Chavacano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaChavacano
Wikang Zamboangueño
Altres noms Chabacano, chabakano, zamboangueño, ternateño, caviteño
Parlants
1,2 milions (1996)[1] principalment a Àsia,llengua minoritària.
Parlants nadius 300.000 (1990)
Parlat a Filipines,
Oficial a Filipines
Idioma chabacano.png
Autòcton de Filipines, Península de Zamboanga, Basilan, Cavite, Isabela, Cotabato, Zamboanga del Norte Tradueix, Zamboanga del Sur Tradueix i Zamboanga Sibugay
Classificació lingüística
llengües humanes
pidgins i criolls
llengües criolles derivades del castellà
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-2 crp
ISO 639-3 cbk
Glottolog chav1241
Ethnologue.com cbk
IETF cbk
Modifica les dades a Wikidata

El chavacano o chabacano és un idioma crioll basat en el castellà que es parla a les Filipines. La paraula chavacano deriva del castellà, en què s'utilitza per a indicar 'mal gust', 'vulgaritat'. L'idioma chavacano es va desenvolupar a Cavite City, Ternate, la península de Zamboanga i Ermita. També deriva de la paraula chavano, utilitzada per la població de Zamboanga. Té sis dialectes diferents: zamboangueño a Zamboanga City; davaoeño zamboangueño/castellano Abakay a Davao City; ternateño a Ternate; caviteño a Cavite City; cotabateño a Cotabato City; i ermiteño a Ermita.

Història[modifica]

El Chavacano té una llarga tradició a Filipines, ja que forma part de la seva herència hispànica, fruit dels contactes entre la població zamboanguenya i els hispanohablants, tant peninsulars com noushispans (llatinoamericans) traslladats a les illes de l'arxipèlag. La paraula prové de l'adjectiu chabacano, el significat és vulgar o sense art, ja que els espanyols consideraven aquesta llengua criolla com un espanyol vulgar. La varietat anomenada ermitaño està desapareguda des del bombardeig que van fer les tropes americanes i la neteja de sang japonesa a la Segona Guerra Mundial.

En general, en el chabacano, la gran majoria de les paraules són d'origen espanyol, però el filipí i els idiomes locals tenen un paper important en la composició de les frases i la gramàtica. Antigament se'l va anomenar llenguatge de botiga o espanyol del paria, de manera despectiva.

Es va començar basant-se, sobretot, en el llenguatge espanyol dels pocs habitants de parla espanyola pura que van arribar fins a Mindanao i la necessitat d'aquests comunicar-se amb els indígenes que parlaven un gran nombre de llengües, impossibles de aprendre totes a la vegada.

Referències[modifica]

  1. Spanish creole: Quilis, Antonio. La lengua española en Filipinas (PDF). Cervantes virtual, 1996, p. 54 and 55.