actitud radical envers les relacions entre sexes i la societat:

« Quan aprenguem a diferenciar entre humanitat i masculinitat valorarem qui mereix ser valorat (...) Haurem de confiar en el temps, els estudis i l’experiència per demostrar la veritat. »
— Charlotte P. Gilman, Women and Economics [1]

Anys de plenitud[modifica]

Charlotte amb el seu marit George H. Gilman

Després que la seva mare morís el 1895, Charlotte va decidir tornar a l'est per primera vegada en vuit anys. Allí va entrar en contacte amb George Houghton Gilman, cosí seu, al qual no havia vist en aproximadament quinze anys, i que era un advocat de Wall Street. L'11 de juny de 1900, amb 40 anys, Charlotte tornarà a contreure matrimoni per segona vegada, amb el seu cosí, un home solidari amb les seves aspiracions feministes, que va saber donar-li suport en els seus projectes i la llibertat necessària per realitzar-los.[8] El seu matrimoni no s'assemblarà en res al precedent amb Walter. Dos anys després, el 1902, naixerà el seu fill Yadir Gilman.

El 1903 va escriure un dels seus llibres més aclamats per la crítica, The Home: Its Work and Influence, que ampliava el contingut de Women and Economics (1898), afirmant que les dones estan oprimides a casa seva i que l'entorn en què viuen ha de modificar-se per la seva salut mental.

Activista del moviment pels drets de les dones, fins i tot a nivell internacional, el 1903 Charlotte va parlar al Congrés Internacional de la Dona a Berlín i l'any següent va viatjar per Anglaterra, Holanda, Alemanya, Àustria i Hongria fent conferències. Entre els viatges i l'escriptura, la seva carrera com a figura literària estava assegurada.[8]

Charlotte continua amb el seu magnífic període creatiu, començant la publicació com a editora i escriptora de la revista The Forerunner[19] que des de 1909 fins al any 1916 donarà difusió a gran part de la seva ficció. Es aquí on Gilman publica Terra d'elles[2]/Herland, una de les primeres ginecotopies de l'Europa moderna, digna successora del Llibre de la ciutat de les dames, escrita al 1405 per Christine de Pisan.[20]

El 1925 finalitza la seva autobiografia, The Living of Charlotte Perkins Gilman[21] (que es publicarà més tard a títol pòstum). Continuarà donant conferències, reivindicant la independència econòmica de les dones.

Després d'anys vivint a Nova York, Charlotte, el seu marit i el seu fill Yadir es traslladen a l'antiga casa d'Houghton a Norwich. El 1934, després de la sobtada mort del seu marit per una hemorràgia cerebral, Gilman torna a Pasadena, al costat de la seva filla, de Grace E. Channing i els seus nets.

Al cap de poc de temps, se li diagnostica un càncer de pit incurable.[22] Tot just un any després la pensadora, ferma defensora de l'eutanàsia per als malalts terminals, va decidir no continuar vivint amb la seva malaltia i se suïcida amb una sobredosi de cloroform el 17 d'agost de 1935.[8] En la seva nota de suïcidi[5] escriurà:

« Quan tota la utilitat ha acabat, quan un té la certesa d'una mort imminent i ineludible, és el més simple dels drets humans triar una mort fàcil i ràpida en lloc d'una mort lenta i horrible. »
— Charlotte P. Gilman

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Gilman, Charlotte Perkins. El Paper de paret groc. (en català). Edició d'Eulàlia Lledó / Traducció Montserrat Abelló. Barcelona: Laertes, 2016. ISBN 9788416783045. 
  2. 2,0 2,1 Gilman, Charlotte Perkins,. Terra d'elles (en català). Introducció d'Eulàlia Lledó.. Barcelona: Laertes, 2002. ISBN 978-84-7584-478-7. 
  3. «Perkins Family genealogical records, after 1926.» (en anglès). Harvard University Library. [Consulta: 1 des. 2017].
  4. 4,0 4,1 4,2 Gilman, Charlotte Perkins. The Living of Charlotte Perkins Gilman. (en anglès). New York & London: D. Appleton & Century Co., 1935. ISBN 978-0060904227. 
  5. 5,0 5,1 Kessler, Carol Farley. Charlotte Perkins Gilman: Her progress toward Utopia with selected writings. (en anglès). Syracuse: Syracuse University Press, 1995, p. 18. ISBN 978-0815603047. 
  6. «Charlotte Perkins Gilman Digital Collection / Martha Luther Lane (1862-1948) General Correspondence. Series III.» (en anglès). Radcliffe Institute for Advanced Study, Harvard University. [Consulta: 1 des. 2017].
  7. «Charlotte Perkins Gilman Papers (1846-1961) / Stetson divorce decree, 1894.» (en anglès). Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University. [Consulta: 1 des. 2017].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Knight, Denise D. The Abridged Diaries of Charlotte Perkins Gilman (en anglès). Charlottesville, VA:: University of Virginia Press, 1994. ISBN 9780813917962. 
  9. S. Weir Mitchell
  10. 10,0 10,1 10,2 Bates Dock, Julie. Charlotte Perkins Gilman's “The Yellow Wall-paper” and the History of Its Publication and Reception. A Critical Edition and Documentary Casebook (en anglès). University Park, PA: The Pennsylvania State University Press, 1998. ISBN 978-0-271-01733-4. 
  11. «The Yellow Wallpaper (online)» (en anglès).
  12. «In this our world, and other poems (online)» (en anglès).
  13. Gilman, Charlotte P. "Una madre antinatural". A: La Nueva mujer : relatos de escritoras estadounidenses del siglo XIX (en castellà). Pròleg i traducció a càrrec de Gloria Fortún. Madrid: Dos bigotes, 2017, p. 141-152. ISBN 9788494682452. 
  14. «F. Tolles Chamberlin (1955)» (en anglès). Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University. [Consulta: 1 des. 2017].
  15. «Escrits de Dorothy Chamberlin (néta) a Gilman, 1922-1934» (en anglès). Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University. [Consulta: 1 des. 2017].
  16. «Escrits de Walter Chamberlin (nét) a Gilman, 1927-1934.» (en anglès). Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University. [Consulta: 1 des. 2017].
  17. Gilman, Charlotte Perkins. Women and Economics (en anglès). Boston: Small, Maynard, & Company, 1898. 
  18. «New York Heral Tribune book review by Clara G. Stillman (1935)» (en angès). Schlesinger Library, Radcliffe Institute, Harvard University. [Consulta: 1 des. 2017].
  19. «The ForeRunner (online)» (en anglès). Open Library. [Consulta: 29 desembre 2017].
  20. Godayol, Pilar «La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català». Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012, pàg. 169-182.
  21. Gilman, Charlotte Perkins. The Living of Charlotte Perkins Gilman (en anglès). New York and London: D. Appleton-Century Co., 1935. 
  22. Wynn Allen, Polly. Building Domestic Liberty: Charlotte Perkins Gilman's Architectural Feminism (en anglès). Massachusetts: University of Massachusetts Press, 1928. ISBN 978-0-87023-628-0. 

