Chillador

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'instrument musicalChillador
Chillador. Bueno, Cuzco (Perú). MDMB 825.JPG
Chillador. Bueno, Cuzco (Perú), actualment al Museu de la Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstrument de corda pinçada i necked bowl lutes (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El chillador és un instrument musical de la família dels cordòfons de corda pinçada. És una varietat morfològica del charango.

Organologia[modifica]

Consta de quatre o cinc ordres amb cordes de metall (de vuit a dotze). El perímetre de la taula harmònica és en forma de vuit i la superfície és plana. L'obertura acústica és circular. El riscle pot ser paral·lel o inclinat. El fons i el claviller són plans. El diapasó està sobreposat a la taula harmònica i conté 15 o 16 trasts fixos. El pont té sistema de lligat. Els materials emprats en la seva construcció poden ser:

La decoració està feta amb marqueteria i pot tenir caoba i peces d'os incrustades en pasta.

Afinacions i temperaments[modifica]

Les afinacions (de dreta a esquerra del mànec) varien segons la zona geogràfica i els ordres o tipologia del chillador.[1]

  • Temple Diablo o Sirena: B4, E5, B4, G5, D5 (tonalitat de E menor). Per a chillador de Puno i Cusco de cinc ordres amb tres cordes melòdiques dobles i dues de triples en disposició 2, 3, 2, 3, 2.
  • Temple Corazón: B4, E5, B4, G5/4/5, D5. Cinc ordres en disposició 2, 3, 2, 3, 2 (alçada variable). A les comunitats Aymara de l'altiplà de Puno.
  • Temple de Capachica: G#5, D#5, B, F#5, C#5. Per a Charango Khirki o Quirquincho de Capachica. Cinc ordres en disposició 3, 1, 3, 2, 1 (alçada variable). A les comunitats de Capachica.
  • Temple Caneño: G5, D5, Bb4, F5/4/5 (alçada variable). Per a Chillador Caneño. A comunitats de províncies "altes" de Cusco.
  • Temple Sirena o Temple de Kashua: G5, G5, G5/4/5, Eb5, Bb4 (C menor o alçada variable). Per a Chillador de Kashua de Canas. Cinc ordres en disposició 3,2,3,2,2. Per a les comunitats de la regió de Canas, Cusco.
  • Temple Bandurria: B4, E5, B4, G5/4/5, D5/4/5 (tonalitat de E menor, variable). Per a Charangos i Chilladores cusqueños. Cinc ordres en disposició 3,3,3,3,3. A les comunitats de Canchis y Quispicanchis, Cusco.

Marc històric i geogràfic[modifica]

El terme chillador fa referència al so que projecta el rasgueig de les cordes en l'acompanyament. Aquesta denominació de l'instrument s'empra a la zona de la Meseta del Collao, a la zona sud dels Andes, que abarca el Perú des de Canas (Cusco), d'ètnia quítxua, fins a la Regió de Puno, d'ètnia Aymara, arribant també a algunes parts de Bolívia.[2] Segons Carlos Vega[3] aquest instrument procedeix de Tacna, i ha tingut una funció principalment festiva, integrant-se assíduament en conjunts tradicionals. A mitjan segle XX començà també a formar part de l'expressió socio-cultural mestissa i urbana, com és el cas de les estudiantinas i altres grups instrumentals mixtes.[1]

Lutiers[modifica]

  • Bueno. Cuzco, Perú. (ca. 1960)
  • Eusebio Chicata, Ayaviri (Melgar,Puno), Perú.
  • Timoteo Abarca. Arequipa, Perú. (ca. 1960)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Ponce Valdivia, Omar. «El Chillador del Altiplano Peruano». CharangoPerú.com. [Consulta: 30 octubre 2013].
  2. «Oxford Music Online». Oxford University Press. [Consulta: 30 octubre 2013].
  3. Vega, Carlos. Los instrumentos aborígenes y criollos de la Argentina. Argentina: Centurión, 1946. 

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chillador
  • Museu de la Música 1/Catàleg d'instruments. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Regidoria d'Edicions i Publicacions, 1991. ISBN 84-7609-455-8. 
  • Vásquez, Chalena. Historia de la música en el Perú. Fascículo para Educación por el Arte. Ministerio de Educación del Perú, 2008.