Fumarell carablanc
Chlidonias hybrida  | |
|---|---|
.jpg) Exemplars adults. | |
| Dades | |
| Pes | 90 g (pes adult, mascle) 78 g (pes adult, femella) |
| Envergadura | 67 cm |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694764 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Laridae |
| Gènere | Chlidonias |
| Espècie | Chlidonias hybrida (Pallas, 1811) |
| Tipus taxonòmic | Chlidonias |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Sterna hybrida |
| Subespècies | |
| Distribució | |
 | |
.jpg)
.jpg)
El fumarell/fumadell carablanc (Chlidonias hybridus) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caradriformes que presenta un port semblant al dels xatracs.
Morfologia[modifica]
- Fa 24 cm de llargària.
- És d'aspecte una mica més massís que els xatracs.
- Presenta a l'estiu la part superior del cap negra, vorejada d'una banda ampla blanca als costats, i la resta de les parts superiors, de color gris blavós. Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua. El bec i les potes són d'un vermell carminat.
- A l'hivern el bec s'ennegreix mentre que la resta del cos s'aclareix, i, aleshores, es fa molt difícil de distingir del fumarell negre.
- Té la cua menys forcada que els xatracs i, més aviat, escotada.
Subespècies[modifica]
- Chlidonias hybridus hybridus (Euràsia)
- Chlidonias hybridus delalandii (Àfrica Oriental i Austral)
- Chlidonias hybridus javanicus (des de Java fins a Austràlia).
Reproducció[modifica]
Mascle i femella construeixen una plataforma flotant en masses d'aigua dolça amb vegetals (tant macròfits com canyes) i, al juny-juliol, la femella la utilitza per dipositar-hi 2 o 4 ous de color verdós clapejats de negre. Els dos progenitors coven els ous durant 14-18 dies i, també, tots dos pares s'encarregaran de la vigilància dels petits, que volaran al cap de tres setmanes.
Es reprodueix al Delta de l'Ebre, a El Fondo i a Santa Pola, malgrat que antigament ho feia en altres zones humides.
Alimentació[modifica]
Sobre les aigües somes caça al vol libèl·lules. De vegades, també caça petits amfibis i peixos que atrapa en aigües dolces o salabroses mitjançant hàbils cabussades.[1]
Distribució geogràfica[modifica]
Viu a les 3/4 parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets de la resta d'Europa (la Camarga, llacs suïssos, etc.).
Costums[modifica]
Les poblacions tropicals són sedentàries, però les europees i asiàtiques hivernen a Àfrica i a l'Àsia meridional, respectivament.
És migrador estival freqüent als Països Catalans que pot observar-se durant les migracions, i sedentari (alguns individus poden quedar-se a hivernar en el sud del Principat de Catalunya i al País Valencià).
Per dormir es reuneixen en grans grups i dejorn s'escampen per menjar. En canvi, per niar, s'ajunten en colònies disperses on cerquen aigües dolces amb poca fondària i també arrossars o estanys que tinguin vegetació espessa.[2]
Observacions[modifica]
A causa de la seua preferència pels insectes, s'ha vist molt perjudicat per les fumigacions amb insecticides i pesticides que s'han dut a terme en anys passats i que han eliminat un gran nombre d'adults.
Referències[modifica]
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 120-121. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 59. ISBN 843150434X
Enllaços externs[modifica]
- Estudi de la població de fumarell carablanc al Principat de Catalunya. (català)
- Estudi de la població d'aquest ocell a Portugal. (portuguès)
- Identificació i hàbitat d'aquest ocell. (francès) i (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
- Fotografies d'aquest ocell. (anglès)