Traduccions en català[modifica]

Charlotte P. Gilman, de gran

Llista d'obres ordenades per la data original de publicació en anglès. Es poden veure també totes les obres publicades disponibles en la Biblioteca Nacional de Catalunya de Gilman, Charlotte Perkins.

Gilman, Charlotte Perkins. El Paper de paret groc / The Yellow Wallpaper (1892). Introducció d'Eulàlia Lledó. Traducció de Montserrat Abelló. Barcelona: Editorial Laertes, 2016. ISBN 9788416783045. 

Gilman, Charlotte Perkins. Terra d'elles / Herland (1925). Introducció d'Eulàlia Lledó. Traducció de Jordi Vidal Tubau. Barcelona: Laertes, 2002. ISBN 8475844782. 

Gilman, Charlotte Perkins. El Món de l'home, o, La nostra cultura androcèntrica. Traducció de Maite Coll Mariné ; Pròleg de Rodrigo Andrés. Maçanet de la Selva: Editorial Gregal, 2017. ISBN 9788417082147. 

Gilman, Charlotte P. "Una madre antinatural". A: La Nueva mujer : relatos de escritoras estadounidenses del siglo XIX (en castellà). Pròleg i traducció a càrrec de Gloria Fortún. Madrid: Dos bigotes, 2017. ISBN 9788494682452. 

Bibliografia complementaria[modifica]

3rd International Charlotte Perkins Gilman's Conference (2011) Thomas Cooper Library. USC

Cott, Nancy F. The Grounding of Modern Feminism (en anglès). New Haven: Yale University Press, 1987. ISBN 9780300038927. 

Fortún, Gloria. La Nueva mujer : relatos de escritoras estadounidenses del siglo XIX (en castellà). Pròleg i traducció a càrrec de Gloria Fortún. Madrid: Dos bigotes, 2017. ISBN 9788494682452. 

«The ForeRunner» (en anglès). Open Library.

Gilman, Charlotte Perkins. Herland. A lost feminist utopian novel (en anglès). Pròleg: Ann J. Lane. Nova York: Pantheon Books, 1979. 

Gilman, Charlotte Perkins. El país de ellas. Una utopía feminista (en castellà). Introducció: Elizabeth Russell. Traducció: Helena Valentí.. Barcelona: LaSal, 1987. 

Gilman, Charlotte Perkins. Dellas. Un mundo femenino (en castellà). Introducció: Barbara H. Solomon. Pròleg: Elizabeth Russell. Barcelona: Ediciones Abraxas, 2000. 

Godayol, Pilar. La ciutat de les dames i Terra d’elles: dues utopies feministes en català. Quaderns. Revista de Traducció 19, 2012, p. 169-182. Hill, Mary A. Charlotte Perkins Gilman: The Making of a Radical Feminist (en anglès). Philadelphia: Temple University Press, 1980. ISBN 9780877221609. 

Humm, Maggie (ed.). The Dictionary of Feminist Theory (en anglès). [Concepte d'Androcentisme]. Nova York: Harvester Wheatsheaf, 1989. ISBN 0745007414. 

Lane, Ann J. To Herland and Beyond: The Life and Work of Charlotte Perkins Gilman (en anglès). Nova York: Pantheon Books, 1990. ISBN 9780394505596. 

Langley, Juliet A «Audacious Fancies: A Collection of Letters from Charlotte Perkins Gilman to Martha Luther». Trivia: A Journal of Ideas. Issue 6, Winter 1985, 1985.

Luther, Leslie L. The Luther family in America : a genealogy of the descendants of Captain John Luther of the Massachusetts Bay Colony. Moravia: NY, 1976. ISBN 9780960106417. 

Documents originals digitalitzats[modifica]

Recull arxivístic de documentació original de l'escriptora tant de la seva vida privada com de la seva obra disponible a la Schlesinger Library at Radcliffe Institute for Advanced Study. Harvard University. Molt bé organitzat, classificat i indexat, molt recomanable per investigacions exhaustives.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charlotte Perkins Gilman Modifica l'enllaç a Wikidata