Xaiota

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Chayote)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Chayote
Chouchous a la venda a l'illa Reunió
Chouchous a la venda a l'illa Reunió

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Rosidae
Ordre: Cucurbitales
Família: Cucurbitaceae
Gènere: Sechium
Espècie: S. edule
Nom binomial
Sechium edule
(Jacq.) Swartz

El xaiot,[1] xaiota,[1][2][3] sequi,[1][3] segui,[4] (chayote en castellà) (Sechium edule), és una espècie comestible de planta dins la família cucurbitàcia. És originària de mesoamèrica on és molt cultivada com també en altres zones del món. La paraula chayote prové del nàhuatl chayohtli'. Els fruits es poden menjar crus o cuits i afegits a les amanides i salses sovint marinats amb llimona. També es poden menjar els brots i les fulles.

Interior del chayote

La planta és una liana que pot arribar als 12 m de llargada, les fulles tenen forma de cor. El fruit acostuma a tenir forma de pera amb una llargada de 10 a 20 cm. Les arrels són tuberoses.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Rafael Lira Saade. 1996. Chayote Sechium edule (Jacq.) Sw. Promoting the conservation and use of underutilized and neglected crops. 8. Institute of Plant Genetics and Crop Plant Research, Gatersleben/International Plant Genetic Resources Institute, Rome, Italy. ISBN 92-9043-298-5 available in pdf format

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Marrugat Cuyàs, Ramon. «L'adaptació a la llengua catalana dels noms dels vegetals procedents d'Amèrica i llur incidència en la lexicografia». www.tdx.cat, 2014. [Consulta: Febrer 2016].
  2. «Gastronomia – Restaurant Sant de Carme Ruscalleda». Voltarivoltar.com, 5 març 2014. [Consulta: Febrer 2016].
  3. 3,0 3,1 «Sechium edule (Jacq.) Sw.». Floracatalana.net. [Consulta: Febrer 2016].
  4. Joan Vallès; Joan Veny; Josep Vigo; M. Àngels Bonet; M. Antònia Julià; Joan Carles Villalonga. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Universitat de Barcelona, 2014, p. 1124. ISBN 978-84-475-3855-3.