Txernikovita
 Txernikovita | |
|---|---|
 Txernikovita de la pedrera Rockelmann, a Schwarzenberg (Alemanya) | |
| Fórmula química | (H₃O)₂(UO₂)₂(PO₄)₂·6H₂O |
| Epònim | Andrei A. Chernikov (en)   |
| Localitat tipus | dipòsit d'urani de Karakat, muntanyes de Karamazar, Adrasman, Província de Sughd, Tadjikistan |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.EB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.EB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/E.02 |
| Dana | 40.2a.19.1 |
| Heys | 19.11.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,03Å; c = 9,03Å; |
| Color | groc clar |
| Exfoliació | perfecta |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blan cgroguenc |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,579 nε = 1,568 |
| Birefringència | δ = 0,011 |
Mineral radioactiu  | |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Any d'aprovació | 1988 |
| Símbol | Ckv |
| Referències | [1] |
La txernikovita, o chernikovita,[2] és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la metaautunita. Va rebre el seu nom l'any 1988 per Daniel Atencio en honor d'Andrei Andreevich Chernikov.
Característiques[modifica]
La txernikovita és un fosfat de fórmula química (H₃O)₂(UO₂)₂(PO₄)₂·6H₂O. És el més senzill fosfat d'uranil vàlid. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba com a cristalls en forma de plaques fines, allargades al llarg de [010]; com inclusions orientades en autunita i metaautunita.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la txernikovita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, meta-ankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1988 al dipòsit d'urani de Karakat, a les muntanyes de Karamazar, a Adrasman (Província de Sughd, Tadjikistan). Sol trobar-se associada a altres minerals com: autunita, metaautunita, uranofana, uranofana-β, fosfuranilita, torbernita, metatorbernita i haiweeïta.[3]
La txernikovita també pot produir-se a través de la biomineralització derivada de l'activitat de l'enzim fosfatasa d'alguns bacteris. Diverses espècies del gènere Serratia formen biopel·lícules que promouen la precipitació d'aquest mineral i eliminen elements radioactius de l'ambient; fins al 85% de cobalt-60 i el 97% de cesi-137 per substitució protònica en aquest mineral.[4] Aquest procés no presenta limitacions de saturació per a les cèl·lules, que poden acumular fins a diverses vegades el seu propi pes en forma de radionúclids precipitats, fet que esdevé una opció molt valuosa en tècniques de bioremediació de residus radioactius.[5]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txernikovita |
- ↑ «Chernikovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 agost 2016].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 85. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 22 agost 2016].
- ↑ 3,0 3,1 «Chernikovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 agost 2016].
- ↑ Martinez, R.J; Beazley, M.J; Sobecky, P.A «Phosphate-Mediated Remediation of Metals and Radionuclides» (Web) (en anglès). Advances in Ecology. Hindawi Publishing, 2014. DOI: 10.1155/2014/786929.
- ↑ Francis, A.J; Nancharaiah, Y.V. «9. In situ and ex situ bioremediation of radionuclide-contaminated soils at nuclear and NORM sites». A: Environmental Remediation and Restoration of Contaminated Nuclear and Norm Sites (PDF) (en anglès). Elsevier, 2015, p. 185–236 (Woodhead Publishing Series in Energy). DOI 10.1016/B978-1-78242-231-0.00009-0. ISBN 978-1-78242-231-0.