Chenevixita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralChenevixita
Chenevixite-113790.jpg
Cristalls de chenevixita de Nova Gal·les del Sud (Austràlia)
Fórmula química Cu2Fe23+(AsO4)2(OH)4
Localitat tipus Wheal Gorland, mines de St. Day United (Poldice Mines), Gwennap, Cornualla, Anglaterra
Classificació
Categoria arsenats
Nickel-Strunz 10a ed. 8.DD.05
Nickel-Strunz 9a ed. 8.DD.05
Nickel-Strunz 8a ed. VII/D.16
Dana 42.7.10.1
Heys 20.1.15
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Estructura cristal·lina a = 5,7012Å; b = 5,1801Å; c = 29,265Å; β = 89,99°
Simetria 2/m - prismàtica
Color verd oliva, groc-verd, verd fosc
Macles observades en una escala molt fina
Exfoliació no observada
Fractura subconcoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 3,5 a 4,5
Color de la ratlla groc verdós
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 4,38 g/cm3 (mesurada); 4,40 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,920 nβ = 1,960 nγ = 2,040
Birefringència δ = 0,120
Pleocroisme feble
Angle 2V calculat: 73°
Dispersió òptica no en té
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1866
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La chenevixita és un mineral de la classe dels arsenats. Rep el seu nom de Richard Chenevix (1774-1830), químic francès French chemist, analista d'un arsenat de coure i ferro de Cornualla l'any 1801, el qual més tard es va demostrar que era la chenevixita.

Característiques[modifica]

La chenevixita és un arsenat de fórmula química Cu2Fe23+(AsO4)2(OH)4. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3,5 i 4,5. És l'anàleg amb Fe3+ de la luetheïta, amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chenevixita pertany a "08.DD - Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO4 = 2:1" juntament amb els següents minerals: luetheïta, acrocordita, guanacoïta, aheylita, calcosiderita, faustita, planerita, turquesa, afmita, childrenita, eosforita i ernstita.

Formació i jaciments[modifica]

Es tracta d'un mineral secundari relativament rar, en general poc visible a les zones oxidades d'alguns dipòsits de minerals polimetàl·lics hidrotermals. Va ser descoberta l'any 1866 a Wheal Gorland, a les mines de St. Day United, a Gwennap (Cornualla, Anglaterra). A dins dels territoris de parla catalana se n'ha descrit la chenevixita a tres indrets de la província de Castelló, a la Comunitat Valenciana: a la mina Amorosa i a la mina Cueva de la Guerra Antigua, a Vilafermosa, i a la mina Lealtad, a Xóvar.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chenevixita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Chenevixite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 setembre 2016].
  2. «Chenevixite-Luetheite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 setembre 2016].