Vés al contingut

Chiara Ingrao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChiara Ingrao
Biografia
Naixement25 abril 1949 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Diputada de la República d'Itàlia
22 abril 1992 – 14 abril 1994
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaFeminisme i pacifisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, política, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Democràtic de l'Esquerra Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPietro Ingrao Modifica el valor a Wikidata  i Laura Lombardo Radice Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm5418027 Goodreads (autor): 7449338 Modifica el valor a Wikidata

Chiara Ingrao (Roma, 25 d'abril de 1949) és una política italiana, feminista, pacifista, sindicalista i escriptora.[1]

Biografia

[modifica]

Filla de l'expresident de la Cambra de Diputats, Pietro Ingrao[2] i de la també política Laura Lombardo Radice,[3] és llicenciada en literatura estrangera i traductora i intèrpret qualificada. De molt jove es va iniciar en el moviment estudiantil del 1968 i en el moviment feminista del la dècada de 1970. Com a funcionària de la Confederació General Italiana del Treball (CGIL), del 1973 al 1980, va impulsar els primers grups de coordinació femenina dins del sindicat. Aquelles experiències li van servir d'inspiració per a la seva novel·la del 2009 Dita di dama,[4] que va guanyar el Premi Alessandro Tassoni el 2010 i que des del 2017 ha estat posada en escena repetidament per Laura Pozone i Massimiliano Loizzi.[5]

Des del 1980 al 1983, Ingrao va col·laborar amb la RAI en l'edició i direcció dels programes de ràdio Noi Voi Loro Donna i Ora D.[6] Posteriorment, va participar en els moviments pacifistes European Nuclear Disarmament, 10 March (dels quals va ser una de les fundadores), 1990: Time for Peace i com a portaveu de l'Associació per la Pau.[7] Aquell mateix any, va ser una dels sis pacifistes italians en missió de pau a Bagdad per a l'alliberament —que va concloure positivament— de 70 hostatges italians; també va contribuir a les primeres iniciatives conjuntes entre pacifistes israelians i palestins, i al moviment contra la guerra a l'Iraq.[8] Més tard, va recollir aquestes experiències al llibre Salaam Shalom - Diari de Jerusalem, Bagdad i altres conflictes.[9][10]

El 1992 va ser elegida a la Cambra de Diputats, on va romandre fins al 1994.[11] Candidata de nou per a la circumscripció uninominal de Roma Val Melaina,[12] va ser derrotada pel candidat de centredreta Fabrizio Sacerdoti. Va participar activament en el moviment per la pau als Balcans i va ser una de les promotores de la Taula de Coordinació per a la gestió de l'ajuda a les poblacions de l'antiga Iugoslàvia. Del 1997 al 2001 va ser consultora internacional del Departament per a la Igualtat d'Oportunitats i membre del Comitè Interministerial de Drets Humans.[13]

El 2003, després de la mort de la seva mare, Laura Lombardo Radice, en va recopilar els escrits i va relatar-ne la història personal al llibre Soltanto una vita.[14] El 2008, va publicar la novel·la Il resto è silenzio, ambientada a Bòsnia i Hercegovina a la dècada de 1990.[15][16] El 2014, es va publicar el seu primer llibre infantil, Habiba la Magica, seguit el 2018 pel recull de cançons infantils Mal di paura. Posteriorment, ha participat principalment en escoles i com a dinamitzadora cultural.[17][18][19]

Obres principals

[modifica]
  • Né indifesa né in divisa. Gruppo misto-Sinistra indipendente Regione Lazio, 1988. 
  • Ingrao, Chiara. Salaam Shalom – Diario da Gerusalemme, Baghdad e altri conflitti. Datanews, 1993. 
  • Donne 2000: a cinque anni dalla conferenza mondiale di Pechino. Le cose fatte, gli ostacoli incontrati, le cose da fare. Presidenza del Consiglio dei ministri, Dipartimento per le Pari Opportunità, 2001. 
  • Diritti e rovesci – I diritti umani dal punto di vista delle donne. AIDOS, 2001. 
  • Lombardo Radice, Laura; Chiara Ingrao. Soltanto una vita. Baldini Castoldi Dalai, 2005. 
  • Il resto è silenzio (Baldini Castoldi Dalai, 2005)
  • Ingrao, Chiara. Il resto è silenzio. Baldini Castoldi Dalai, 2007. 
  • Ingrao, Chiara. Dita di dama. La Tartaruga, 2009. 
  • Chiara Ingrao, Habiba la magica, Coccole Books, 2014
  • Chiara Ingrao, 'Mal di paura', Edizioni corsare, 2018.
  • Migrante per sempre (Baldini + Castoldi, 2019).
  • La vita è un profumo: canto a due voci, amb Blessing i Giovanna Calciati (Milano: Baldini + Castoldi, 2025).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Chiara Ingrao» (en italià), 07-04-2018. [Consulta: 23 novembre 2025].
  2. ↑ Losito, Antonio. «Chiara Ingrao. Il ricordo di mio padre.» (en italià), 17-03-2023. [Consulta: 23 novembre 2025].
  3. ↑ «enciclopedia delle donne: Lombardo Radice Laura» (en italià). [Consulta: 23 novembre 2025].
  4. ↑ «Dita di dama | La nave di Teseo» (en italià). [Consulta: 23 novembre 2025].
  5. ↑ «Dita di Dama | Teatro della Cooperativa» (en italià). [Consulta: 23 novembre 2025].
  6. ↑ «Noi voi loro donna - Il lavoro in fabbrica». [Consulta: 25 novembre 2025].
  7. ↑ «Pacifismo - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 23 novembre 2025].
  8. ↑ «La prima guerra in Iraq – Pace in Movimento» (en italià). [Consulta: 23 novembre 2025].
  9. ↑ LETTERATE, SIL-SOCIETÀ DELLE. «Le personagge di Chiara Ingrao» (en italià), 03-09-2011. [Consulta: 23 novembre 2025].
  10. ↑ «Nei luoghi del conflitto» (en italià). Pace movimento. [Consulta: 24 novembre 2025].
  11. ↑ deputati, Camera dei. «Chiara Ingrao / Deputati / Camera dei deputati - Portale storico». Arxivat de l'original el 2025-04-21. [Consulta: 23 novembre 2025].
  12. ↑ «Val Melaina» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2025].
  13. ↑ «Chiara Ingrao» (en italià), 07-04-2018. [Consulta: 23 novembre 2025].
  14. ↑ «Una vita, soltanto una vita: Anzitutto il novecento» (en italià). Piero Sansonetti, 2003. [Consulta: 22 novembre 2925].
  15. ↑ «Il resto è silenzio. Guerre di ieri e di oggi» (en italià). [Consulta: 23 novembre 2025].
  16. ↑ Charbonnier, Rita. «Cinque domande a Chiara Ingrao» (en italià), 15-11-2010. [Consulta: 23 novembre 2025].
  17. ↑ Marino, Natalia. «Flashback 1968 - Patria Indipendente • ANPI» (en italià), 22-03-2018. [Consulta: 23 novembre 2025].
  18. ↑ admin. «Chiara Ingrao: «Il “cattivismo” cresce perché si è meno umani»» (en italià), 30-04-2019. [Consulta: 23 novembre 2025].
  19. ↑ Radicale, Radio. «Intervista a Chiara Ingrao sul libro "La vita è un profumo. Canto a due voci"» (en italià), 10-10-2025. [Consulta: 24 novembre 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chiara_Ingrao&oldid=36623015»