Christian Ehrenfried Weigel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChristian Ehrenfried Weigel

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 maig 1748 Modifica el valor a Wikidata
Stralsund Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1831 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Greifswald Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAlter Friedhof (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (–1771) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohann Christian Polycarp Erxleben Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBotànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, botànic, professor d'universitat, farmacòleg, pteridòleg, micòleg Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Greifswald (1773–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralKarl Rudolphi Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaWeigel Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsChristian Ehrenfried von Weigel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

IPNI: 11496-1

Christian Ehrenfried Weigel (Stralsund, 24 de maig de 1748 - Greifswald, 8 d'agost de 1831) va ser un químic i naturalista alemany. Va estudiar a la Universitat Georg-August de Göttingen i va seguir minuciosament els cursos de Johann Christian Erxleben (1744-1777). Va ser diplomat l'any 1771. A partir del 1774, va ser professor de química, farmàcia, botànica, mineralogia a la Universitat Ernst-Moritz-Arndt von Greifswald.

Va desenvolupar, a més d'altres assumptes, un «condensador de flux» Gegenstromkühler l'any 1771, millorat més tard per Justus von Liebig (1803-1873), donant-se a conèixer amb el nom de circuit refrigerant de Liebig.

Abreviatura (botànica)[modifica]

L'abreviació Weigel s'usa per a indicar a Christian Ehrenfried Weigel com a autoritat en la descripció i classificació científica dels vegetals.[2]

Obra[modifica]

  • Flora Pomerano-Rugica. Gottl. Aug. Lange, Berolini Stralsundia et Lipsiae 1769 doi:10.5962/bhl.title.7041
  • ''Der Physischen Chemie Zweiter Teil, Dritte und aboca Abtheilung. Leipzig 1776
  • Gegengifte des Arseniks, giftigen Sublimats, Spangrüns und Bleies. 2n v. Greifswald 1782
  • Physische Untersuchungen über die Elektricität. Leipzig 1784 online
  • Einleitung zu allgemeinen Scheidekunst. Zweites Stück, Leipzig 1790 online
  • Magazin für Freunde der Naturlehre und Naturgeschichte, Scheidekunst, Land- und Stadtwirtschaft, Volks- und Staatsarznei. Vierter Band, Erstes Stück, Greifswald 1796 online

Honors[modifica]

L'any 1792, va ser designat membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

L'any 1806, Weigel rep el títol de la noblesa, adjuntant la partícula von al seu cognom.

L'any 1808, és designat metge de la mansió del rei de Suècia.

Eponimia[modifica]

Gènere botànic

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.