Christiane Nüsslein-Volhard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Christiane Nüsslein-Volhard
Christiane Nüsslein-Volhard mg 4372 cropped.jpg
Naixement 20 octubre 1942
Magdeburg
Residència Alemanyia
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Alma mater Universitat de Frankfurt
Es coneix per
  • Control genètic de l'embrió.
  • Cromosomes en Drosophila sp.
Camp científic Bioquímica
Tesi Zur spezifischen Protein-Nukleinsäure-Wechselwirkung : die Bindung von RNS-Polymerase aus Escherichia coli an die Replikative-Form-DNS des Bakteriophagen fd und die Charakterisierung der Bindungsstellen (1974)
Director de tesi Heinz Schaller
Guardons
Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995
Modifica dades a Wikidata
Premi Nobel
Premi Nobel de Medicina
o Fisiologia
(1995)

Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, Alemanya, 1942) és una bioquímica, biòloga molecular i genetista alemanya[1] guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 20 d'octubre de 1943 a la ciutat de Magdeburg, població situada a l'estat de Saxònia-Anhalt.[3][2] Inicialment va cursar estudis de biologia a la Universitat de Frankfurt,[3] canviant-los més endavant pels estudis de física i graduant-se finalment en bioquímica. El 1978 fou nomenada directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) i des de 1985 és directora de la divisió genètica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen.[3]

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus.[1] Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment com a mosca del vinagre, una sèrie de gens que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversió en organismes especialitzats, aplicant-se perfectament en la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí identificar els 40.000 cromosomes d'aquesta mosca mitjançant el microscopi òptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 són importants i 140 essencials.[4]

Premi Nobel[modifica | modifica el codi]

El 1995 els tres científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament de l'embrió humà mitjançant l'estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster.[4]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (15811) Nüsslein-Volhard descobert el 10 de juliol de 1994 per Freimut Börngen.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Christiane Nüsslein-Volhard Stiftung (Christiane Nüsslein-Volhard Foundation)
  2. 2,0 2,1 Monjo, Jaume Baguñà. "Christiane Nüsslein-Volhard." Annals de medicina 95.1 (2012): 41-44.
  3. 3,0 3,1 3,2 Resnik, Jack, and Catherine May. "Christiane Nusslein-Volhard (1942-)." Embryo Project Encyclopedia (2014).
  4. 4,0 4,1 Nobel lecture by Nüsslein-Volhard
  5. «JPL Small-Body Database Browser». NASA. [Consulta: 8 maig 2008].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Von Genen und Embryonen. Reclam, 2004, ISBN 3-15-018262-X
  • Das Werden des Lebens – Wie Gene die Entwicklung steuern. Beck, 2004, ISBN 3-406-51818-4
  • Wann ist ein Mensch ein Mensch? C. F. Müller, 2003
  • Gradienten als Organisatoren der Embryonalentwicklung. In: Spektrum der Wissenschaft.
  • Mein Kochbuch, Insel, ISBN 978-3-458-06880-8
  • Coming to life: how genes drive development, Kales Press, USA 2006, ISBN 978-0-9670076-7-0
  • Judith Rauch. Verstehen, wie das Leben funktioniert. In: Charlotte Kerner (Hrsg): Madame Curie und ihre Schwestern – Frauen, die den Nobelpreis bekamen. Beltz Verlag, Weinheim, Basel 1997, ISBN 3-407-80845-3

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]