Chelsea Manning

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaChelsea Manning
Chelsea Manning on 18 May 2017.jpg
Manning al maig de 2017
Naixement 17 de desembre de 1987 (1987-12-17) (29 anys)
Oklahoma Crescent, Oklahoma
Estats Units Estats Units
Alma mater Tasker-Milward V.C. School i Montgomery College
Ocupació músic i soldat
Període en actiu 2007-
Premis
Lleialtat Estats Units Estats Units
Arma/servei Exèrcit americà Exèrcit dels Estats Units
Rang Soldat de primera classe Soldat de 1a classe
Comandaments 2nd Brigade Combat Team,
10th Mountain Division
Condecoracions Medalla del Servei a la Defensa Nacional
Medalla de la Campanya d'Iraq
Medalla de Servei a la Guerra Global contra el Terrorisme
Cinta de servei en l'Exèrcit
Cinta de l'Exèrcit de servei a ultramar

Twitter xychelsea
Instagram xychelsea87
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Chelsea Manning (nascuda com Bradley Edward Manning el 17 de desembre de 1987) és una soldat de l'Exèrcit dels Estats Units que va ser acusada de múltiples càrrecs de violar la Llei d'Espionatge, robatori de propietat del govern i d'altres càrrecs;[1] després que proporciones material classificat a la pàgina web WikiLeaks. Va ser acusada finalment de 22 càrrecs, incloent-hi informació de la defensa nacional a una font no autoritzada i ajudar a l'enemic.[2]

Destinada a una base de l'exèrcit prop de Bagdad, Manning tenia accés a bases de dades emprades pel govern dels Estats Units per transmetre informació classificada. Va ser detinguda després que Adrian Lamo, un furoner, digués al FBI que Manning li havia confessat durant un chat online que s'havia descarregat material d'aquestes bases de dades i l'havia passat a WikiLeaks. El material incloïa vídeos de l'atac aeri a Bagdad del 12 de juliol de 2007 i de l'atac aeri de Granai el 2009: 250.000 missatges diplomàtic i 500.000 informes de l'exèrcit. Va ser el major paquet de documents secrets mai filtrats al públics. Molts d'ells van ser publicats per WikiLeaks o per altres pàgines entre l'abril i el novembre del 2010.[3]

Des de juliol de 2010 Manning va ser retinguda a la base dels Marines a Quantico, quedant en confinament en solitari de facto, entre altres restriccions, que causaren la commoció internacional. A l'abril del 2011 va ser traslladat a Fort Leavenworth, on podia interaccionar amb altres detinguts.[4] Al febrer del 2013 es declarà culpable de 10 dels 22 càrrecs, la qual cosa li podria comportar una condemna de fins a 20 anys.[5] El judici per la resta de càrrecs, incloent-hi el d'ajut a l'enemic, començà el 3 de juny del 2013.[6] El 30 de juliol del 2013, Manning va ser considerada no culpable d'ajudar a l'enemic; però condemnada per les altres 19 acusacions.[7]

Les reaccions a la seva detenció van ser variades; i diversos comentadors es centraren en perquè un aparentment infeliç soldat ras de l'exèrcit tenia accés a material classificat, i perquè les mesures de seguretat no van evitar aquesta descàrrega no autoritzada.[8]

El 21 d'agost del 2013 va ser condemnada per un Tribunal Militar a 35 anys de presó i a ser expulsada de l'exèrcit amb deshonor per la filtració de més de 700.000 documents classificats al portal Wikileaks; després que a finals de juliol fos considerada culpable de diverses violacions de la llei d'espionatge, robatori d'informació governamental i abús de la seva posició d'analista a l'Iraq.[9]

Manning va emetre un comunicat el 22 d'agost de 2013 anunciant que tenia la intenció de sotmetre's a una reassignació de sexe perquè es considera a si mateixa una dona. Va indicar que a partir d'ara el seu nom passava a ser "Chelsea E. Manning".[10]

El 18 de gener de 2017 el president nord-americà, Barack Obama, commutà la pena a l'exsoldat Chelsea Manning, després de passar gairebé quatre anys a la presó militar de Fort Leavenworth (Kansas).[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chelsea Manning Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Savage, Charlie «Manning Acquitted of Aiding the Enemy». New York Times, 30-07-2013 [Consulta: 30 juliol 2013].
  2. Nicks, September 23, 2010.
  3. Leigh and Harding 2011, pp. 194ff, 211.
  4. For the letter from the legal scholars, see Ackerman, Bruce and Benkler, Yochai. "Private Manning’s Humiliation", The New York Review of Books. Retrieved April 5, 2011 (see a later correction here).
  5. "Judge accepts Manning's guilty pleas in WikiLeaks case", CBS News, February 28, 2013.
  6. Julie Tate and Ellen Nakashima, "Bradley Manning court-martial opens", The Washington Post, June 3, 2013.
  7. RT: Manning not guilty of aiding the enemy, faces 100+ yrs in jail on other charges
  8. For the comparisons, see Nicks 2012, p. 3, and for the Arab Spring, see pp. 212–216.
    • For the "access to sensitive material" questions, see "The right response to WikiLeaks", The Washington Post, editorial, November 30, 2010; Greenwald, June 18, 2010; and Nicks 2012, pp. 116–117: "Though he was a lowly private in the chain of command, the digitization of classified communications and the government's twenty-first century information-sharing initiatives conspired to him give unprecedented access to state secrets."
  9. «Condemnat a 35 anys de presó el soldat dels Wikileaks». www.naciodigital.cat. [Consulta: 22 agost 2013].
  10. «Bradley Manning es vol convertir en una dona». Diari ARA, 22-08-2013.
  11. «Obama commuta la pena a Chelsea Manning, font de WikiLeaks». El nacional.cat, 18-01-2017.