Christiane Nüsslein-Volhard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgChristiane Nüsslein-Volhard
Christiane Nüsslein-Volhard mg 4372 cropped.jpg
Naixement 20 d'octubre de 1942
Magdeburg
Residència Alemanyia
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Alma mater Universitat de Frankfurt
Es coneix per
  • Control genètic de l'embrió.
  • Cromosomes en Drosophila sp.
Ocupació Bioquímica
Premis Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències
Premi Albert Lasker d'Investigació Mèdica Bàsica
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia
Order of Merit of Baden-Württemberg
Grand Cross of the Order of Merit of the Federal Republic of Germany
Carus medal
Q1317104
Pour le Mérite
Ernst Schering Prize
Otto Warburg Medal
Louisa Gross Horwitz Prize
Q1205358
Goethe Plaque of the City of Frankfurt
Bavarian Maximilian Order for Science and Art
Alfred P. Sloan, Jr. Prize
Rosenstiel Award
Tesi Zur spezifischen Protein-Nukleinsäure-Wechselwirkung : die Bindung von RNS-Polymerase aus Escherichia coli an die Replikative-Form-DNS des Bakteriophagen fd und die Charakterisierung der Bindungsstellen (1974)
Director de tesi Heinz Schaller
Guardons
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995
Modifica dades a Wikidata
Premi Nobel
Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1995)

Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, Alemanya, 1942) és una bioquímica, biòloga molecular i genetista alemanya[1] guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 d'octubre de 1943 a la ciutat de Magdeburg, població situada a l'estat de Saxònia-Anhalt.[3][2] Inicialment va cursar estudis de biologia a la Universitat de Frankfurt,[3] canviant-los més endavant pels estudis de física i graduant-se finalment en bioquímica. El 1978 fou nomenada directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i des de 1985 és directora de la divisió genètica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen.[3]

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus.[1] Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment com a mosca del vinagre, una sèrie de gens que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversió en organismes especialitzats, aplicant-se perfectament en la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí identificar els 40.000 cromosomes d'aquesta mosca mitjançant el microscopi òptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 són importants i 140 essencials.[4]

Premi Nobel[modifica | modifica el codi]

El 1995 els tres científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament de l'embrió humà mitjançant l'estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster.[4]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (15811) Nüsslein-Volhard descobert el 10 de juliol de 1994 per Freimut Börngen.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Christiane Nüsslein-Volhard Stiftung (Christiane Nüsslein-Volhard Foundation)
  2. 2,0 2,1 Monjo, Jaume Baguñà. "Christiane Nüsslein-Volhard." Annals de medicina 95.1 (2012): 41-44.
  3. 3,0 3,1 3,2 Resnik, Jack, and Catherine May. "Christiane Nusslein-Volhard (1942-)." Embryo Project Encyclopedia (2014).
  4. 4,0 4,1 Nobel lecture by Nüsslein-Volhard
  5. «JPL Small-Body Database Browser». NASA. [Consulta: 8 maig 2008].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Von Genen und Embryonen. Reclam, 2004, ISBN 3-15-018262-X
  • Das Werden des Lebens – Wie Gene die Entwicklung steuern. Beck, 2004, ISBN 3-406-51818-4
  • Wann ist ein Mensch ein Mensch? C. F. Müller, 2003
  • Gradienten als Organisatoren der Embryonalentwicklung. In: Spektrum der Wissenschaft.
  • Mein Kochbuch, Insel, ISBN 978-3-458-06880-8
  • Coming to life: how genes drive development, Kales Press, USA 2006, ISBN 978-0-9670076-7-0
  • Judith Rauch. Verstehen, wie das Leben funktioniert. In: Charlotte Kerner (Hrsg): Madame Curie und ihre Schwestern – Frauen, die den Nobelpreis bekamen. Beltz Verlag, Weinheim, Basel 1997, ISBN 3-407-80845-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]