Chovanita
 Chovanita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb15-2xSb14+2xS36Ox (x ~ 0.2) |
| Epònim | Martin Chovan (en)   |
| Localitat tipus | Dúbrava, Comtat de Liptovský Mikuláš, Regió de Žilina, Eslovàquia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.35e |
| Dana | 3.10.4. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 48,189(48) Å; b = 4,1104(40) Å; c = 34,235(35) Å; β = 106,059(15)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | gris, negre |
| Exfoliació | bona, - paral·lela a l'eix c |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 6,029 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-055 |
| Any d'aprovació | 2009 |
| Símbol | Cov |
| Referències | [1] |
La chovanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor del professor Martin Chovan (n. 1946), destacat mineralogista eslovac del departament de Mineralogia i Petrologia de la Universitat Comenius, a Bratislava (Eslovàquia).
Característiques[modifica]
La chovanita és una sulfosal de fórmula química Pb15-2xSb14+2xS36Ox (x ~ 0.2). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2009 sent publicada per primera vegada el 2012. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la chovanita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al departament d'enginyeria de materials i física de la Universitat de Salzburg, a Salzburg (Àustria), amb el número de catàleg 14995, i al departament de mineralogia i petrologia del Museu Nacional de Praga (República Txeca), amb el número de catàleg p1p 13/2009.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la localitat de Dúbrava, dins el comtat de Liptovský Mikuláš, a la regió de Žilina (Eslovàquia). També ha estat descrita en altres localitats properes com Liptovské Kľačany i Partizánska Lupča, així com en altres indrets de la província de Lucca, a la Toscana (Itàlia).