Chiquinha Gonzaga

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaChiquinha Gonzaga
Chiquinha 6a.jpg
Biografia
Naixement (pt-br) Francisca Edwiges Neves Gonzaga
17 octubre 1847
Rio de Janeiro
Mort 28 febrer 1935 (87 anys)
Rio de Janeiro
Altres noms Chiquinha Gonzaga
Activitat
Ocupació Compositora, directora d'orquestra, música i pianista
Gènere artístic Xoro
Instrument Piano
Obra
Obres destacables Q10396485 Tradueix
Modifica dades a Wikidata

Francisca Edwiges Neves Gonzaga, més coneguda com Chiquinha Gonzaga (Rio de Janeiro 17 d'octubre de 1847 - 28 de febrer de 1935) va ser una figura molt important per a la societat brasilera, tant en l'àmbit cultural com en el de la lluita pels drets socials. La seva biografia és inusual en una dona de la seva època i reflecteix una forta personalitat i un esperit lluitador que fan d'ella un personatge importatíssim per a la música i la història brasilera.

Va ser pianista, compositora i directora d'orquestra, pionera en diversos aspectes: la primera dona a tocar i compondre xoro, la primera autora d'una marxa de carnaval (Ô abre alas, 1899) i la primera dona a dirigir una orquestra al Brasil. La seva música va ser de gran rellevància en la configuració de la música popular brasilera.

Chiquinha Gonzaga a l'any 1877, amb 30 anys d'edat

Al Passeio Público de Rio de Janeiro hi ha una estàtua en el seu honor, construïda per l'escultor Honorius Peçanha. En maig de l'any 2012 es va proclamar al Brasil el Dia Nacional de la Música Popular Brasilera, que coincideix amb la data del seu aniversari.

Biografia[modifica]

Chiquinha Gonzaga era filla de José Basileu Gonzaga, militar blanc de família adinerada, i de Rosa Maria Neves de Lima, una mulata filla d'esclaus. El seu fadrí era Luís Alves de Lima e Silva, duc de Caxias. Va rebre una bona educació gràcies a la bona situació de la família paterna. Entre altres matèries, rebia classes de piano, i així la música es va convertir en la seva gran afició. Als 11 anys va compondre la seva primera obra, Canção dos Pastores ('cant dels pastors'), de temàtica nadalenca.

Als 16 anys, per decisió paterna, es va casar amb Jacinto Ribeiro do Amaral, un alt càrrec de la Marina Imperial. Va ser un matrimoni turbulent: Chiquinha va haver de lluitar per poder fer música, ja que el seu marit li prohibia aquesta ocupació i la humiliava constantment. Reclosa en el vaixell on ell treballava, ella va decidir separar-se'n, cosa que va ser un escàndol en l'època. Dels tres fills que varen tindre, ella només pogué fer-se càrrec del més gran, João Gualberto.

La separació li va causar el repudi per part del seu pare, que no va voler saber res més d'ella. Temps després, Chiquinha es va reencontrar amb un amor de joventut, l'enginyer João Batista de Carvalho. Va viure molts anys amb ell i varen tindre una filla: Alice Maria. Aquesta unió també va acabar malament i no va poder quedar-se amb la custòdia d'Alice. Però a pesar de només poder criar un dels seus quatre fills, va estar en contacte amb tots quatre al llarg de tota la vida.

Serà amb 52 anys quan s'enamorarà del jove João Batista Fernandes Lage, que només en tenia 16. Aquest amor secret va durar fins a la mort de Chiquinha, i va ser descobert pòstumament, ja que en vida ella el va adoptar com a fill per no crear sospites, ja que hauria sigut vist molt malament i probablement hauria afectat negativament la seva brillant carrera artística.

Carrera[modifica]

Després de les seves separacions, Chiquinha, dona, criant en solitari un fill, amb tot el prejudici que allò significava, es va llançar a guanyar-se la vida com a música independent. Per sobreviure tocava en tendes d'instruments i donava classes particulars. També va tocar al grup de xoro del flautista Joaquim Collado: entrà en un espai fins al moment reservat per a homes.

El seu primer èxit va arribar amb la publicació de la seva polca Atraente, l'any 1877. Gràcies al suport que això li va donar, es va decidir a compondre música per al teatre, estrenà al 1885 l'opereta A corte na roça al Teatre Príncep Imperial. El seu èxit més gran en el teatre va arribar l'any 1911, amb l'opereta Forrobodó, que és, actualment, la peça d'aquest tipus més representada en la història del Brasil.

Al 1899 compon Ô abre alas, considerada la primera marxa de carnaval. És el punt de partida d'una àmplia tradició posterior de música carnavalesca.

Entre 1902 i 1910 Chiquinha viatja en diverses ocasions a Europa, i obté gran èxit principalment a Portugal.

Al 1914 interpreta, juntament amb la seva amiga Nair de Tefé von Hoonholtz, primera dama del país, el seu tango Corta-jaca al Palau de Catete, fet ple de controvèrsia per la representació de música popular en un espai de representació política.

És fundadora, a l'any 1917, de la Societat Brasilera d'Autors Teatrals (SBAT), primera societat del país per a la protecció dels drets autorals.

L'any 1933, amb 85 anys d'edat, compon la seva última partitura impresa: Maria. Dos anys després mor, el 28 de febrer de 1935.

Importància[modifica]

El personatge de Chiquinha trenca amb molts dels motlles que defineixen la societat del segle XIX i, per tant, és peça clau per a explicar canvis posteriors. El patriarcat i l'eurocentrisme que han marcat i segueixen marcant la història de la música occidental col·loquen Chiquinha en una posició absolutament perifèrica per les seves condicions de dona i de llatinoamericana. A més, la seva música s'emmarca en un moment en què a Europa es debat la separació entre música culta i música popular, i els nacionalismes posicionen políticament els compositors. Chiquinha trenca deliberadament les barreres que separen música culta i popular i, a més, és creadora d'identitat en la cultura brasilera.

La seva lluita política no queda al marge de la música, com resta clar amb accions com vendre partitures amb el fi de recaptar fons per a la Confederació Llibertadora. Lluita activament per l'abolició de l'esclavitud, que s'aconsegueix l'any 1888 amb la Llei Àurea; per la proclamació de la República, l'any 1889; i és una líder important del moviment sufragista.

La seva producció és enorme: va compondre música per a 77 peces teatrals, i compta amb més de dues mil composicions en gèneres diferents: valsos, polques, tangos, lundus, maxixes, fados, quadrilles, masurques, xoros i serenates.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chiquinha Gonzaga Modifica l'enllaç a Wikidata