Christiane Nüsslein-Volhard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaChristiane Nüsslein-Volhard
Christiane Nüsslein-Volhard mg 4372 cropped.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 octubre 1942 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Magdeburg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Tübingen
Universitat de Frankfurt Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHeinz Schaller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBiologia, bioquímica, genetic research (en) Tradueix, biologia del desenvolupament i embriologia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbiòloga, professora d'universitat, fisiòloga, psicòloga, bioquímica, genetista, investigadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tübingen
Biozentrum University of Basel (en) Tradueix
Universitat de Friburg de Brisgòvia
Max Planck Institute for Developmental Biology (en) Tradueix
European Molecular Biology Laboratory
Universitat de Duisburg-Essen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessada enGenètica Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralRuth Lehmann Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsBenjamin List (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, Alemanya, 1942) és una bioquímica, biòloga molecular i genetista alemanya[1] guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1995.[2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 20 d'octubre de 1942 a la ciutat de Magdeburg, població situada a l'estat de Saxònia-Anhalt[2][3] però es va criar al barri de Sachenhausen, a Frànkfurt. És la segona filla d'una família de cinc fills on el seu pare, Rolf Volhard, arquitecte i pintor, es guanya la vida pintant pin-ups i retrats d'oficials americans després de la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta època la seva mare Briggite il·lustra llibres infantils i sovint dediquen les nits a la música, mentre la mare toca el piano, Christiane toca la flauta i canta. Tota la seva escolarització transcorre a l'escola Schiller de Frankfurt, una rígida escola femenina on totes les professores son dones solteres diplomades universitàries que es veuen obligades a donar classes a un institut perquè a les universitats alemanyes de l'època només contracten homes per fer de professor.[4]

A la seva primera infància passa les vacances a una granja amb els seus avis materns i va ser gràcies a la seva àvia, Lies Haas-Moellmann, que Christiane va desenvolupar un gran respecte per la natura, la va aprendre a respectar i valorar i també va adquirir la convicció que una dona pot aspirar a una carrera professional.[4]

Inicialment va cursar estudis de biologia a la Universitat de Frankfurt,[3] canviant-los més endavant pels estudis de física i graduant-se finalment en bioquímica a la Universitat de Tubinga. Mentre estudia a Frankfurt coneix a un estudiant de físiques, Volker Nüsslein, amb qui es casaria l'any 1967 i de qui es divorciaria deu anys més tard.[4]

En acabar la seva tesi l'any 1973 sobre la transcripció genètica als bacteris esdevé una experta en biologia molecular però aviat canvia la seva orientació interessant-se per la biologia del desenvolupament i se centra en la problemàtica de com una sola cèl·lula es pot convertir en un ésser viu complex. Després d'això demana a Walter Gehring que l'accepti al laboratori de biologia que acaba de muntar a prop de la ciutat suïssa de Basilea on, després d'incorporar-se a principis de 1975, Christiane s'adapta perfectament.[4]

El 1978 fou nomenada co-directora de l'Institut Europeu de Biologia Molecular (EMBL) amb el seu amic Eric Wieschaus i des de 1985 és directora de la divisió genètica de l'Institut Max Planck de Biologia del Desenvolupament a Tübingen,[3] sent, en el moment de ser nomenada, la tercera dona en ser-ho en setanta-quatre anys d'història de la Universitat de Tubinga.[4]

Recerca científica[modifica]

Els seus treballs es desenvolupen, fonamentalment, en el camp de la influència de la genètica sobre el desenvolupament embrionari del fetus.[1] Al costat d'Edward Bok Lewis i Eric Wieschaus van identificar en la Drosophila melanogaster, anomenada popularment com a mosca del vinagre, una sèrie de gens que determinen l'evolució dels diferents segments de l'animal i decideixen la seva conversió en organismes especialitzats, aplicant-se perfectament en la gènesi humana. Al costat de Wieschaus aconseguí identificar els 40.000 cromosomes d'aquesta mosca mitjançant el microscopi òptic, i van concloure que dels 20.000 gens de la Drosophila melanogaster 5.000 són importants i 140 essencials.[5]

Premi Nobel[modifica]

El 1995 els tres científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament de l'embrió humà mitjançant l'estudi de la mosca de la fruita o Drosophila melanogaster.[5]

Reconeixements[modifica]

En honor seu s'anomenà l'asteroide (15811) Nüsslein-Volhard descobert el 10 de juliol de 1994 per Freimut Börngen.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Christiane Nüsslein-Volhard Stiftung (Christiane Nüsslein-Volhard Foundation)
  2. 2,0 2,1 Monjo, Jaume Baguñà. "Christiane Nüsslein-Volhard." Annals de medicina 95.1 (2012): 41-44.
  3. 3,0 3,1 3,2 Resnik, Jack, and Catherine May. "Christiane Nusslein-Volhard (1942-)." Embryo Project Encyclopedia (2014).
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres premios Nobel de ciencias (en castellà). Barcelona: Plataforma, febrer de 2018, p. 206-213,218. ISBN 9788417114695. 
  5. 5,0 5,1 Nobel lecture by Nüsslein-Volhard
  6. «JPL Small-Body Database Browser». NASA. [Consulta: 8 maig 2008].

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Von Genen und Embryonen. Reclam, 2004, ISBN 3-15-018262-X
  • Das Werden des Lebens – Wie Gene die Entwicklung steuern. Beck, 2004, ISBN 3-406-51818-4
  • Wann ist ein Mensch ein Mensch? C. F. Müller, 2003
  • Gradienten als Organisatoren der Embryonalentwicklung. In: Spektrum der Wissenschaft.
  • Mein Kochbuch, Insel, ISBN 978-3-458-06880-8
  • Coming to life: how genes drive development, Kales Press, USA 2006, ISBN 978-0-9670076-7-0
  • Judith Rauch. Verstehen, wie das Leben funktioniert. In: Charlotte Kerner (Hrsg): Madame Curie und ihre Schwestern – Frauen, die den Nobelpreis bekamen. Beltz Verlag, Weinheim, Basel 1997, ISBN 3-407-80845-3

Enllaços externs[modifica]