Chiquitano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaChiquitano
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Autòcton deDepartament de Santa Cruz i Mato Grosso Modifica el valor a Wikidata
EstatBolívia i Brasil Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües macrogê Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cax Modifica el valor a Wikidata
Glottologchiq1248 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecax Modifica el valor a Wikidata
UNESCO585 Modifica el valor a Wikidata
IETFcax Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages1452 Modifica el valor a Wikidata

El chiquitano, chiquito o besɨro és una llengua indígena, originària dels Llanos de Chiquitos i el Chaco bolivià, parlada actualment pels chiquitanos a les províncies de Ñuflo de Chávez, Velasco, Sandoval, Busch, Ichilo i Chiquitos del departament de Santa Cruz, Iténez del departament de Beni, així com en alguns municipis brasilers.[1]

Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el besiro és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.[2] Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009.[3]

Ús i distribució[modifica]

L'avaluació delnombre de parlants varia molt d'una font a una altra. S'estima que hi ha uns 20.000 parlants competents, encara que el grup ètnic chiquitano posseeix entre 47.000 i 60.000 individus.[1] Si es basa en el major nombre, quedaria com la quarta llengua indígena més parlada de Bolívia després del quítxua, l'aimara i el chiriguano.

Dialectes i variants[modifica]

Es distingeixen tres grans dialectes del chiquitano:

  • el de les zones de Concepción i Lomerío (Ñuflo de Chávez), San Rafael, Santa Ana i Sant José (Velasco);
  • el de la zona de San Javierito (Velasco), i
  • el de la zona de San Miguel (Velasco), que és el més diferenciat de la resta.[4]

Estudis i normalització[modifica]

Es fa servir un alfabet normalitzat per a la seva escriptura[5] i s'han escrit gramàtiques des de l'època colonial. Per exemple, n'hi ha una de 1993, escrita per Jesús Galeote.[6]

Classificació[modifica]

Considerada per alguns una llengua aïllada, se l'ha relacionat amb la macrofamilia gê.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Alain Fabre (2000): «Chiquitano», en el Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos.
  2. Bolivia: Decreto Supremo Nº 25894, 11 de septiembre de 2000
  3. Constitución Política de Bolivia
  4. Xavier Albó: «Bolivia plurilingüe», en Cuadernos de Investigación, 44. La Paz: CIPCA/UNICEF, 1995.
  5. Pablino Parapaino Castro, et al.: Guía del alfabeto besiro. La Paz: Ministerio de Educación, Viceministerio de Educación Escolarizada y Alternativa, 2003.
  6. Jesús Galeote Tormo: Manitana auqui besüro. Gramática moderna de la lengua chiquitana y vocabulario. Santa Cruz de la Sierra: Centro de Estudios Chiquitanos, 1993.
  7. Áurea Cavalcante Santana: «Comparações preliminares entre a língua chiquitano (Brasil/Bolívia) e o proto-jê. Ponencia en el 52º Congreso Internacional de Americanistas, en Sevilla, julio de 2006.