Cheng Dawei
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (zh) 程大位  3 maig 1533 (Gregorià) Comtat de Xiuning (Ming) | ||
| Mort | 18 setembre 1606 (73 anys) | ||
| Residència | Antiga residència de Cheng Dawei | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | matemàtic, escriptor | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Cheng Dawei (xinès: 程大位) (Comtat de Xiuning, 3 de maig de 1533 (Gregorià) - 18 de setembre de 1606), a vegades escrit Da Wei Cheng o Ch'eng Ta-wei, va ser un matemàtic xinès.
Vida i obra
[modifica]Cheng va néixer a Xiuning (actual Huangshan), província d'Anhui. Des de jove, va ser un comerciant que va viatjar per diferents indrets de la regió del Iang-Tsé[1] i sempre es va esforçar per trobar llibres de matemàtiques o contactar amb mestres que en sabessin.[2] Amb tota aquesta experiència va anar creant de forma gradual i sistemàtica la seva pròpia col·lecció de problemes aritmètics.[3]
Quan es va retirar del comerç, va escriure i publicar el seu llibre pel qual és més conegut: el Suanfa tongzong (Tractat de mètodes de càlcul) (1592). Es diu que va tenir tan èxit i en va vendre tantes còpies que el preu del paper va pujar de forma considerable i que, davant de tan lucratiu negoci, en van aparèixer un munt de còpies pirates plenes de errors.[4] El llibre va saltar les fronteres per estendre's per Corea i Japó i, més tard, per Europa, convertint-se en tot un clàssic del càlcul amb àbac.[5]
El llibre està compost per una col·lecció de 595 problemes distribuïts en 17 capítols escrits en forma molt literària (està escrit en vers), en els quals tracta tots els temes tradicionals de la matemàtica xinesa de l'època: com aprendre i ensenyar a fer càlculs, significat dels termes aritmètics, mística dels nombres, càlculs amb l'àbac o amb taules que cal aprendre de memòria, curiositats i entreteniments matemàtics i història de les matemàtiques.[6]
Sis anys més tard, va publicar una versió abreviada d'aquest llibre, amb el títol de Suanfa zuanyao (Compendi de mètodes de càlcul) (1598).[4]
A l'antiga residència de Cheng al carrer Qianyuan de la ciutat de Huangshan hi ha actualment un museu que conté una notable col·lecció d'abacs de totes les èpoques, juntament amb un considerable nombre de materials relacionats amb l'àbac.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Binglun, 1996, p. 335-336.
- ↑ Liu, 1994, p. 104.
- ↑ Martzloff, 1997, p. 159.
- ↑ 4,0 4,1 Engelfriet i Man-Keung, 2001, p. 287.
- ↑ Binglun, 1996, p. 327.
- ↑ Martzloff, 1997, p. 161.
- ↑ 曹, 2014, p. x.
Bibliografia
[modifica]- Binglun, Zhang. «A Preliminary Analysis of Scientific Development and its Causes in Anhui Province during The Ming and Qing Dynasties». A: Fan Dainian, Robert S. Cohen (eds.). Chinese Studies in the History and Philosophy of Science and Technology (en anglès). Kluwer Academic, 1996, p. 327-344. ISBN 0-7923-3463-9.
- Bréard, Andrea «What Diagrams Argue in Late Imperial Chinese Combinatorial Texts» (en anglès). Early Science and Medicine, Vol. 20, Num. 3, 2015, pàg. 241-264. DOI: 10.1163/15733823-00203p02. ISSN: 1383-7427.
- Engelfriet, Peter; Man-Keung, Siu. «Xu Guangqi's Attemps to Integrate Western and Chinese Mathematics». A: Catherine Jami, Peter Engelfriet, Gregory Blue (eds.). Statecraft and Intellectual Renewal in Late Ming China (en anglès). Brill, 2001, p. 279-310. ISBN 90-04-12058-0.
- Liu, Dun «400 years of the history of mathematics in China - an introduction to the major historians of mathematics since 1592» (en anglès). Historia Scientiarum, Vol. 53, Num. 4(2), 1994, pàg. 103-111. ISSN: 0285-4821.
- Martzloff, Jean Claude. «Cheng Dawei». A: A History of Chinese Mathematics (en anglès). Springer, 1997, p. 159-164. ISBN 978-3-540-33782-9.
- 曹, 飞翔 «黄山程大位故居存消防隐患 古建筑保护敲警钟» (en xinès). 安徽商报, 24 gener, 2014. Arxivat de l'original el 2021-07-26 [Consulta: 12 juliol 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Cheng Dawei» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.