Chogha Zanbil
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | ||||
| Tipus | Ciutat antiga i jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | província del Khuzestan (Iran) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Dades i xifres | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Àsia-Oceania insular | |||
| Data | 1979 (3a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) | |||
| Identificador | 113 | |||
| Patrimoni nacional de l'Iran | ||||
| Data | 26 gener 1970 | |||
| Identificador | 895 | |||
| Activitat | ||||
| Com arribar-hi | ۴۵ کیلومتری جنوب شرقی شوش | |||
| Lloc web | choghazanbil.ir | |||
Les ruïnes de Choga Zanbil van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 1979.
Història[modifica]
Choga Zanbil era un centre religiós de l'Imperi elamita, fundat cap a 1250 a. C. pel rei Untash-Naprisha en la ruta entre Anshan i Susa, amb el nom de Dur-Untash-Naprisha (fortalesa de Untash-Naprisha). Envoltada de tres muralles concèntriques, la ciutat santa va ser consagrada al déu nacional de Susa, Inshushinak.Chogha en lori Bakhtiari significa pujol.
El monument més important és un extraordinari zigurat, construït segons un mètode únic: en lloc d'estar format per terrasses superposades, els quatre pisos estan encaixats verticalment. El zigurat ocupa completament el recinte interior, i va ser construït sobre un temple quadrat anterior, també erigit per Untash-Naprisha. És un dels dos zigurats que s'han conservat fins als nostres dies fora de Mesopotàmia, i un dels millor conservats.
A la zona intermèdia es troben onze temples dedicats a déus menors. Es creï els plans originals incloïen la construcció de vint-i-dos temples, però la mort del rei va interrompre les obres.
A la zona exterior, al sud-est, es va construir un barri real amb palaus; les cinc tombes reals subterrànies descobertes baix un dels palaus contenen restes incinerades segons una pràctica similar a les dels hitites i hurritas, però que no es troba en la tradició elamita. És possible que es tractés d'una dinastia d'origen estranger, potser en relació amb grups primitius indoeuropeus. Prop dels palaus s'ha descobert un temple dedicat a Nusku, déu mesopotàmic del foc.
Aparentment, la ciutat pròpiament aquesta no va arribar a ser construïda ni habitada; el lloc va ser abandonat ràpidament, potser a causa de l'extinció de la dinastia de Untash-Naprisha. La major part de les obres d'art realitzades per a la ciutat van ser transportades a Susa. El zigurat, no obstant això, es va mantenir actiu durant diversos segles, fins a la seva destrucció pel rei assiri Asurbanipal en 640 a. C. Alguns historiadors opinen que el gran nombre de temples i santuaris construïts en Choga Zanbil significa que Untash-Naprisha pretenia crear un nou centre religiós per reemplaçar a Susa i unificar els déus de l'alt i el baix Elam.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chogha Zanbil |
- Lloc oficial (En construcció)
- Choga-Zanbil guía de viatges i tours
- Tchogha Zanbil (UNESCO) (en anglès)